Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'ESPAIS AGRARIS
Marta Casas

Actualitzat a 31/12/2008

Durant els últims trenta anys Catalunya ha perdut un 25% del seu espai agrari. Segons Unió de Pagesos això es deu a una deficient protecció del sòl agrari en benefici del creixement urbanístic i de tota mena d’infrastuctures. A mitjan gener a Girona es fa un seminari, organitzat per la fundació Agroterritori, que vol promoure l’elaboració, per part del Govern, d’una futura llei d’espais agraris de Catalunya. Científics, pagesos i Administració es reuneixen per debatre’n els continguts.


El febrer del 2005 s’iniciaven les activitats del CONGRÉS DEL MÓN RURAL, una iniciativa engegada l’any 2004 des de la Generalitat de Catalunya, i que sorgia de la necessitat de reflexió col•lectiva sobre el present i el futur del món rural. Hi van participar organitzacions professionals, representants del món cooperatiu, la indústria i l’Administració catalana. Aquest congrés havia de ser un punt de partida per a un nou model de desenvolupament rural. Es considerava primordial recuperar els aspectes socials, culturals i econòmics del món rural on el sector agrari hi continua tenint un paper clau, estratègic i fonamental.

El Contracte global d’explotació (CGE) ideat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i posat en marxa l’any 2005, volia perseguir bona part dels objectius del Congrés del Món Rural. El conseller Joaquim Llena (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) afirmava que la finalitat del CGE era incentivar les explotacions agrícoles i que calia desenvolupar un projecte d'explotació que integrés les funcions productives, econòmiques, mediambientals, paisatgístiques i socials de l’agricultura, a fi de fomentar la viabilitat de les explotacions i fer-les competitives.

El sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) denunciava el maig del 2007 l’existència de MOBBING RURAL A LES COMARQUES GIRONINES. El sindicat criticava el desinterès de l’Administració per protegir el sòl agrícola i les activitats agràries mentre s’afavoria el procés d’urbanització d’aquests espais sense tenir en compte l’impacte que podia comportar sobre el sector agrari i el seu futur. També es reivindicava el paper de la pagesia en la protecció i conservació del medi ambient.

Pèrdua de sòl agrícola a Catalunya
El sindicat Unió de Pagesos (UP) afirmava que Catalunya ha perdut un 25% del seu espai agrari en només 32 anys, passant de 1.046.502 a 784.096 ha. La regió metropolitana de Barcelona és la més afectada, ja que n’ha perdut el 61% en 50 anys. Segons UP això es deu a una deficient protecció respecte als creixements urbanístics i les infraestuctures de tot tipus. El Coordinador d’UP, Joan Caball, alertava que si no s’elaborava, de manera urgent, una llei per establir els sòls d’interès agrícola a protegir, en pocs anys la situació podria ser irreversible.

Demanda d’una futura llei d’espais agraris
El 17 i 18 de gener de 2008 es va fer a Girona un seminari amb l’objectiu de promoure la redacció d’una llei d’espais agraris a Catalunya. El seminari el va organitzar la fundació Agroterritori, creada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), UP i la Cambra Agrària de Girona, per tal de promoure estudis i crear un observatori sobre el sector agrari. Al seminari hi participava l’Administració, organitzacions agràries i els agents culturals, econòmics, ambientals, polítics i socials vinculats a la temàtica.

Durant el seminari es van debatre accions fetes en altres països, com França, i altres zones de l’Estat com Galícia, Menorca, Tenerife o el País Basc, i es van intentar posar sobre la taula les línies bàsiques que hauria d’incloure la futura llei. Una de les intencions era fomentar l’economia agrària com a base del progrés social i econòmic de la població rural amb l’objectiu d’afavorir la cohesió del territori i frenar el despoblament rural. Es volia potenciar el respecte dels ciutadans envers l’agricultura, per aconseguir una sensibilització col•lectiva pel que fa als espais agraris i la pagesia de Catalunya.

La definició d’espai agrari havia d’establir que aquell territori presentava activitat agrària i que, per tant, constituïa un ecosistema transformat per l’acció i l’ocupació humana que es destinava a la producció d’aliments i de matèries primeres, tant d’origen agrícola com ramader. La definició havia d’incloure les explotacions agràries, les corresponents infraestructures (camins, regs, basses, etc.) i construccions complementàries, per bé que hi quedaven exclosos els terrenys forestals (ja que tenen definició jurídica i pla sectorial propis) o els urbans. Es proposava dissenyar i posar en marxa un sistema d’informació d’espais agraris amb catalogació i caracterització edafològica dels sòls agraris de Catalunya.

Es considerava que la futura llei d’espais agraris havia de recollir les àrees protegides ja existents (GALLECS, el parc agrari del Baix Llobregat, EL PARC AGRARI DE SABADELL o les HORTES DE SANTA EUGÈNIA DE GIRONA) i incorporar les que es tenia voluntat de constituir (la Vall d’en Bas, el Baix Ter o el pla de Montserrat.). També havia de promoure que espais agraris clarament delimitats per instruments d’ordenació urbanística o territorial (com ara les CINC SÈNIES al PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) i al Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Mataró) esdevinguessin perímetres de gestió amb graus de protecció i gestió adequats.

Un cop llançada la demanda, ara corresponia al Govern moure peça. Per la seva banda, tant el conseller de Política Territorial i Obres públiques, Joaquim Nadal (PSC), com el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, no van rebre amb gaire bons ulls la petició de la futura llei d’espais agraris. Ambdós consellers apostaven per aprovar menys lleis i aplicar-ne més. En aquest sentit, si no hi havia resposta, no es descartava recórrer a la iniciativa popular legislativa perquè el nou marc normatiu fos una realitat de futur.

Més informació
projectegripia.wordpress.com/about/banc-de-terres-custodia-agraria
www.agroterritori.org
www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9
www.gobmenorca.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada