Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DEL PENEDÈS
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2008

Després que a final del 2007 el Parlament aprovés una resolució instant el Govern a la creació d’un àmbit funcional per a la planificació del Penedès, el DPTOP impulsa la redacció d’un pla director territorial a fi de complir-la. Però ni per a la Plataforma Provegueria ni per a CiU la redacció del nou pla és una solució vàlida, de manera que la Plataforma acorda amb els partits de CiU, ERC, PP i C, presentar una proposició de llei que obligués a crear l’àmbit. Paral•lelament, el Govern treballa també en una proposició de llei per a la modificació de la Llei 1/1995 que inclou la creació de l’àmbit del Penedès, la memòria de la qual s’aprova a final d’any.


Antecedents 2006, 2007

L’any 2004, el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear la Comissió d’Organització i Administració Territorial, amb l’encàrrec d’establir les bases per a un futur mapa administratiu i d’organització territorial que definís les competències i funcions dels diferents nivells administratius de Catalunya, entre els quals la nova organització en regions o vegueries. Del treball de la Comissió es va derivar, a final del mateix any, una primera proposta de mapa de vegueries pel qual Catalunya passaria a organitzar-se en set regions: Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), Catalunya Central, Girona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Alt Pirineu i Aran. Segons aquesta proposta, les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia quedaven distribuïdes en diferents regions. Aquest fet va provocar el naixement de la Plataforma Cívica per una Vegueria Pròpia (PVP), que defensava que les anteriors comarques fossin reagrupades en una vuitena vegueria, anomenada del Penedès, que coincidís amb l’antiga vegueria de Vilafranca, vigent entre els anys 1300 i 1716.*

A mesura que es van anar fent públics els resultats de la Comissió, cap a final del 2004, l’Institut d’Estudis Penedesencs va elaborar un manifest en favor de la recuperació de la unitat del Penedès en una única vegueria, el qual va donar lloc a l’inici de la campanya “Per una vegueria pròpia”, que a partir d’aquell moment va treballar per donar a conèixer les seves raons i per aconseguir l’adhesió de diferents agents territorials a la seva campanya. Poc després, a principi del 2005, naixia la PVP, que va passar a capitalitzar intensament la campanya en favor de la vegueria del Penedès i que, a començament del 2008, ja havia aconseguit l’adhesió de 11.750 ciutadans, prop de cent associacions i entitats i una dotzena d’associacions empresarials. Per a les administracions publiques, la Plataforma va triar l’estratègia de presentar, habitualment a través dels grups municipals de Convergència i Unió (CiU) o Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), una moció en què es demanava el reconeixement de la vegueria del Penedès i per la qual es donava suport econòmic a la campanya de la PVP.** A principi del 2008, els quatre consells comarcals ja havien aprovat la moció*** així com 61 ajuntaments, els quals representaven prop del 89% de la població de l’àmbit.

Paral•lelament, l’any 2006 la Comissió Parlamentària de Política Territorial va aprovar, a petició de CiU i rebent el suport d’ERC i del Partit Popular (PP), una iniciativa parlamentària en favor de la constitució de la vegueria del Penedès.**** Fruit d’aquesta, el Parlament de Catalunya va aprovar, a final del 2007 i amb els amb els vots favorables de CiU, ERC, PP i Ciutadans (C's), els vots contraris de Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i l’abstenció d’Iniciativa per Catalunya (ICV), una resolució***** que instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a “crear un nou àmbit funcional de planificació dins la revisió del Pla territorial general de Catalunya (PTGC) que contingui les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i aquells municipis de l’Anoia que voluntàriament i lliurement s’hi adhereixin”. Els seus promotors esperaven que la resolució s’executés al llarg del 2008 ja que el termini finalitzava el 18 d’abril.

Expectatives sobre la resolució del Parlament
Al llarg dels primers mesos del 2008, es van succeir les declaracions, tant de la PVP com de CiU, en les quals posaven en dubte la voluntat real del Govern de la Generalitat d’executar la resolució. De fet, la PVP va valorar, per boca del seu portaveu Fèlix Simón, la presentació del Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona com un avanç en sentit contrari a la cristal•lització de la vegueria del Penedès. També va recriminar als alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú que durant una reunió del grup de municipis de l’arc metropolità de Barcelona es demanés al conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), que continués amb la tramitació del Pla territorial parcial (PTP) de la RMB. Justament en aquest context d’incredulitat i coincidint amb la nit en què finalitzava el termini d’execució de la resolució, la PVP va organitzar un sopar reivindicatiu (La nit de la vegueria) per tal de fer balanç de les fites aconseguides per la campanya i de revifar-la.

La nit de la vegueria, que es va desenvolupar a l’auditori de Caixa Penedès a Vilafranca del Penedès, es va estructurar en dues parts. En la primera part, amb un to més acadèmic, es van debatre les estratègies de futur necessàries per al territori del Penedès. Hi van participar Xavier Cardona, president de la patronal Adeg;****** l’economista Pere Lleonart; el doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració Miquel Salvador; i l’artista, paisatgista i doctor en Arquitectura Miquel Vidal. Seguidament, es va dur a terme un sopar a base de productes d’origen penedesenc i es va passar un audiovisual sobre el Penedès. L’acte també va servir com a punt de sortida per a una nova etapa en les activitats de la PVP en la qual es volia intensificar la campanya de comunicació per la resta de Catalunya i, en especial, a la Regió Metropolitana de Barcelona.

El DPTOP impulsa la redacció d’un PDT per al Penedès
Però justament el dia 18 d’abril, el conseller Joaquim Nadal (PSC) va encarregar a la Secretaria per a la Planificació Territorial d’impulsar la redacció d’un pla director territorial (PDT), amb contingut de PTP, per a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i, en el seu cas, de l’Anoia. El nou pla director integrarà en un document, i per a les quatre comarques, les determinacions dels plans territorials parcials que es trobaven en procés de redacció i aprovació. Al parer del DPTOP, amb l’impuls d’aquesta eina de planificació es donava compliment a la resolució 91/VIII.

Però per als representants de la PVP, aquesta solució no recollia l’acord de la resolució, atès que, al seu entendre, per crear l’àmbit territorial s’hauria d’haver manat redacció d’un PTP així com haver revisat el PTGC. Una valoració semblant és la que feia el diputat Joan Raventós i Pujadó (CiU), afirmant, a més, que CiU proposaria modificar les lleis d’ordenació territorial per tal de poder crear la vegueria del Penedès.

Proposició de llei
Amb això, la gestió política de la PTP en favor de l’àmbit va prosseguir amb diverses reunions amb els grups de parlamentaris de CiU, ERC i el PP, a fi de consensuar la presentació d’una proposició de llei que permetés crear l’àmbit funcional de planificació territorial del Penedès. Finalment, el consens va arribar el 18 de juny –amb CiU, PP, ERC i C–, i el dia 24 de Juliol, CiU la va entrar al registre del Parlament de Catalunya.

La iniciativa demanava la modificació de l’article 2 de la Llei 1/1995, per la qual s’aprova el PTGC, i de l’article 12 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, d’ordenació territorial. Pel que fa a això, ERC va anunciar la seva renúncia a presentar la proposició, malgrat l’acord al qual havia arribat amb la PVP, atès que el DPTOP els havia fet saber que s’estava treballant en un projecte de llei de creació de l’àmbit que podria ser presentat el mateix mes de setembre. Entretant, el conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs i Coll (ERC), havia manifestat, pocs dies abans, que existia un acord bàsic en el Govern de la Generalitat sobre un mapa amb set vegueries, malgrat que també hi havia la voluntat de reconèixer l’especificitat del Penedès, per exemple, modificant el PTGC per a la creació del àmbit de planificació que la PVP reivindicava. Segons el conseller Nadal, la revisió del PTGC i la consegüent creació de l’àmbit es produiria un cop aprovats definitivament els PTP de la RMB, el del Camp de Tarragona i el de la Catalunya Central.

Per a la Plataforma, que ERC no presentés la proposició de llei va ser una mostra que havia preferit no assumir el risc que comportava defensar la vegueria. També van lamentar que des del Govern s’insistís que el nombre de vegueries serien només set i van recordar que cap llei en limitava el nombre. Cap a final d’agost, la tensió emergent entre ERC i la PVP va quedar palesa quan des del partit es va declarar que la Plataforma representava un lobby de pressió polític. De fet, la PVP va anunciar que es plantejaven demanar als ciutadans adherits a la campanya que votessin, en les properes eleccions, només els partits que haguessin realitzat accions decidides en favor de la vegueria, estratègia que ja havien dut a terme en la campanya de les darreres eleccions municipals.

Tot i aquest anunci, el president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet i Tous (CiU), va publicar una carta oberta a la premsa en la qual defensava que fos la totalitat de l’àmbit del PTP del Camp de Tarragona la que esdevingués en el futur una vegueria, fent una referència al Baix Penedès, que segons Poblet, per tradició i història, formava part de la unitat del Camp de Tarragona. El president de la Diputació de Barcelona, Jordi Fogué i Moya (PSC), també es va manifestar totalment contrari a la creació d’aquesta vegueria, ja que, per a ell, aquestes haurien de ser espais per a la gestió i l’administració, més enllà de les senyes identitàries de cada regió, i tampoc no entrarien en aspectes de caràcter nacional, en ser una administració local sense competències autonòmiques.

Però la campanya de la PVP seguia avançant en la seva nova estratègia d’abast metropolità, i coincidint amb l’Onze de Setembre, es va organitzar davant de l’Arc del Triomf de Barcelona, una parada en la qual es van aconseguir 600 noves adhesions. En relació amb els ajuntaments, va ser el de Vilafranca del Penedès el que, a principi d’octubre, va instal•lar les pancartes indicatives d’adhesió a la campanya provegueria, no sense que els partits a l’posició critiquessin el govern municipal pel retard i per no haver incorporat encara els logos de la campanya en els documents oficials del consistori, tal com demanava la moció d’adhesió a la campanya aprovada pel ple.

El Govern aprova la Memòria del Projecte de llei
Finalment, l’11 de novembre, el Consell Executiu de Govern de la Generalitat va aprovar la Memòria del Projecte de llei sobre el que havia estat treballant i que tenia com a principal finalitat la modificació de la Llei 1/1995 i la creació d’un vuitè àmbit funcional de planificació. A partir d’aquí, s’obria el termini per debatre el projecte que posteriorment s’hauria de sotmetre a votació en el Parlament de Catalunya. Segons ERC, l’aprovació d’aquesta memòria no comportaria la paralització de la redacció de cap PTP, ja que el contingut d’aquests, amb afectació a les comarques del Penedès, el Garraf i l’Anoia, seran la base per a la redacció d’un futur PTP del Penedès, així com el Pla director territorial del Penedès sobre el qual el DPTOP ja estava treballant.

Perspectives
Pel que fa a l’ordenació del territori, un cop aprovada la memòria en el Consell Executiu, s’espera que al llarg del 2009 es pugui debatre al Parlament de Catalunya la revisió del PTGC tot incorporant-hi el vuitè àmbit funcional de planificació, del qual se’n derivaria un vuitè PTP. Mentrestant, del Pla director territorial del Penedès, que podria ser l’embrió d’un futur pla territorial parcial, se’n prosseguiria la redacció. Per altra banda, la proposta de llei presentada per CiU també haurà de prosseguir el seu curs.

Quant al futur mapa administratiu, segons manifestacions del conseller Jordi Ausàs, el Departament de Governació treballa per tal que a l’horitzó 2011 les vegueries puguin substituir les províncies, tot just després de les eleccions municipals, el resultat de les quals haurà de constituir els nous consells de vegueria. Però abans d’això, per al 2009, segons el mateix Ausàs, caldrà haver aprovat la Llei de governs locals i la de transició de les diputacions a vegueries.

Pel que fa a la PVP, es preveia que prosseguís la campanya amb noves accions que cerquin la complicitat més enllà de l’àmbit de la vegueria, així com la intensificació de la campanya a la comarca de l’Anoia. Entre les seves noves accions, la Plataforma ha preparat un exposició itinerant sobre l’àmbit del Penedès que portaran a tots els municipis que la sol•licitin.

Més informació
www.anoia.cat
www.vegueriapropia.org

*Les vegueries eren les regions que, sota administració d’un veguer, servien per a l’organització de les jurisdiccions reials en el territori de la Catalunya medieval. La vegueria de Vilafranca, aproximadament, abraçava les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf i uns quants municipis de la comarca d l’Anoia limítrofs amb l’Alt Penedès, tot i que al llarg dels segles el mapa de les vegueries de Catalunya, lluny de comportar-se de manera estàtica, es va anar modificant, tant en límit com en nombre de vegueries (Font: Burgueño, J. (2003). Història de les comarques de Catalunya, ed. R. Dalmau, Barcelona, i Sabaté, F. (1995). El territori de la Catalunya medieval, ed. R. Dalmau, Barcelona).
Pel que fa a la sotsvegueria d’Igualada, aquesta va ser adscrita al llarg de prop de vuitanta anys (al voltant de l’any 1300) a la vegueria de Vilafranca i posteriorment v passar a dependre del veguer de Barcelona, al llarg dels més de quatre segles restants de vigència d’aquesta institució (Font: Mercader, J. (1953). La ciutat d’Igualada, ed. Barcino, Barcelona).
Arran de la guerra de Successió, les vegueries van quedar substituïdes per una nova organització territorial en Corregiments en la qual es va respectar, aproximadament, la unitat de la vegueria del Penedès tot incorporant-t’hi l’àmbit de la sotsvegueria d’Igualada. Finalment, l’any 1833 amb l’entrada en vigor de les províncies, les actuals comarques que havien integrat la vegueria de Vilafranca van quedar administrativament separades entre les províncies de Tarragona i Barcelona (Font: Anuari Territorial de Catalunya, 2004) .

**La moció tipus que es presenta a partir de mitjannany 2008, segons la que va presentar el grup municipal d’ERC a Santa Margarida de Montbui, ja el 2009, en ple municipal (no aprovada) demanava que els ajuntaments acordessin adherir-se a la campanya que impulsa la PVP i treballar activament amb el Parlament de Catalunya a favor de la creació de la vegueria. També s’acordava instar el Govern de la Generalitat a millorar el finançament municipal en la nova organització territorial, així com a fer que les vegueries no fossin una càrrega més per a la ciutadania; igualment, es buscava col•locar elements publicitaris de la campanya a les entrades i sortides del municipi, incorporar el logo de “vegueria Penedès” en les comunicacions oficials de l’Ajuntament i copatrocinar l’elaboració i muntatge de l’exposició “vegueria pròpia”, fixant la col•laboració en una partida pressupostària.

***El Consell Comarcal de l’Alt Penedès va aprovar la moció del juny de 2005, amb els vots favorables de CiU, ERC, els vots contraris del PSC i l’abstenció del PP. L’abril del 2006 en va tornar a aprovar una altra, ara amb els vots a favor de CiU, ERC i el PP i amb l’abstenció del PSC. El del Baix Penedès la va aprovar per unanimitat, l’octubre del 2005. El del Garraf va aprovar la moció el novembre del 2006 amb el vots favorables d'ERC, PP, UM, l'Entesa de Cubelles i CiU, l'abstenció d'Iniciativa i els vots contraris del PSC. Finalment, el Consell Comarcal de l’Anoia va aprovar la moció l’abril del 2007, amb els vots a favor de CiU, el PP i ERC i els vots contraris de PSC i ICV.

****Resolució 436/VII, de 21 de juny de 2006.

*****La resolució 91/VIII, conseqüència de dues propostes presentades a la mesa del Parlament, l’una pel grup Parlamentari Popular de Catalunya (Tram. 250-00009/08) i l’altra pel grup parlamentari de CiU (tram. 250-00312/08), per bé que van ser debatudes al Parlament conjuntament.

******Patronal que agrupa les empreses de les comarques del Alt i el Baix Penedès i el Garraf.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada