Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL CARMEL (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2008

S'avança en les modificacions puntuals del planejament urbanístic vigent en el districte d’Horta i Guinardó. Després de mesos de negociacions i canvis substancials, el govern municipal i ERC aproven inicialment el mes de juliol, la modificació del Pla general metropolità (PGM) de l’àmbit del Carmel i els entorns. La proposta preveu 14 sectors de millora urbana —3 s’executaran pel sistema d’expropiació— i 21 actuacions aïllades. Es crearan nous habitatges, equipaments, espais públics i zones verdes. A final d’any es tanca el període d’exposició pública i al•legacions amb preocupació veïnal.


Antecedents 2006

El barri barceloní del Carmel, i els veïns de la Teixonera i la Clota, al districte d'Horta-Guinardó, són un continu urbà densament ocupat que s'estén sobre diversos turons al peu de la serra de Collserola, on viuen unes 60.000 persones.

L'any 2002 l'empresa pública de la Generalitat GISA (Gestió d'Infrastructures, SAU), encarregada de coordinar l'execució de les obres del metro a Barcelona, va iniciar la prolongació de la línia 5 del METRO DE BARCELONA per enllaçar-la amb la línia 3 al barri del Carmel. Les obres van ser adjudicades a una unió temporal d'empreses (UTE), formada per FCC, Copisa i Comsa, que al seu torn van subcontractar algunes feines a altres empreses. El projecte constructiu inclou la construcció de dues noves estacions intermèdies al barri (el Carmel i la Teixonera), i també la remodelació i l'ampliació de l'estació existent de la Vall d'Hebron, l'adaptació de l'estació d'Horta a persones amb mobilitat reduïda i la construcció de dues cues de maniobres. La previsió era, llavors, que les obres estiguessin enllestides el primer semestre del 2006 amb un cost de 94 MEUR.

L'ESFONDRAMENT DEL CARMEL el mes de gener del 2005 va aturar les obres subterrànies de prolongació de la línia 5. El sinistre, conegut popularment com el Forat del Carmel, no va ocasionar cap víctima mortal però va obligar a desallotjar preventivament 1.276 persones de les quals 249 van perdre defintivament els seus habitatges, i es va generar una gran alarma social. El succés va esdevenir una de les crisis més greus de la història recent de la capital catalana, amb conseqüències urbanes, socials i polítiques d'abast nacional, com ara l'intens debat sobre la gestió de l'obra pública a Catalunya. Les administracions públiques implicades van coordinar-se per donar suport als desallotjats, mentre s'executaven els treballs d'estabilització del terreny amb l'establiment dels fonaments del túnel. A final del 2006, tots els afectats directes i indirectes havien cobrat les indemnitzacions i havien pogut tornar als seus habitatges, o havien estat reallotjats.

L’Ajuntament de Barcelona va constituir l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA a final d’octubre del 2005, amb cofinançament del Ministeri de l'Habitatge i del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). La nova Agència va nèixer per aplicar el Programa d'intervenció integral d'actuacions de millora urbanística al barri del Carmel i els entorns, àmbit declarat poc temps abans com a àrea extraordinària de rehabilitació integral (AERI) per la Generalitat. L’Agència gestiona també els ajuts previstos en el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, conegut com a Llei de barris, per al nucli antic d'Horta. La inversió total prevista per al període 2006-2011 és de prop de 60 MEUR, destinats tant a rehabilitació d’habitatges com a millores urbanístiques a l’espai públic.

Durant el període 2005-2007 es van executar diferents actuacions de reforma de l'espai públic —s'aprovà el projecte d'una nova plaça a la zona de l'esfondrament—, es van iniciar setanta-cinc expedients de rehabilitació, es va atendre i informar gairebé uns cinc mil veïns i s'avançà en la modificació del planejament urbanístic de la zona. A final de l’any 2008 estaven pràcticament finalitzades les obres de rehabilitació dels 39 edificis de la zona d’actuació especial (ZAE), a més dels 22 que ja havia gestionat GISA. La suma d’aquestes actuacions de rehabilitació, fins al 31 de desembre de 2008, era de 479 edificis, que comprenen 5.157 habitatges, és a dir, el 17% d'edificis i el 26% d'habitatges del total del parc immobiliari de l’AERI. Paral•lelament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va reenpendre les obres del metro del Carmel.

Paral•lelament, i arran dels fets del Carmel, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar amb caràcter d’urgència un procés de revisió del planejament vigent i un programa de nou planejament derivat per programar noves actuacions en matèria d’espais lliures, equipaments, estructura viària i aparcaments, millora dels recorreguts per a vianants i obtenció de sòl per a habitatge protegit. Amb aquesta finalitat es van dividir els barris en tres àmbits de planejament: el Carmel i els entorns, la Vall d'Hebron i els Tres Turons. Per a cada un es va iniciar la tramitació de la Modificació puntual del Pla general metropolità (MPGM) corresponent* i la redacció de diversos plans de millora urbana (PMU) i plans especials urbanístics (PEU) que desenvolupen les previsions de les actuacions. Durant el 2008, la majoria d’aquestes figures de planejament derivat es van aprovar definitivament i calia esperar-ne l’execució a partir del 2009.

Aprovació definiva dels PMU de la Teixonera i la Clota
Els plans de millora urbana (PMU) dels barris de la Teixonera i la Clota desenvolupen les previsions establerts a la Modificació del PGM a la Vall d'Hebron —que havia estat aprovada definitivament l'any 2005.

El barri de la Teixonera esta dividit en dos sectors segons el planejament vigent: el PMU Teixonera 1, aprovat definitivament l’any 2006, i el PMU Teixonera 2, que a final del 2008 encara no havia estat aprovat definitivament. Ambdós abracen una superfície de prop de 5 ha delimitades pels carrers Trueba, Segur, Cortada, Coll i Alentorn i el passeig de la Vall d'Hebron. Ambdós instruments aborden la remodelació urbana, l'objectiu principal del qual és donar resposta a les necessitats d'habitatge públic de protecció al barri. Preveuen, entre altres actuacions, el trasllat de l'actual mercat de la Vall d'Hebron a la llosa de les cotxeres del metro, situada tot seguit, que és un equipament municipal de barri de 700 m2. Respecte de l'edificació residencial, és previst un grup d'habitatges de poca alçada, que donaran al carrer Trueba, i una dotació d’habitatge protegit. La seva disposició, envoltats d'espais lliures públics, permetrà una nova connexió del barri tradicional de la Teixonera amb els nous equipaments de la Vall d'Hebron i el metro.

Pel que fa al BARRI DE LA CLOTA, la modificació del PGM divideix el barri també en dos sectors objecte de planejament derivat: n'hi ha un, el PMU del sector la Clota Conservació —aprovat definitvament el 30 de maig de 2008—, que és fonamentalment un pla de preservació d'una morfologia urbana molt singular. L’objectiu és conservar l'actual estructura urbana i garantir que les noves zones edificables siguin coherents amb les preexistències, mantenint el caràcter semirural de l'estructura de cases i carrers. Hi destaca la millora de la relació del barri amb Horta i el Carmel a través d'una nova façana al carrer Lisboa, la dotació de nous equipaments i espais lliures, la reurbanització del camí històric de Sant Genís a Horta, la substitució dels teixits més degradats, la recuperació del passatge Feliu com a eix paisatgístic per a vianants o la transformació del carrer Alarcon. El Pla preveu la creació de nou sòl per a viari, espais lliures i equipaments —en els 23.145 m2 de sòl de cessió urbanitzada— i determina també la substitució de les edificacions inadequades, la creació de nou habitatge en règim de protecció —aproximadament, uns 6.500 m2 de sostre— i també la proposta d'un nou marc normatiu que permeti substituir i millorar les edificacions existents que cal conservar.

L'altre sector, el PMU de la Clota Reordenació —aprovat definitvament el 29 de febrer—, correspon a la zona oriental del barri, ocupada majoritàriament per la bòbila de la Clota, obsoleta i sense activitat. En aquest cas, preveu una profunda transformació, que concentra el sostre edificable al voltant de la plaça i l'avinguda de l'Estatut, fet que permet destinar una gran superfície de sòl de cessió per a espais lliures, amb la finalitat de crear un parc urbà per al barri, de dimensions considerables. El sostre residencial màxim previst és de 52.887 m2, dels quals un terç es destinaran a habitatge lliure, un terç a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública i un terç a usos comercials i terciaris. El sostre residencial se situarà amb façana a l'avinguda de l'Estatut. Per ubicar el sostre terciari està prevista la construcció d'un edifici proper a la plaça de l'Estatut i a la boca nord dels túnels de la Rovira, que adquirirà per la seva forta presència un paper referencial. Els sòls de cessió per a sistema viari, espais lliures i equipaments sumen 38.795 m2.

Aprovació inicial de la MPGM del Carmel i els entorns
El govern municipal va presentar la proposta de MPGM de l’àmbit del Carmel i els entorns, conegut popularment com Pla del Carmel, a la Comisió d'Urbanisme del 22 de febrer. El projecte va ser rebutjat pels partits a l’oposició —Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)—, argumentant la desinformació veïnal i la seva disconfomitat amb la inversió i els terminis d'execució del pla. Tots tres partits van voler deixar clar que “no és un vot contra el barri del Carmel, sinó contra la forma de fer del govern municipal”, segons va afirmar Joan Puigdollers, regidor de CiU. El portaveu del govern bipartit, en minoria a l’Ajuntament, Jordi William Carnes (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va titllar la situació de “trampa política” i, tanmateix, va insistir que continuaria parlant amb l'oposició per arribar a un acord que permetés tirar endevant el pla.

En aquest context, el mes d’abril es va celebrar un ple al districte d'Horta-Guinardó en el qual els veïns van manifestar les seves inquietuds. La Coordinadora d'entitats afectades pel pla del Carmel i entorns considerava que era essencial aconseguir el compromís, tant del districte com dels partits a l'oposició, que la participació veïnal serà real i no només un plec de consultes: “una cosa és que diguin que ens informaran i que hi podrem participar, i una altra molt diferent és poder comprovar que aquesta participació és real”, va assegurar el seu coordinador Jordi Castellà.

Després de mesos de negociacions entre el govern bipartit i els representants d’ERC, la Comissió d'Urbanisme va aprovar inicialment la MPGM en data 17 de juliol —amb publicació al BOP el 2 d’agost—. S’obria llavors un període d’al•legacions de quatre mesos. El nou document incorporava modificacions substancials respecte als punts proposats al febrer. La regidora del districte d'Horta-Guinardó, l'ecosocialista Elsa Blasco, que es va mostrar “molt satisfeta” per l'acord i va assegurar que des del primer moment el govern ja tenia intenció de reduir l'abast del pla, deia: “Entre tots hem millorat el document. Hem fet ara els retalls que segurament hauríem acabat fent entre l'aprovació inicial i la final. En la fase d'al•legacions sempre poden caure coses del projecte, però és difícil afegir-ne, i per això la filosofia era no deixar res fora”, va dir.

El Pla del Carmel
El projecte de MPGM de l’àmbit del Carmel i els entorns, conegut popularment com Pla Carmel, abraça un total de 119 ha on hi hi viuen 50.893 residents. La reurbanització s'executarà en vuit anys a partir de l'aprovació definitiva del pla, amb una inversió total prevista de 84,9 MEUR.

La intervenció urbanística proposada parteix d’una visió de conjunt del barri en el context de la ciutat i, al mateix temps, posa l’accent en llocs precisos on es presenten conflictes localitzats. Un dels objectius és l'enriquiment de les relacions amb la ciutat per l'est, ateses les barreres físiques que s’interposen. Com a mesures concretes es proposa la permeabilitat d’un seguit de carrers mitjançant l'obertura de vies que romanen incompletes, com Granollers i Grífols, i la millora de la capacitat de servei d’altres vies. També es planteja la creació d'espais urbans transversals als feixos de carrers que s'han format sobre els vessants de pendent pronunciat i la intervenció als marges dels barris, amb la definició d'un llarg front verd i de dotacions, en gran part ja configurat, entre la plaça d’Isop i el carrer d'Argimon, al llarg dels carrers Coll i Alentorn i Lisboa, per reforçar-ne la entitat.

D’altra banda, es proposa la diversificació de les relacions internes del barri mitjançant la creació de possibles recorreguts alternatius per als vianants, amb la finalitat d'assolir un major equilibri intern en l'ús de l'espai públic, afavorir una distribució més regular del comerç i majors comoditats per a la població. En aquest sentit, es planteja una ordenació proporcionada de l'espai de la rambla del Carmel —lligada a la prolongació dels Túnels de la Rovira— que esdevindrà un ampli passeig central del barri, i millores i ampliacions en altres places. El conjunt d’aquestes intervencions en el teixit urbà comporta l’afectació d’edificis d’habitatges amb conseqüència d’enderroc i la necessitat de reallotjar en el mateix barri els veïns afectats.

Pel que fa als equipaments públics, es projecten millores i la creació de nous edificis d’habitatge dotacional, així com la construcció d’aparcaments soterrats a diferents zones del barri. En total, 533 habitatges estaran afectats per enderrocaments —274 dels quals ja ho estaven en els antics PERI (plans de reforma interior) dels barris del Carmel i la Teixonera, aprovats entre el 1986 i el 1987—. D’altra banda, es construiran 595 habitatges nous, més del 60% dels quals serà de protecció pública.

En total, la reforma aprovada preveu 14 sectors objecte de PMU i 21 actuacions aïllades. La iniciativa principal del conjunt d’actuacions serà de caràcter públic. Tres dels sectors s’executaran pel sistema d’expropiació i els 11 sectors restants també seran d’iniciativa pública i seguiran un sistema d’actuació que es definirà per mitjà dels futurs PMU, així com les 21 actuacions aïllades.

Es tanca el període d’al•legacions amb preocupació veïnal
El període d'exposició pública i presentació d'al•legacions al Pla es va tancar el 2 de desembre enmig d'un augment de l'oposició dels veïns. Poc abans que es tanqués el període d’al•legacions, la Coordinadora d'Afectats, que aglutina més de mil afectats pel Pla, reclamava que “almenys cap veí no hi perdi diners en l’operació urbanística”, segons va expresar el seu portaveu Pere Ferrer, i va instar els veïns a presentar-hi al•legacions, per bé que es lamentava també que “molts no saben que estan afectats”. La Cordinadora va presentar finalment un total de 6.496 firmes a l'Ajuntament per mostrar el seu rebuig al Pla de reforma. Exigia continuar revisant la modificació del PGM perquè "el que es faci sigui realment important, necessari i sense arbitrarietats" i els afectats no hagin de pagar diners pel pis que els faciliti l'Ajuntament.

Paral.lelament, els veïns dels carrers de Llobregós i Dante, al barri d'Horta —on es concentra una part important de creació de nous edificis—, van contractar els serveis del despatx d'advocats Col•lectiu Ronda per presentar les seves al.legacions i defensar els seus interessos. "Defensem el manteniment d'un estil de vida representatiu d'Horta i ja gairebé extingit a la ciutat, davant l'amenaça de canviar-lo per un altre caracteritzat per la densitat edificatòria", va indicar Óscar Serrano, advocat del Col•lectiu Ronda. Segons l'Associació per la Defensa del Patrimoni Dante-Llobregós, la reforma comportarà la desaparició de quaranta cases antigues en contra de la voluntat dels seus propietaris."Estem d'acord amb la reordenació urbanística i la construcció de pisos de protecció, però no amb la destrucció de tot el conjunt", va afegir Serrano. Així mateix, els veïns han confeccionat un document alternatiu que preveu no enderrocar cases ocupades i que s'uneix a altres propostes elaborades per la Coordinadora d’Afectats.

Pendent l’aprovació inicial de la MPGM de Tres Turons
La tercera de les modificacions puntuals previstes en aquesta part de la ciutat es refereix a l’àmbit dels Tres Turons, i abraça una superície de 122 ha. La proposta de MPGM d’aquest àmbit preveia la creació d’un gran espai verd estratègic de la ciutat, a més d’equipaments, zones desafectades i zones de reallotjament, tot plegat amb un període d’execució de setze anys.

S’esperava que a la primeria del 2009 s’aprovaría inicialment la proposta de MPGM d’aquest àmbit i s’obriria un període d’informació pública de tres mesos.

Més informació
mpgmtt.agenciacarmel.cat/indexMpgmtt.html
mpgm.agenciacarmel.cat/indexMpgm.html
mpgm.agenciacarmel.cat/docs/veins/DIP%20MILLOR%20CARMEL%20WEB.pdf
mpgm.agenciacarmel.cat/docs/1%20Memoria.pdf
www.agenciacarmel.cat

*MPGM Vall d’Hebron i entorn immediat del vessant de Collserola inclou els PMU Teixonera 1, La Clota Reordenació, Plaça Ciutadella, Teixonera 2, La Clota Conservació, i els PEU escola bressol Bernat Bransi-Sigüenza, concreció de l’ús del subsòl a l’avinguda de l’Estatut, Espai Alguer, entre Santuari i Murtra. La MPGM Carmel i els entorns que inclou els PMU espai delimitat per Sigüenza, Conca de Tremp i passatge Calafell. I la MPGM àmbit de Tres Turons.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès