Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL. CINQUENA CONVOCATÒRIA DEL PROGRAMA
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

El 2008 es desplega la cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial i en surten beneficiats 22 barris. Amb aquesta convocatòria s’arriba a una inversió global de pràcticament 1.000 MEUR des del 2004. Malgrat això, la crisi també comença a afectar el desenvolupament d’alguns plans integrals subvencionats i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques busca vies per solucionar els problemes que es preveuen.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2009, 2010

L’any 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de millora de barris, àrees urbanes d’atenció especial amb l’objectiu d’intervenir, de manera integral, en barris que es trobaven immersos en processos de regressió urbanística, amb problemes demogràfics i socials i amb mancances econòmiques que afectaven greument la qualitat de vida dels seus residents.

Per tal de desenvolupar la Llei, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va posar en marxa el Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial i va obrir la primera convocatòria d’ajuts per a projectes de rehabilitació integral de barris i àrees amb problemes socials, urbanístics i econòmics.

Mitjançant el Fons de Foment del Programa de barris, el DPTOP finançava entre el 50 i el 75% del pressupost global de cada pla integral, mentre que el municipi beneficiari se’n feia càrrec, de la resta, i es comprometia a executar el pla en un període màxim de quatre anys (prorrogable un o dos anys més). Per garantir un bon desenvolupament del pla, havia de crear un comitè d’avaluació i seguiment, integrat per representants de la Generalitat, de l’Administració local, de les entitats veïnals, dels agents econòmics i socials i de les associacions ciutadanes.

Les convocatòries anteriors del Programa de barris
A final del 2004 es va resoldre la primera convocatòria d’ajuts que es van atorgar a 13 plans integrals que s’havien d’executar entre el 2004 i el 2008. El juliol de l’any següent es va resoldre la segona convocatòria (2005-2009) que va subvencionar 17 municipis. El 2006 es van concedir els ajuts de la tercera convocatòria (2006-2010) a 17 projectes de 16 municipis. La quarta convocatòria (2007-2011) es va resoldre el juny del 2007 i es van subvencionar 24 plans integrals de 23 municipis.

Des del 2004 el DPTOP havia participat en el finançament de 71 plans integrals, concretament havia participat en el 50% del projecte, i l’ajuntament era el beneficiari encarregat de pagar la resta de la inversió o de buscar altres fons de finançament. Segons dades del DPTOP, dels 792 MEUR d’inversió global realitzada pel departament i pels ajuntaments, el 46,2% s’havia destinat a actuacions de millora de l’espai públic i de dotació d’espais verds, el 22,3% a la provisió d’equipaments d’ús col•lectiu, el 9,4% a la rehabilitació i equipament d’elements de consum d’edificis i el 8% a programes per a la millora social, urbanística i econòmica. A més s’havia destinat el 6,9% a millorar l’accessibilitat i eliminar barreres arquitectòniques, el 4,1% al foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà, l’1,9% a projectes per fomentar l’equitat de gènere i l’1,2% a projectes per incorporar les tecnologies de la informació als edificis.

La cinquena convocatòria en marxa
El mes de febrer del 2008 es va obrir la cinquena convocatòria d’ajuts del Programa de barris i durant els cinc mesos següents es van presentar 58 plans integrals de 57 municipis. Al juliol es va fer pública la resolució per mitjà de la qual se subvencionava 21 municipis per desenvolupar, entre el 2008 i 2012, 22 projectes integrals. Com en anteriors convocatòries, el DPTOP es comprometia a finançar el 50% del pla (99 MEUR) mentre que la resta anava a càrrec del municipi beneficiari.

A cadascuna de les convocatòries el DPTOP havia invertit 99 MEUR, el 50% del cost total, mentre que els municipis beneficiaris hi posaven la resta; per tant, el pressupost total era de 198 MEUR, sense tenir en compte altres ajuts que poguessin obtenir els ajuntaments. Així doncs, des de la primera convocatòria fins a la cinquena, els plans integrals que rebien l’ajut eren 93 i la inversió global suposava 990 MEUR.

En aquesta convocatòria, tres ajuntaments de les comarques gironines rebrien la subvenció. En primer lloc, Roses, amb el pla per rehabilitar socialment i urbanística el nucli antic, amb un pressupost concedit de 8,62 MEUR dels qual el DPTOP es comprometia a pagar-ne la meitat. En segon lloc, Palafrugell, que podria executar el projecte del sector Suleda-carrer Ample amb un pressupost total de 8,37 MEUR. Finalment, Figueres, que desenvoluparia el pla de millora del centre històric (9,83 MEUR d’inversió global) i que suposava el segon pla subvencionat pel DPTOP que la ciutat tenia.

Eren també tres els municipis de la Catalunya central que rebrien els ajuts. L’ajuntament d’Òdena, que podria dur a terme el pla integral del nucli urbà (9 MEUR) i la Pobla de Lillet, al Berguedà, que podria desenvolupar el pla de millora del barri de les Coromines (6,42 MEUR). A més a més, al projecte de rehabilitació dels barris de la zona sud de Vic (subvencionat a la segona convocatòria) se sumava ara el pla de millora del nucli històric (15,67 MEUR).

El nucli antic d’Artesa de Segre (1,39 MEUR d’inversió global) i el barri vell i l’eixample de Tremp (6,28 MEUR) (MILLORA URBANA DEL BARRI VELL I L’EIXAMPLE) eren els dos municipis de Ponent que rebrien l’ajut. També havia estat subvencionada l’Espluga de Francolí per al desenvolupament del projecte de rehabilitació del nucli històric (3,91 MEUR) (MILLORA URBANA DEL NUCLI HISTÒRIC DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ).

De l’àmbit metropolità rebrien els ajuts 13 plans integrals de 12 municipis. Al Vallès es podria dur a terme la rehabilitació integral dels nuclis urbans de Caldes de Montbui (8,76 MEUR) i de Sant Feliu de Codines (5,53) i es milloraria el barri de la plana Lledó de Mollet del Vallès (2,86 MEUR) i de les Planes de Sant Cugat del Vallès (4,04 MEUR).

Hi havia dos municipis al Vallès que ja havien rebut l’ajut del Programa de barris en convocatòries anteriors. Un era Terrassa que ara rebia la subvenció pel pla de millora del barri de la Maurina (16,02 MEUR) (MILLORA URBANA DE LA MAURINA); l’altre era Montcada i Reixac, que el 2005 va rebre l’ajut pel projecte de millora de la Ribera i ara el rebia per a la MILLORA URBANA DE CAN SANT JOAN (10,27 MEUR).

Al Baix Llobregat, es va atorgar a Esparreguera pel Mas d’en Gall (4,07 MEUR) (MILLORA URBANA DE LA URBANITZACIÓ MAS D’EN GALL), a Olesa de Montserrat pel seu nucli antic (8,37 MEUR), a Esplugues de Llobregat per desenvolupar el pla de millora de Can Vidalet (13,26 MEUR) i a Sant Joan Despí pel barri de les Planes (10,41 MEUR). De la comarca del Barcelonès, els municipis beneficiaris eren Santa Coloma de Gramenet, que rebria l’ajut per a la MILLORA URBANA DELS BARRIS CENTRALS (16,03 MEUR), i Barcelona, amb el pla de reforma integral del Maresme-Besòs (14,08 MEUR) i el pla de MILLORA URBANA DE LA BARCELONETA (16,11 MEUR). Amb aquests projectes, la ciutat tenia en marxa nou plans integrals desenvolupats en el marc del Programa de barris.

La situació de les àrees especials beneficiàries
La meitat dels projectes subvencionats en aquesta convocatòria tenien l’objectiu de revitalitzar i rehabilitar el nucli històric o el centre urbà del municipi. Alguns d’aquests, com ara l’Espluga de Francolí o Vic, tenien un nucli antic amb importants elements de patrimoni històric, alguns dels quals es trobaven en mal estat de conservació. A més a més, la majoria dels nuclis tenien problemes similars com ara la baixa qualitat d’algunes construccions, el mal estat d’algunes cases o de l’espai urbà o la manca d’equipaments col•lectius als habitatges. Al nucli antic de Roses, per exemple, el 12% dels habitatges estava en estat de ruïna i el 85% dels edificis de més de quatre plantes no tenien ascensor. Aquest municipi presentava un elevat nombre de locals buits (el 4,56%, aproximadament), com també l’Espluga de Francolí on a més s’havien detectat 200 habitatges desocupats al nucli històric.

Una de les problemàtiques socials més destacades a la majoria de barris que havien estat beneficiaris dels ajuts era l’envelliment de la població. A tall d’exemple, al centre de Caldes de Montbui, el 21,5% de la població tenia 65 anys o més, set punts per sobre de la mitjana de la ciutat.

Un altre fenomen que també era present i comú era la pèrdua de població autòctona i l’augment considerable de població nouvinguda, fet que generava un procés accelerat de substitució de la població. La majoria de nuclis urbans que rebien l’ajut tenien un percentatge de població estrangera entre el 30 i el 50%, com ara el 48% de població estrangera que vivia al nucli antic d’Artesa de Segre. S’observava que en aquests centres urbans era molt elevada la presència de sectors de població en risc d’exclusió social.

Respecte a les actuacions planificades als projectes integrals, cal destacar l’esponjament de determinats espais, la urbanització o arranjament de carrers o els ajuts a les comunitats de veïns per instal•lar ascensors. També es preveien construir nous equipaments o crear nous espais verds com ara el Parc del Carrilet al barri de la Sauleda de Palafrugell. En aquest pla integral i en el de la Barceloneta també es preveia instal•lar plaques solars fotovoltaiques a alguns edificis públics. A més a més, hi havia algunes accions destinades a dinamitzar el teixit social i comercial dels barris, així com programes per millorar l’ocupabilitat i fomentar la igualtat d’oportunitats dels col•lectius en risc d’exclusió social.

La crisi afecta les previsions
Al setembre es començaven a observar les primeres conseqüències de la crisis financera mundial iniciada l’estiu del 2007 amb la crisi de les empreses subprimes (hipoteques d’alt risc). La davallada del sector de la construcció començava a repercutir greument en els ingressos municipals, de tal manera que feia minvar els projectes planificats (HABITATGE. CRISI). Així ho apuntava Salvador Esteve, president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, que assenyalava les dificultats que tindrien alguns ajuntaments per pagar el 50% dels plans integrals subvencionats pel DPTOP.

En aquest sentit, alguns ajuntaments beneficiaris dels ajuts havien manifestat les seves dificultats financeres per desenvolupar els seus plans integrals. Banyoles i Roses, per exemple, van informar que ajornarien les actuacions més costoses per executar-les quan la crisi no fos tan greu.

A més a més, a final d’any s’exhauria el període d’execució dels plans integrals finançats a la primera convocatòria (MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. ESTAT D’EXECUCIÓ DE LA PRIMERA CONVOCATÒRIA). Dels tretze plans subvencionats, només tres havien complert el termini: l’Hospitalet de Llobregat amb els barris de la Torrassa i Collblanc, Terrassa amb els barris del Districte II i Barcelona amb Santa Caterina. El Departament havia concedit pròrrogues d’un o dos anys a la resta d’ajuntaments.

A l’octubre Convergència i Unió (CiU) va fer una proposta al Parlament en la qual s’instava el govern a augmentar la subvenció fins a arribar al 75%. De fet, la llei ho preveia però fins al moment el DPTOP havia finançat tots els plans integrals amb el 50%. També proposava que, en el cas dels municipis petits que no poguessin pagar la seva part, els terminis d’execució de les actuacions planificades fossin més flexibles.

A final d’any el conseller del DPTOP va anunciar al parlament que s’ampliaria al 75% el percentatge de finançament dels plans integrals del municipis petits i mitjans. El conseller també va informar que als ajuntaments petits que finalitzessin els plans integrals però que argumentessin a l’informe d’avaluació final la necessitat de seguir amb una determinada actuació, se’ls finançaria un màxim del 50% d’aquestes accions per desenvolupar en un termini de dos anys.

A més a més, el conseller va anunciar que el sistema de convocatòria dels ajuts a partir del 2009 seria diferent. D’aquesta manera, les convocatòries ja no es farien anualment sinó que s’obririen a mesura que acabessin els plans integrals subvencionats.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada