Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC DE SARRIÀ (BARCELONA)

Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2008

A mitjan abril, l’Ajuntament de Barcelona aprova una modificació del Pla general metropolità que descarta l’alineació dels traçats dels carrers existents i la creació de nous vials al barri de Sarrià, mesures previstes a la versió del 1976. La modificació també inclou disposicions per regular la rehabilitació del teixit residencial i la conservació del patrimoni arquitectònic del barri. Paral•lelament, comencen les obres per a la construcció de la nova seu del districte Sarrià-Sant Gervasi a la plaça de Sarrià i la remodelació del tram inferior del carrer Major de Sarrià, on es preveu la pacificació del trànsit.


Sarrià és un barri de la ciutat de Barcelona que s’estén entre el límit municipal de ponent, el passeig de Manuel Girona, la Via Augusta i el carrer de Bosch i Gimpera. Al sud, limita amb els barris de les Tres Torres i les Corts; a l’est amb la Bonanova i Sant Gervasi de Cassoles, i a l’oest amb els municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Forma part del districte Sarrià-Sant Gervasi, un dels més grans de la ciutat.

Sarrià va ser l’última vila que va passar a formar part de la ciutat de Barcelona, l’any 1921. A final del 2007, el barri tenia més de 23.000 habitants. El nucli antic del barri correspon al de la vila de Sarrià, un petit assentament urbà documentat des del segle XIII i que es va consolidar a redós de la parròquia de Sant Vicenç i del carrer Major de Sarrià com un nucli d’activitat agrícola i menestral. A partir de final del segle XIX, la burgesia barcelonina hi va construir torres i xalets d’estiueig i durant la segona meitat del segle XX, el barri va continuar creixent fins a ocupar un espai d’unes vint hectàrees entre l’avinguda J.V. Foix, la ronda de Dalt, la Via Agusta i el carrer Vergós, amb la qual cosa va assolir la continuïtat amb l’entramat urbà de la ciutat de Barcelona.

El Pla general metropolità (PGM), aprovat l’any 1976, establia que calia dur a terme una sèrie d’alineacions i obertures de nous carrers al nucli antic que suposarien l’expropiació de diverses finques i l’enderroc d’alguns habitatges. En conjunt, les alineacions afectaven entorn del 20% dels carrers del nucli i incloïen, entre altres, diverses operacions per fer recte el traçat del carrer Major de Sarrià. Aquestes operacions no es van arribar a dur a terme però tampoc van arribar a ser mai oficialment descartades, la qual cosa, amb el pas del temps, va anar generant un malestar creixent entre els veïns del barri, i va afavorir alhora el deteriorament de diverses finques en les quals els propietaris es van negar a fer reformes davant de la situació d’incertesa propiciada pel planejament. Veïns i Ajuntament coincidien a considerar que el planejament sols tenia en compte la continuïtat dels carrers, sense valorar l’interès patrimonial i urbanístic del teixit urbà del barri, per la qual cosa, l’any 2006, l’Ajuntament va començar a treballar per elaborar un nova proposta d’ordenació del nucli antic que s’hauria de plasmar en una modificació del PGM.

D’altra banda, a final del 2007 l’Ajuntament va aprovar el Pla d’actuació del districte de Sarrià-Sant Gervasi (PAD) 2008-2011, un document en el qual s’incloïen diverses mesures de dinamització social, econòmica i cultural del barri, juntament amb propostes urbanístiques de reurbanització i remodelació d’algunes espais urbans com el carrer Major de Sarrià, els entorns del mercat i la plaça d’Artós.

Es modifica el PGM per preservar el nucli antic de Sarrià
A mitjan abril l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació del PGM que resolia la polèmica del disseny de la trama viària i aprofitava per promoure algunes actuacions de millora urbana al nucli antic.

En relació amb la trama viària, la modificació va descartar definitivament un total de quatre propostes d’alineacions i ampliacions de carrers, les més destacades de les quals eren la del carrer Major de Sarrià i la del carrer Negrevernís (entre la plaça del Consell de la Vila i Clos de Sant Francesc). També es va descartar l’obertura de tres carrers nous, per bé que en dos casos es va establir la construcció d’un pas inferior.* A més, la nova formulació del PGM reconeixia com a espais lliures diverses zones abans afectades, com ara la plaça Borràs, la petita plaça de davant de l’església de Sant Vicenç de Sarrià, a l’altar major de la qual hi ha les pintures al fresc de Josep Obiols, per on fins aleshores era previst de fer passar nous vials. En tots els casos, els canvis previstos van permetre desafectar diversos edificis que superaven les alineacions del PGM.

D’altra banda, la modificació també apostava per conservar l’estructura urbana i edificatòria pròpia del barri, tot promovent la rehabilitació del teixit residencial, tant de forma individual com de conjunt. A nivell individual, la modificació va servir per incorporar quatre cases al Catàleg de protecció de patrimoni arquitectònic del districte. D’aquestes cases –carrers Avió Plus Ultra 14, Dolors Monserdà 6, Major de Sarrià 154 i Santa Magdalena Sofia 12–, en cas de modificacions futures, se n’haurien de conservar tant la residència com el jardí. Pel que fa al conjunt, s’establia que qualsevol intervenció de nova planta o de millora d’una edificació existent hauria de complir uns requisits mínims, com ara l’adequació tipològica, el manteniment de les alçades, la limitació del creixement volumètric al 10%, la utilització de materials i colors adequats i l’assoliment d’una proporció de les obertures d’acord amb el tipus edificatori tradicional de Sarrià. Així, per exemple, la modificació establia que els edificis del passatge Mallofré o els del carrer Cornet i Mas tenien valor en tant que conjunt i que, per tant, en cas de reformes, haurien de mantenir unes característiques similars a les del voltant.

A l’últim, amb la modificació del PGM també es pretenia promoure els itineraris i la mobilitat dels vianants. Per fer-ho, es proposava convertir en carrers de vianants un total d’onze carrers, distribuïts en tres zones: a tocar de l’Institut Químic de Sarrià (carrers Isaac Albéniz, Tres Reis i Santa Magdalena Sofia), a l’entorn de la plaça del Consell de la Vila (la plaça mateixa i els carrers Rector Voltà, Negrevernís i Paletes) i a l’extrem oriental del barri (passatge Canet i carrers de Rocabertí, Abat Samsó i Cornet i Mas, entre Mañé i Flaquer i Tradició).

La nova seu del districte, al nucli antic
Al llarg de l’any es va dur a terme la demolició de dos edificis del costat Besòs de la plaça de Sarrià. Aquest va ser el primer pas del projecte de creació d’una nova seu del districte Sarrià-Sant Gervasi, que havia de reunir en un únic edifici tots els serveis que aquesta seu oferia i que, fins al moment, es trobaven repartits entre l’edifici de l’antic ajuntament de la plaça Consell de la Vila i uns espais llogats al carrer Anglí. Segons va explicar la regidora del districte, Sara Jaurrieta (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), es preveia que les obres de construcció començarien durant la legislatura en curs i s’esperava poder inaugurar la seu durant la legislatura següent.

Aquesta operació va suscitar les queixes de l’Associació de Veïns de Sarrià, que considerava que enderrocar edificis de la plaça de Sarrià desvirtuava els canvis introduïts per la modificació del PGM i demanava que en aquests edificis es construís l’ambulatori del barri. Segons Jaurrieta, però, les cases enderrocades no tenien cap valor arquitectònic i l’edifici nou, tot i que encara no estava del tot definit, seria respectuós amb l’entorn i estaria en harmonia amb les alçades de la zona. D’altra banda, la mateixa regidora va aclarir que el centre de salut projectat per a Sarrià disposaria de diferents serveis sanitaris, a més del d’assistència primària (CAP), per la qual cosa l’espai disponible a la plaça era insuficient, cosa que n’havia motivat la construcció en un espai proper de la Via Augusta.

Avança la conversió de Major de Sarrià en zona de vianants
A final del 2007, el tram central del carrer Major de Sarrià, és a dir,el tram existent entre el carrer Pedró de la Creu i la plaça de Sarrià, era de prioritat per a vianants. En canvi, al tram anterior al carrer Pedró de la Creu i al posterior a la plaça d’Artós i també el de després del passeig de Reina Elisenda de Montcada s’hi mantenia el trànsit rodat. Tanmateix, l’Ajuntament, a través del PAD 2008-2011, havia previst invertir la prioritat del trànsit al tram inferior, també, i va començar les obres d’adaptació del paviment a final d’any. Amb aquesta operació, es continuaria permetent el pas de vehicles i es mantindrien dos paviments distints, encara que a un mateix nivell: un per a la calçada i l’altre per a la vorera.

Si bé la major part dels comerciants es mostraven partidaris de la pacificació del trànsit al carrer Major, alguns comerciants van expressar el seu malestar pel projecte, d’una banda, perquè les obres es van iniciar a final de novembre –i, per tant, coincidien amb la campanya de Nadal– i de l’altra, perquè molts eren partidaris de mantenir un mateix disseny a tot el llarg del carrer, amb el mateix paviment i no pas amb paviments distints, com proposava l’Ajuntament.

Per al 2009, es preveia que les obres del paviment del carrer Major quedarien enllestides durant el primer semestres de l’any i que s’iniciarien les dels altres carres que es volien fer de vianants. Així mateix, s’esperava que comencessin les obres de construcció de la nova seu del districte.

Més informació
www.sarria.net
w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,429320918_430441911_1,00.html

*Es va descartar un nou vial entre Cornet i Mas i Euterpe; en canvi, entre Paletes i Clos de Sant Francesc i entre l’Institut Químic de Sarrià i Torrent de les monges, la modificació establia que es podrien practicar obertures, si bé aquestes només afectarien la planta baixa i es permetia que el propietari conservés els dos pisos de dalt. En tot cas, la modificació establia que aquestes modificacions no s’havien de dur a terme necessàriament, sinó que, si s’arribaven a fer, s’havien de seguir aquestes determinacions.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada