Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE DALT LA VILA (BADALONA)

Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

Durant el 2008 continuen les mobilitzacions del veïnat de Dalt la Vila, antiga Baetulo, contra el Pla de millora urbana atès que les previsions que inclou el Pla no permeten preservar la fisonomia del barri com a conseqüència del fet que per compensar les propietats en què s’han trobat restes arqueològiques a la planta baixa només es preveu pal•liar-ho augmentant la construcció en alçada, la qual cosa modificaria la imatge del barri. Després de l’estiu el consistori informa que s’han acceptat la majoria d’al•legacions, fet que significa el consens amb el veïnat i l’aprovació provisional del Pla al setembre.


Dalt la Vila conforma el nucli antic de la ciutat de Badalona, on es trobava el poblat romà de Baetulo que data del segle I aC. La fisonomia del lloc evidencia també el seu passat medieval, els carrers estrets, els passatges o atzucacs. Dalt la Vila se situa a la part central de la ciutat, tot prolongant el barri del Centre i formant part del Districte I. Al barri viuen 4.125 habitants, dels 217.093 ciutadans residents a la ciutat (padró del 2008).

El juny del 2004 es va organitzar una jornada sobre el present i el futur del barri on hi van participar diferents entitats veïnals i tècnics municipals. En aquesta es van tractar els problemes del barri i es va fer evident la necessitat de mantenir el nucli històric amb la seva tipologia característica, per bé que calia evitar-hi l’agrupació parcel•lària i fomentar-ne la rehabilitació. El veïnat es va mostrar especialment preocupat pel deteriorament del barri i pels processos de substitució de les edificacions existents per altres de nova construcció.

El mes següent el govern municipal, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), va decidir suspendre durant un any l’atorgament de qualsevol tipus de llicències d’obres en l’àmbit de la trama medieval, del nucli romànic i de l’àrea de parcel•lació gòtica del barri. Aquesta era una mesura temporal que permetia fer una diagnosi del barri i avaluar la idoneïtat del Pla especial de millora urbana (PEMU) del nucli històric Dalt la Vila, vigent des del 1997.

Tres anys més tard, el mes de febrer del 2007 es va presentar al Consell d’Entitats del Districte I la diagnosi elaborada sobre Dalt la Vila. Posteriorment, la Gerència Tècnica del barri va elaborar el Pla de millora urbana (PMU) de Dalt la Vila que va ser aprovat inicialment per la junta de govern al maig.

El Pla de millora urbana de Dalt la Vila i les reaccions
El PMU establia set polígons d’actuació i es planificaven diverses accions com ara l’alineació d’alguns carrers, l’ampliació o la requalificació d’algunes finques, l’agrupació de diverses propietats i la construcció d’alguns edificis. Per tal de conciliar els interessos del particulars amb la necessitat de preservar i museïtzar el patrimoni que es trobés a Dalt la Vila, es proposava, en alguns casos, augmentar el sostre edificable, tot reservant la planta baixa per conservar les restes.

Al juny, l’Associació de Veïns Dalt la Vila va organitzar una assemblea on va informar del PMU al veïnat. En aquesta assemblea es va demanar l’aturada temporal de l’aprovació del PMU i es va organitzar una comissió de veïns que s’encarregaria d’analitzar el pla i mantenir informada la resta del residents.

Uns dies després, el nou govern municipal sortit de les eleccions (PSC, ERC i Convergència i Unió, CiU) va decidir ampliar el període d’exposició pública del PMU fins a l’octubre a fi de facilitar la presentació d’al•legacions.

A l’octubre es va celebrar una altra assemblea en què hi va haver una gran participació; en aquesta es va informar de les 68 al•legacions presentades i les 1.347 signatures recollides, entre les quals, també, la del Partit Popular –PP– que també s’adheria a la campanya en contra del PMU.

Les al•legacions resumien les demandes del veïnat per millorar el barri, entre les quals cal destacar la creació d’un protocol de prospeccions arqueològiques. El veïnat volia que el finançament de la cerca de restes i la seva museïtzació fos íntegrament públic, i que no recaigués en els particulars. A més a més, el veïnat es negava a la proposta d’augmentar l’edificabilitat per compensar la reducció de l’aprofitament d’immobles a què obligava el descobriment de les troballes arqueològiques, ja que tot plegat canviava la configuració originària de Dalt la Vila.

Per conservar aquesta configuració, exigien més paràmetres per dissenyar d’una manera més homogènia les reformes urbanístiques. En aquest sentit, demanaven una ordenança per regular i unificar els criteris d’implantació de mobiliari urbà i senyalització. Sobretot exigien que es considerés l’opinió del veïnat en els processos de millora del barri, motiu pel qual demanaven que l’associació de veïns tingués un representant a la Gerència Tècnica de Dalt la Vila.

Tot i que ICV-EUiA havia aprovat inicialment el PMU quan formava part del govern, donava recolzament al veïnat. Per fer-ho explícit, al ple del mes d’octubre ICV-EUiA va presentar una moció (amb el recolzament del PP) amb què denunciava que amb el PMU es perdia part del patrimoni i en demanava la paralització per iniciar un pla que tingués el consens del veïnat. En el mateix ple, els partits del govern van presentar, també, una moció on es demanava continuar el procés d’aprovació del PMU, però buscant el consens amb el veïnat. La primera moció no va sortir endavant i la segona va ser acceptada amb els vots a favor dels partits del govern i els vots en contra de l’oposició.

Salvem Dalt la Vila
A partir d’aquest ple, la mobilització veïnal va utilitzar com a eslògan “Salvem Dalt la Vila”. D’aquesta manera, es van dur a terme diferents actuacions de sensibilització sobre la necessitat de rehabilitar el barri i donar-lo a conèixer a la resta de la ciutat; també es van organitzar diversos debats públics amb els diferents partits polítics i professionals per conèixer les seves posicions respecte al futur del nucli històric.

A final d’any, a la plaça de la Constitució es van instal•lar uns fanals moderns en substitució d’unes llanternes de principi del segle XX. Aquest fet va evidenciar el malestar veïnal, ja que aquests consideraven que no es podia col•locar cap tipus de mobiliari urbà si encara no s’havia redactat l’ordenança que el regulés. Finalment, el govern local va paralitzar les obres i el regidor de Cultura i Patrimoni, Jaume Vives (ERC), va anunciar que convocaria una reunió amb els veïns i els responsables del projecte d'urbanització.

La reforma d’aquesta plaça, juntament amb la plaça de la Font, responia a un conveni de col•laboració signat l’abril del 2006 per l’Ajuntament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Institut Català del Sòl (INCASOL), mitjançant l’aportació de l’1% cultural amb el qual el Ministeri de Cultura subvencionava programes de conservació del patrimoni històric.

Continua el malestar veïnal
El descontentament dels veïns es va agreujar a principi de l’any 2008, quan va aparèixer una pàgina web anònima on es criticaven les mobilitzacions contra el PMU i on es podia veure l’enregistrament realitzat feia un any de la presentació de la diagnosi de Dalt la Vila. Aquesta diagnosi havia estat reiteradament demanada per la comissió de veïns per poder-la comparar amb el contingut del PMU, però el consistori no els l’havia fet arribar. La comissió veïnal va aconseguir esbrinar que la persona que estava darrera de la pàgina web era Joan Carles Lacruz, coordinador del Districte I al mandat anterior.

A més a més, l’equip de govern no donava resposta a les reiterades instàncies realitzades per la comissió de veïns on demanaven les reunions amb els responsables tècnics i polítics que els havien promès a la primera reunió celebrada al novembre.

Al febrer, el grup municipal de CiU es va reunir amb la comissió per donar-los un document amb el seu posicionament respecte a les modificacions del PMU. Dies després, el regidor Jaume Vives va denunciar que aquest document contenia les propostes presentades per ERC en una reunió de govern. Aquest no era un fet aïllat, ja que s’havien viscut també altres mostres dels enfrontaments entre els diferents partits polítics al govern, especialment en relació amb la rehabilitació de Dalt la Vila.

Aquell mes, el regidor Jaume Vives es va posar en contacte amb l’associació de veïns per informar que, un cop passades les eleccions generals, iniciarien les reunions a les quals s’havien compromès. A la comissió de veïns no va agradar que es condicionés les reunions als períodes electorals, però a la fi ho van haver d’acceptar, ja que l’última reunió amb polítics feta datava del novembre de l’any anterior i consideraven que urgia reunir-se.

Noves propostes
La comissió de veïns va anunciar que iniciava una altra línia de treball basada en la lluita contra el deteriorament del barri, tot intentant millorar el marc normatiu existent, com ara la Llei del patrimoni cultural català (1993).

Els veïns consideraven que, amb aquesta llei, la Generalitat s’atribuïa les competències sobre el patrimoni, però no preveia cap mecanisme per donar-lo a conèixer i conservar-lo. Una de les conseqüències era que els particulars n’havien d’assumir els costos, ja que per rehabilitar els seus habitatges havien de fer diversos informes i accions (per exemple, prospeccions arqueològiques), i en el cas que hi hagués troballes per museïtzar, els propietaris fins i tot havien de cedir l’espai particular sense cap tipus de contraprestació.

Els veïns demanaven l’agilització dels tràmits tècnics i administratius per evitar allargaments que fomentaven el deteriorament del barri; en aquest sentit posaven d’exemple el teatre romà descobert al 2001 al carrer de les Eres, on la situació de les restes i el seu entorn era d’abandó.
Per conèixer més concretament el posicionament de la comissió i la situació de Dalt la Vila, el veïnat va rebre diverses visites polítiques. D’una banda, el diputat republicà al Parlament, Uriel Bertran va visitar el barri i, de l’altra, s’hi va acostar, també, la diputada convergent, Marta Alòs. Aquesta va traslladar diverses preguntes al Govern de la Generalitat (PSC, ERC i ICV-EUiA) sobre la possibilitat de modificar la llei.

Inici del procés de diàleg
A final d’abril els veïns es van reunir amb l’alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), el primer tinent alcalde, Ferran Falcó (CiU), i el regidor de Cultura i Patrimoni, Jaume Vives (ERC). Aquesta era la segona reunió que es feia amb la comissió de veïns des del mes de novembre del 2007, en què l’alcaldessa anteriro, Maite Arqué, s’havia compromès a ampliar l’equip de la Gerència Tècnica de Dalt la Vila i fer-lo multidisciplinari. Aquests canvis i la participació dels veïns a la gerència havien estat una de les demandes reiterades de la comissió. Al principi de la primavera, finalment es va produir el canvi en la direcció de la gerència tècnica.

A la reunió, l’equip de govern va anunciar que la seva intenció era aconseguir el consens veïnal abans de l’estiu. Per això van establir un calendari de reunions: n’hi hauria tres de tècniques, que serien les primeres, i l’última seria política. Amb això el veïnat va continuar empenyent les mobilitzacions programades, com ara la seva intervenció en el ple dies després. D’aquesta intervenció va sortir la reierada demanada de preservar i millorar la configuració urbana de Dalt la Vila, tot respectant el subsòl arqueològic i el patrimoni medieval, però sense augmentar l’edificabilitat del barri ni construir edificis moderns poc adequats a la seva fisonomia.

Durant el mes de maig es van celebrar les reunions tècniques on es van negociar les al•legacions presentades. Al final d’aquest mateix mes també es va fer la reunió política on el consistori va informar que volia tenir enllestit el PMU al ple del juliol. La comissió veïnal no ho veia factible i considerava que fins al setembre no es podria aprovar.

A final de juliol, la comissió va denunciar els incompliments del consistori, ja que no tenien cap resposta sobre les al•legacions i les propostes presentades. A l’agost la comissió va anunciar que hi hauria a principi de setembre una assemblea informativa on participarien tècnics per tal de donar a conèixer quina era la situació.

S’arriba al consens
El mateix dia de l’assemblea veïnal, el Govern va informar que retirava la major part del contingut del PMU. S’eliminava la compensació mitjançant l’increment en alçada de pisos en aquells habitatges que tinguessin restes arqueològiques a la planta baixa i s’adoptava el sistema d’expropiació a càrrec de fons públics de diversos espais del barri, com ara la masia de Can Trias, que continuaria catalogada i passaria a ser un equipament. A l’assemblea veïnal es va informar dels canvis, els quals van ser acceptats amb optimisme.

Al final de setembre el PMU es va aprovar provisionalment al ple municipal, amb els vots favorables de tots els partits polítics excepte el PP, que es va abstenir.

En acabar l’any, el diputat d’ERC, Uriel Bertran, va tornar a visitar Dalt la Vila i a reunir-se, juntament amb el director i subdirector de Patrimoni de la Generalitat, amb l’associació de veïns. Aquesta havia renovat junta i ara en formaven part membres destacats de la comissió de veïns. El diputat va informar que es preveia aprovar per al proper any la modificació del decret d’excavacions arqueològiques, fet que permetria agilitar els procediments burocràtics que afecten els propietaris.

Per al 2009 es preveia l’aprovació definitiva del PMU Dalt la Vila i també una nova direcció a la Gerència Tècnica del barri perquè el director anterior, Quim Ferrol, després d’un mesos del seu nomenament, deixava el càrrec.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada