Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT
Montserrat Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

Durant l’any segueixen els treballs per definir el projecte d’ampliació del Parc Natural. Al maig el Patronat de la Muntanya de Montserrat i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural acorden unes bases de col•laboració per promoure el desenvolupament rural dins l'àmbit del Parc Natural. D’altra banda, a mitjan juliol el Patronat i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya signen un acord històric que regula l’escalada dins el Parc Natural. Finalment, a principi de novembre i en acabar l’any es produeixen dues esllavissades que provoquen talls als accessos al monestir de Montserrat. Dos operaris moren mentre hi feien tasques de consolidació.


Antecedents 2007

El massís de Montserrat és un dels relleus més abruptes de la Serralada Prelitoral. Presenta unes formacions geològiques úniques (agulles, monòlits, coves), una gran diversitat de microclimes i una fauna mediterrània molt variada. Per aquest motiu, l’any 1987 es va declarar el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Decret 59/1987), que té una superfície protegida de 3.500 ha i s’estén per quatre municipis (el Bruc, Marganell, Monistrol de Montserrat i Collbató) i tres comarques (l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat). El mateix Decret 59/1987 va crear la Reserva Natural Parcial de la Muntanya de Montserrat (amb una superfície de 1.760 ha i un règim de protecció més estricte) a l’interior del Parc Natural i un Entorn de Protecció de 4.039 ha que envolta el Parc Natural.

El maig del 2007 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va treure a informació pública un projecte de decret per ampliar els espais protegits del massís de Montserrat i el seu entorn. Aquesta proposta donava resposta a la demanda de diversos ajuntaments per incloure part del seu municipi dins la zona protegida i pretenia fer més coherents les noves figures de protecció que s’havien anat superposant després de la creació del Parc Natural (principalment el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), el 1992, i la XARXA NATURA 2000, el 2006).

Avança el projecte d’ampliació del Parc Natural
Durant l’any 2008 el DMAH va continuar treballant en la definició final del projecte d’ampliació del Parc Natural. Es van valorar les al•legacions formulades pels ajuntaments, els particulars i les associacions, així com els informes preceptius corresponents, incorporant al projecte de decret i a la memòria justificativa que l’acompanya els informes i al•legacions valorats favorablement.

Va ser especialment intens el treball que es va dur a terme per resoldre la situació de la urbanització del Casot (municipi de Marganell), parcialment inclosa dins l'àmbit vigent del Parc Natural i íntegrament inclosa a l'espai protegit que en resultaria de l'ampliació. Aquesta urbanització aplega més de 130 edificacions escampades per tota la vall del Casot i les carenes que la delimiten, amb un gran impacte territorial en el vessant nord de la muntanya. Es va crear un grup de treball format per representants del DMAH, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), del Patronat de la Muntanya de Montserrat (PMM) i de l'Ajuntament de Marganell per plantejar escenaris que permetessin articular la urbanització i l’àrea protegida. A partir d’un inventari minuciós de les característiques i l’impacte paisatgístic de cada edificació, el grup de treball va decidir que s’elaboraria un pla especial urbanístic del sector amb directrius establertes pel decret d’ampliació, com la impossibilitat d’admetre cap edificació nova o la identificació de les edificacions de més impacte que haurien de poder ser eliminades, entre d’altres.

A final d’any seguia pendent d’aprovació el decret d’ampliació per part del Govern de la Generalitat.

Accions per al desenvolupament socioeconòmic
El març de 2008 el PMM, institució que exerceix d’òrgan gestor i rector del Parc Natural, va fer balanç de les inversions i les actuacions dutes a terme durant el 2007, que ascendien a gairebé 1 MEUR. El gerent del Patronat, Xavier Aparicio, va destacar les obres de reparació de l’esllavissada de gener del 2007, la recuperació de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre i la posada en funcionament del bus turístic “Portals de Montserrat”, que feia un recorregut pels quatre pobles del parc. Arran de l’èxit de la prova pilot d’aquest bus, es va decidir consolidar-lo durant el 2008.

D’altra banda, el 7 de maig el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el PMM van signar un protocol que establia les bases de col•laboració entre ambdues entitats per a la protecció, la revaloració, i el desenvolupament integral agrícola, rural i ramader dins de l’àmbit del Parc Natural. Entre les actuacions previstes destacaven la recuperació de terrenys agrícoles, la consolidació i augment de la població agrària, el foment dels productes de qualitat i de l’agricultura ecològica, la catalogació i restauració de camins rurals, i l'impuls del Parc Agrari de Montserrat. Per desenvolupar aquestes actuacions, l’acord preveia subscriure convenis de col•laboració en els quals es concretarien els compromisos de les parts.

Es regula l’escalada al parc
El massís de Montserrat és un dels llocs de referència per a la pràctica de l’escalada a Catalunya; alhora, és un espai natural protegit amb espècies de fauna amenaçades, sobretot aus rupícoles (com l’àguila cuabarrada, el falcó peregrí, el xoriguer, el duc o el roquerol) que crien en sectors de pas dels escaladors i que poden abandonar els nius per la presència humana. Aquesta coincidència havia generat històricament tensions entre els escaladors i els organismes responsables de la conservació de la natura. Per garantir la compatibilitat de l’escalada amb la preservació de l’entorn i consensuar mesures de regulació, es va constituir el 2004 una comissió tècnica integrada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el DMAH i el PMM.

Després de diversos anys de converses, el 21 de juliol de 2008 el PMM i la FEEC van signar un acord sobre la regulació de l’escalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural. L’objectiu era protegir les aus rupícoles que nidifiquen en les fissures, les coves i les lleixes de les grans parets verticals, però també als boscos, a les canals o a la vegetació de codines; alhora, l’acord també contribuïa a conservar la vegetació i el paisatge.

Pel que fa a l’escalada, l’acord permet mantenir-la durant tot l’any en el 90,2% de les 3.645 vies d’escalada inventariades per la FEEC i pel PMM (dades del 2007). Alhora, regula temporalment l’escalada en el 8,65% de les vies inventariades i impossibilita l’escalada en l'1,15% restant.

Aquesta regulació s’estableix a partir d’una zonificació que divideix el Parc Natural en cinc categories: zones de màxim interès ambiental, on no es permet l’escalada durant tot l’any; zones d’interès per a la conservació d’aus rapinyaires de nidificació primerenca, on es regula temporalment l’escalada de l’1 de gener al 15 de juny; zones d’interès per a la conservació d’aus rapinyaires de nidificació tardana, on es regula temporalment l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig; zones d’interès específic per a aus rupícoles no rapinyaires, on es regula temporalment l’escalada de l’1 de març al 31 de juliol; i zones sense regulació específica, on es permet l’escalada tot l’any.

L’acord també regula l’obertura de noves vies d’escalada, impossibilitant-les a les zones de màxim interès ambiental i sotmetent-les a autorització de l’òrgan gestor del Parc Natural a les altres àrees.

Pel que fa a les vies ferrades i canals equipades es permet practicar aquestes activitats en les vies i canals llistades en l’acord de regulació. L’obertura de noves vies ferrades o l’equipament de noves canals també queda sotmès a l’autorització de l’òrgan gestor del Parc Natural.

Noves esllavissades amb conseqüències greus
Després de l’esllavissada de gener del 2007 a la zona dels Degotalls i dels treballs d’estabilització que se’n van derivar, el 4 de novembre de 2008 va tenir lloc una nova esllavissada, en aquesta ocasió a la zona del torrent de les Guilleumes, dins els límits del Parc Natural. Fruit de l’incident, la carretera BP-1121, que uneix el monestir de Montserrat i Monistrol, no es va obrir a tots els vehicles –amb pas alternatiu regulat per semàfors– fins a la tarda del 7 de novembre. En canvi, la carretera BP-1103, que permet accedir al monestir des de Can Maçana, es va mantenir tallada fins al 23 de desembre per poder col•locar a la zona afectada per l’esllavissada una barrera dinàmica de protecció de 90 m de llarg i 4 m d’alçada.

El 13 de novembre dos operaris de l’empresa Inaccés, que estaven consolidant el terreny d’un dels accessos afectats per l’esllavissada, van morir quan els va caure a sobre una roca de grans dimensions. Aquest greu accident va comportar un nou tall de la carretera BP-1121, d’un dia de durada, per comprovar si hi havia riscos per a la seguretat vial.

A causa de les fortes pluges, el 28 de desembre es va produir una nova esllavissada a la zona dels Degotalls. Una desena de rocs voluminosos, d’uns 15 m3, es van despendre de la muntanya i van afectar les dues carreteres d’accés al monestir (BP-1103 i BP-1121) i el cremallera de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Tots els accessos van quedar tallats i durant molts dies l’Aeri de Montserrat es va convertir en l’únic mitjà per arribar al monestir. L’esllavissada va obligar a evacuar a través de l’aeri unes 1.800 persones que van quedar atrapades a la zona del monestir.

El 30 de desembre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar que la reparació de l’esllavissada costaria aproximadament 1,5 MEUR, una inversió tres vegades més gran que la que es va fer a la mateixa zona, la paret dels Degotalls, a principi del 2007. Els motius eren que el volum de l’esllavissada i l’àrea d’afectació eren molt superiors, i que les tasques de desenrunament serien especialment dificultoses.

El conseller va admetre que els continus despreniments de roques obligaven a plantejar una actuació global de consolidació de la muntanya, proposta que va ser acceptada pel PMM. Nadal també va instar el PMM a realitzar un estudi que determinés els llocs amb més risc.

Més informació
www.muntanyamontserrat.net
www.muntanyamontserrat.net/images/stories/noticies/Text_Regulaci%C3%B3_Escalada.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia, Bages, Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada