Divendres 22 de Març de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES MEDES I EL BAIX TER
montgrí
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2008

Al juliol surt a informació pública l’Avantprojecte de llei del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter que preveu protegir 8.061 ha de l’àrea costanera situada al nord del Baix Empordà. Els ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles, el sector turístic i associacions de pagesos reclamen l’exclusió dels arrossars i de la platja de Pals, i l’Ajuntament de l’Escala s’oposa a incloure el corredor biològic al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Les entitats ecologistes, per la seva banda, defensen la necessitat d’incloure els espais agrícoles i reclamen l’ampliació del Parc. En total es presenten 1.500 al•legacions.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2010

L’àrea costanera situada al nord-est del Baix Empordà és un dels sectors del litoral català amb més diversitat natural i es localitza en un entorn sotmès a una forta pressió urbanística vinculada al turisme. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat el 1992, protegia 5.000 ha del massís del Montgrí, 40 ha a les illes Medes (que també eren reserva marina) i 205 ha als aiguamolls del Baix Ter i de Pals, englobant-hi els municipis de Torroella de Montgrí, Pals i Ullà.

A final del 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar l’Avantprojecte de llei del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, amb una extensió de 7.378 ha, incorporant-hi també espais com el front litoral de l’Escala, l’antic estany de Bellcaire, els arrossars de Pals i Boada, la platja de Pals i les instal•lacions de RADIO LIBERTY, que es van enderrocar el 2006. El 2006 i el 2007 el Parc Natural estava en la fase de consultes i suggeriments per part d’entitats i ajuntaments.

L’11 de juliol de 2008 l’Avantprojecte de llei del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter va sortir a exposició pública per tal que s’hi poguessin presentar al•legacions. Al final, la proposta de Parc ocupava una superfície de 8.061 ha. D’aquestes, 6.090 afectaven àrea terrestre, la majoria del municipi de Torroella de Montgrí (4.476 ha) però també de Pals (562 ha), Bellcaire d’Empordà (484 ha), l’Escala (296 ha), Palau-sator (109 ha), Ullà (108) i Fontanilles (56). Les 1.971 restants eren superfície marina a l’entorn de les illes Medes i la franja de davant del massís del Montgrí. Tots els municipis inclosos al Parc eren del Baix Empordà, a excepció de l’Escala (Alt Empordà).

El Parc Natural incloïa el massís del Montgrí, les illes Medes, els aiguamolls del Baix Empordà, les zones humides de l’antic estany de Bellcaire d’Empordà, l’estany de Pals i l’estany de Boada, els arrossars de Pals i els sistemes de recs que alimenten les basses d’en Coll, l’àmbit de Vilanera, el front litoral de l’Escala i la platja de Pals. D’aquesta manera quedaven representats una gran diversitat d’ambients propis del litoral català, com els penya-segats calcaris, platges de còdols, espais marins de fons rocós i de fons sorrenc, aiguamolls, dunes i illes. Alguns d’aquests sectors tindrien, a més, figures de protecció especial: la zona emergida de les illes Medes seria reserva natural integral mentre que l’àmbit marí de l’entorn de les Medes, les llacunes del Baix Ter, la Pletera, la bassa de Fra Ramon i les basses d’en Coll serien reserves naturals parcials. A més el Parc incorporava un corredor a l’entorn del nucli de l’Escala per unir-lo al PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ.

Es preveia que la gestió del Parc s’efectués a través d’un òrgan rector, la Junta Rectora, formada per representants de les administracions, dels ens locals i de les organitzacions i sectors socials interessants.

El 28 de juliol el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, van presentar l’Avantprojecte a Torroella de Montgrí. Baltasar va afirmar que el principal objectiu del Parc era fer compatible les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen –com la pesca artesanal, l’agricultura i el turisme– amb la preservació dels valors naturals, evitant que la pressió urbanística malmetés l’entorn.

Oposició als límits del Parc a Pals, Fontanilles i Palau-sator
Les primeres reaccions a la presentació de l’Avantprojecte van arribar del sector meridional del Parc, en els municipis de Pals, Fontanilles i Palau-sator. Així la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals i l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs de Pals van rebutjar incloure-hi els arrossars. Consideraven que comportaria la possibilitat d’expropiació dels terrenys, la priorització de l’ús ambiental per sobre de l’ús agrari i s’impediria canviar el tipus de conreu.

En una línia similar, Unió de Pagesos (UP) demanava l’exclusió de tota la zona agrícola del Parc, en concret els arrossars de Pals, Fontanilles i Palau-sator i les zones agrícoles de Bellcaire. No obstant això proposava com a alternativa que la plana agrícola del Baix Ter es protegís com a parc agrari, prenent com a exemple el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Per la seva banda l’Associació Turística de Pals va reclamar que s’exclogués també la platja de Pals. Argumentava que era l’actiu turístic més important del municipi, que es condicionava el futur de la zona de Ràdio Liberty i que Pals perdria identitat davant de Torroella de Montgrí, un municipi que consideraven “competidor” en matèria turística.

Els alcaldes de Pals, Palau-sator i Fontanilles es van unir també al rebuig al Parc Natural. En el cas del municipi de Pals l’equip de govern format per Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) rebutjava incloure-hi els arrossars i la platja de Pals, mentre que l’oposició, formada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Independents per Pals (InP), veia bé en línies generals la proposta. En el cas de Palau-sator (governat per ERC i amb CiU a l’oposició) i Fontanilles (governat per CiU en solitari) l’oposició al Parc era unànime i reclamaven l’exclusió completa dels seus municipis.

El mes d’agost diverses entitats i ajuntaments van signar un manifest conjunt de rebuig a l’Avantprojecte amb el títol “Parc Natural, així no!”. En el document es reclamava l’exclusió de les zones agrícoles i de la platja de Pals, deixant únicament dins el Parc Natural les basses d’en Coll i els terrenys de Ràdio Liberty. D’aquesta manera la superfície en aquests tres municipis passaria de 727 ha a 83 ha i s’exclourien els termes de Fontanilles i Palau-sator. Així mateix recordaven que els arrossars i la platja de Pals no eren “territoris amenaçats”, ja que estaven preservats per diferents plans, com el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ o el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER. El manifest fou signat pels alcaldes de Pals, Palau-sator i Fontanilles, responsables de CiU i el PSC de Pals, la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs del Molí de Pals, l’Associació de Turisme de Pals, les comunitats de propietaris Golf Mar I i II i Villa de Golf i l’Associació de Caçadors de Pals i Regencós.

Recolzament amb matisos a la resta de municipis
L’alcalde de l’Escala, Estanis Puig (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va valorar positivament la creació del Parc. No obstant això va manifestar la seva oposició al corredor per unir-lo amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, vorejant el nucli urbà de l’Escala, que afectava 242 ha de terrenys agrícoles. Puig afirmava que aquestes zones ja estaven prou protegides en l’aspecte urbanístic i subratllava que no responien a la realitat geogràfica del Parc, centrada en el massís del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. En canvi veia bé la incorporació de l’àmbit litoral del Bol Roig i la torre de Montgó, dins l’àmbit del massís del Montgrí, i també incorporar-hi unes 60 ha del seu municipi.

Per la seva banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall (Unitat i Progrés Municipal, UPM), va mostrar la seva satisfacció per la futura declaració i va defensar la protecció del territori com un nou model econòmic. No obstant això, l’Ajuntament de Torroella va presentar al•legacions per reclamar l’exclusió del Parc del sector situat darrere les urbanitzacions dels Griells i la Pletera de l’Estartit (Torroella de Montgrí), ocupat per camps de conreu, magatzems i tallers. El consistori recordava que la normativa urbanística municipal recollia aquests usos de tipus industrial i que la seva inclusió al Parc podria fer-los perillar.

El grup municipal l’Estartit Independent (LEI), que formava part de l’equip de govern, va reclamar que es reconsiderés el nom que es volia donar al Parc Natural per tal de fer més visible la marca “illes Medes”. Així proposaven anomenar-lo Parc Natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter. Per a Genís Dalmau, regidor de Turisme de Torroella de Montgrí i membre de LEI, les illes Medes eren el principal reclam de la zona i havien de precedir qualsevol nom per tal d’atreure visitants. LEI també reclamava que s’exclogués la platja de l’Estartit, que no es declarés la Meda Gran reserva natural integral (per tal de permetre-hi l’accés) i que es protegís el riu Ter com a manera de garantir-ne el cabal.

Finalment els alcaldes de Bellcaire d’Empordà, Jaume Gifre (ERC), i el d’Ullà, Josep López (PSC), van manifestar el ple recolzament a la proposta de Parc Natural.

Els ecologistes reclamen ampliar més el Parc
Diverses entitats ecologistes van presentar també al•legacions al Parc Natural però en aquest cas per reclamar que se n’ampliessin els límits proposats. L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) veia bé la inclusió dels diversos tipus d’ambients presents a la zona, però considerava que els espais del Baix Ter i els del Montgrí quedaven desconnectats. Per això proposaven incloure l’entorn de Sobrestany, la plana agrícola de Torroella de Montgrí, els terraprims de la Muntanya Gran i les deveses de la Fonollera. Per la seva banda la Institució Altempordanesa d’Estudis Naturals (IAEDEN), Salvem l’Empordà i el Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà proposaven estendre el Parc al nord fins a Viladamat, a l’oest fins a Verges i al sud fins a Sant Julià de Boada, excloent-hi únicament els nuclis habitats i els creixements urbanístics previstos. Finalment, Gent del Ter demanava en l’àmbit marí la creació d’un refugi de cetacis i tortugues marines i en l’àmbit terrestre el tancament de la pedrera d’Ullà i la inclusió de Sobrestany, Torre Ferrana i la pineda de Riells de Dalt.

Aquestes cinc entitats van impulsar, a més, un manifest que es va presentar a Torroella de Montgrí el 18 de setembre. Hi defensaven un parc natural “sense rebaixes” que mantingués els límits previstos i, si era possible, que els ampliés. També reclamaven als ajuntaments que actuessin amb responsabilitat en la “defensa dels interessos col•lectius i la salvaguarda de la seva identitat territorial”. A part de les quatre entitats impulsores van firmar el manifest SOS Empordanet, Salvem el Terraprim, Salvem Vulpellac, Plataforma d’Ullà, Xarxa Empordà, Aguait de l’Empordà, No a la MAT, Amics del Parc Natural de l’Albera i el Cap de Creus (APNACC), el Grup de Defensa del Montgrí i el Baix Ter, ADF Montgrí, Xibeques del Cau, la Societat Catalana d’Anellament, Amics del Manol i Col•lectiu Bisaroca.

Mil cinc-centes al•legacions al Parc
El període d’informació pública es va acabar el 30 de setembre. En total es van presentar 1.500 al•legacions, la major part de les quals eren partidàries de reduir l’àmbit del Parc. Prop de la meitat de les al•legacions provenien de l’àrea de Pals, Palau-sator i Fontanilles, i una mica més d’una tercera part de l’Escala.

El 14 de novembre, en una trobada amb entitats ecologistes, la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, i el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, van assegurar que el Parc no es reduiria i no descartaven que s’acabés ampliant més. Aquestes paraules no van agradar a l’executiva de la Federació de Girona del PSC que pocs dies després va qualificar l’anunci de no-reducció de “precipitat”. Per als socialistes les figures de protecció existents a la zona ja garantien la preservació dels espais agraris i coincidien amb Unió de Pagesos que la figura idònia per als arrossars i el connector biològic de l’Escala era la de parc agrari.

Pocs dies després l’alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall (UPM), va respondre al comunicat del PSC (partit que donava suport a UPM en aquest municipi), assegurant que si es produïen retallades al Parc, Torroella se’n desentendria. Per a Margall amb la inclusió alhora d’espais agrícoles i naturals es permetria protegir i gestionar el territori del Baix Ter de manera conjunta, “deixant de ser un regne de taifes”. En la mateixa línia el president d’ICV a les comarques gironines va criticar la postura del PSC i va assegurar, en referència als sectors opositors, que “quan parlen de poder canviar el cultiu d’arròs per algun altre cultiu parlen de fer cases aparellades com ja s’ha fet en molt indrets de la zona del Baix Ter”. Per la seva banda l’executiva comarcal d’ERC del Baix Empordà es va definir també a favor del Parc Natural.

A final d’any el DMAH continuava estudiant les al•legacions presentades al Parc Natural. Un cop resoltes faria arribar l’Avantprojecte al Govern de la Generalitat, que l’hauria de trametre al Parlament de Catalunya per tal que iniciés el tràmit corresponent per a la seva declaració.

Més informació
mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/participacio_publica/montgri/avantprojecte.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada