Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'ORDENACIÓ DE LA PESCA CONTINENTAL DE CATALUNYA
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2008

El desembre del 2008 el Projecte de llei d’ordenació de la pesca continental de Catalunya inicia el tràmit parlamentari, que va veure la llum pública per primera vegada el gener del 2005. La Llei, esperada pel sector dels pescadors, rep un bon nombre de crítiques tan per part de les societats de pescadors i la Federació Catalana de Pesca com per part de CiU, que presenta una esmena a la totalitat .


Catalunya disposa de 5.000 km de rius i més de 18.000 ha d’embassaments, llacs i zones humides, a més d’una llarga tradició en l’activitat pesquera fluvial.

Fins ara, l’activitat es regulava d’acord amb la Ley de pesca, llei estatal del 1942. La transformació que ha sofert la societat, la sensibilitat ecològica i la contaminació de les conques hidrogràfiques foren els motius esgrimits per la revisió i redacció d’un nou projecte de llei, ara que la Generalitat de Catalunya té competències exclusives en matèria de caça i pesca fluvial.

L’any 2000, la Unió Europea (UE) aprovava la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE), d’obligada aplicació a tots els països membres de la UE. Es tracta d’un marc normatiu d’actuació en matèria de gestió de l’aigua per aconseguir una utilització d’aquest medi de forma sostenible i responsable, i assolir una qualitat òptima de l’aigua de cara a l’any 2015.

El gener del 2005, el conseller del Departament de Medi Ambient (DMA) del moment, Salvador Milà, i el director general de Medi Natural, Ramon Luque, van fer la presentació pública del Projecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa i conservació dels ecosistemes aquàtics. Es preveia que el projecte entrés al Parlament abans de l’estiu i que el mateix any ja esdevingués llei. Tanmateix, el llarg període d’informació pública, juntament amb la tramitació de diversos informes jurídics i econòmics, i el canvi de legislatura va propiciar que la tramitació s’allargués més del compte.

El 9 de setembre de 2008, el Govern de la Generalitat aprovava el Projecte de llei i el 17 de desembre iniciava el tràmit parlamentari, amb la previsió d’una duració de vuit mesos. Convergència i Unió (CiU) va presentar una esmena a la totalitat, argüint que es tractava d’una llei excessivament intervencionista i que atribuïa al pescador la responsabilitat de tots els mals que afecten els rius catalans. Va ser rebutjada per 70 vots en contra (amb vots del tripartit format pels Partit dels Socialistes de Catalunya,PSC, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, i Iniciativa per Catalunya Verds, ICV), 59 vots a favor (CiU amb el suport del Partit Popular, PP) i 3 abstencions (Ciutadans-Partit de la Ciutadania, C). A partir d’aleshores es va crear al Parlament la ponència, dins el marc de la Comissió de Medi Ambient, que havia d’escoltar la veu dels sectors implicats i estudiar les esmenes dels grups parlamentaris.

Objectius de la llei
Amb el lema “els rius, més que aigua i peixos”, la Llei persegueix i fomenta la captura sense mort; la sostenibilitat dels recursos pesquers; la formació dels pescadors, i l’obtenció d’un certificat d’aptitud per a la pesca recreativa, amb la demostració d’uns coneixements mínims sobre el medi fluvial i les espècies autòctones; la creació d’un fons per a la gestió de la pesca; el manteniment d’espècies de peixos autòctons i el control de la població d’espècies foranes; i l’obligació de reparar el danys provocats entre la fauna aqüícola i també l’enduriment de les sancions.

Per poder dur a terme totes les accions esmentades, amb l’aprovació de la llei s’elaborarà un pla d’ordenació, amb una durada per a uns tres o quatre anys. Aquest instrument permetrà classificar, delimitar i regular les diferents masses d’aigua i gestionar l’activitat pesquera. Es crearà el Consell Assessor de Pesca, com a òrgan consultiu, integrat per l’Administració, les universitats, investigadors i entitats implicades. Entraran en funcionament els consorcis territorials, encarregats de la gestió en els respectius territoris i s’obriran les Escoles de riu, centres on s’impartirà la formació i educació adequada per poder concedir les llicències de pesca.

Crítiques a la llei
Des de feia més de deu anys els pescadors sol•licitaven una nova legislació per a la pesca continental. Tanmateix la nova norma no va complaure al sector al qual anava dirigit.

El setembre del 2008, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ajuntaments, societats de pescadors i entitats turístiques de la zona signaven un manifest unitari, conegut com “Manifest de Llavorsí”, on es demanava una moratòria de l’aprovació i entrada en vigor de la llei, ja que l’esmentada norma no s’havia consensuat amb el territori.

El novembre del 2008, la Federació Catalana de Pesca (FCP) abandonava el Consell de Pesca de la Generalitat, com a protesta per “l’incompliment de convenis, per les decisions que es prenen des del govern i per la nova llei”, segons anunciava el seu president Albert Vidal. La Federació censurava diversos fets, com que la llei ja es comencés a aplicar abans de ser aprovada; que s’impedia a la FCP el cobrament de les taxes; que els guardes fluvials (18 en tot Catalunya) feia dos mesos que no cobraven perquè la Generalitat no havia fet el traspàs dels més de 300.000 € que devia a la Federació; que la compra de tiquets solament es poguessin adquirir per internet, cosa que perjudicaria molts pescadors d’edat avançada que no estan familiaritzats amb la tecnologia i els usuaris que en bona part del Pirineu tenen una cobertura deficitària; que aquest darrer fet podria perjudicar les instal•lacions hoteleres i de restauració que fins aleshores havien dispensat tiquets; i que un bon percentatge dels espais fluvials pertanyen a la jurisdicció de la Cuenca Hidrográfica del Ebro (CHE) i, per tant, són de difícil aplicació de la llei.

A part de tot això, els pescadors pirinencs protestaven també perquè si bé la Llei preveu sancions per als qui practiquen la pesca, no ho fa amb aquells que duen a terme activitats que la societat pot considerar més perjudicial, com ara la hidroelèctrica o els esports d’aventura.

Més informació
www.fcpeic.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame