Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
MAT
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2008

La línia elèctrica de molt alta tensió continua avançant en tots els trams mentre les plataformes opositores es mouen entre l’oposició al projecte i la lluita per aconseguir, almenys, un soterrament complet. Entre Sentmenat i Bescanó les obres ja estan molt avançades, malgrat que es produeixen petits actes de sabotatge. Entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema i al ramal de Riudarenes, el projecte surt a informació pública i s’hi presenten milers d’al•legacions. Finalment en el tram interfronterer, entre Santa Llogaia i Baixàs, els governs francès i espanyol acorden un soterrament total a instàncies del coordinador europeu Mario Monti.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2009, 2010, 2012, 2013, 2015

La línia elèctrica transfrontera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels anys vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) (passant de 1.400 a 2.400 MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. Després de rebutjar la possibilitat de fer-la passar pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals, mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una llargada d’uns 200 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de fins a 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

Els governs espanyol i francès, que són els qui tenen les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. També el Govern català defensava la interconnexió, per bé que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) havien reclamat l’estudi d’alternatives menys impactants.

Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que l’objectiu principal de la línia era vendre l’excedent nuclear a Portugal i el Marroc i no pas proveir les comarques gironines, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents i un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum.

Al final del 2007 les obres del primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, estaven a punt d’iniciar-se després que el febrer del mateix any s’hagués aprovat el projecte executiu i s’hagués declarat d’utilitat pública. En un punt intermedi d’aquest tram, a l’alçada de Santa Coloma de Farners, en sortia una ramificació que avançava cap al sud fins a Riudarenes (la Selva) i que estava pendent de la presentació del projecte. A partir de Bescanó la línia es dirigia a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà): després de diversos canvis en el traçat, aquest tram també estava pendent de la presentació del projecte per part de Red Eléctrica Española (REE). A Santa Llogaia i a Riudarenes la línia havia de permetre alimentar les subestacions del FAV. Finalment, des de Santa Llogaia d’Àlguema fins a Baixàs, la manca d’acord sobre el traçat entre els governs català, espanyol i francès (per la Jonquera, per la Vajol o per Maçanet de Cabrenys) van provocar que la Unió Europea (UE) nomenés un mediador, l’italià Mario Monti, que havia de decidir el traçat i les característiques del projecte.

Mario Monti presenta el primer informe
El dia 10 de febrer de 2008, coincidint amb la cimera francoespanyola celebrada a París, el coordinador europeu per a la interconnexió elèctrica, Mario Monti, va presentar el seu primer informe. Després de constatar la preocupació existent al territori per l’impacte mediambiental de la MAT, l’excomissari europeu apostava per aplicar opcions tècniques excepcionals com per exemple el soterrament de la línia en paratges naturals especialment delicats, per bé que únicament en el tram de la interconnexió, entre Santa Llogaia d’Àlguema i Baixàs. Així mateix reclamava que es cobrés un impost a les empreses elèctriques que facin ús de la línia elèctrica i que aquests diners es destinessin a projectes locals per compensar el territori pel pas de la infraestructura energètica.

L’informe, però, no feia cap referència al traçat definitiu de la interconnexió, per la Jonquera –com preferien els governs espanyol i català– o per Maçanet de Cabrenys o la Vajol –opció preferida pel Govern francès. En aquest sentit, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el president francès Nicolas Sarkozy van acordar, durant la celebració de la cimera, que abans del 30 de juny se n’acordaria el traçat definitiu i els detalls tècnics, econòmics i mediambientals, d’acord amb els informes presentats per Mario Monti.

Les plataformes contràries a la MAT, reunides pocs dies després a Arles (Vallespir), van valorar negativament els resultats de la cimera i van reclamar que, abans de parlar de soterraments, es justifiqués la necessitat de la línia. Així mateix van acordar celebrar dues manifestacions durant el mes de març a les comarques gironines i a la Catalunya Nord per reiterar el rebuig al projecte.

La primera d’aquestes manifestacions es va celebrar a Perpinyà l’1 de març on van assistir prop de 15.000 persones. Entre els manifestants hi havia el conseller de Governació, Joan Puigcercós (ERC), que va assegurar que “el Govern de Catalunya en cap moment no ha defensat en el seu Pacte nacional d’infraestructures la necessitat d’aquesta interconnexió”. El 30 de març es va celebrar una nova manifestació, en aquest cas a Girona, que va acollir unes 18.000 persones segons l’organització i entre 12.000 i 14.000 segons la policia local. L’acte, organitzat per la Plataforma No a la MAT i l’AMMAT, tenia el suport dels dos principals sindicats agraris, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Unió de Pagesos (UP). A més van participar a la protesta unes 3.000 persones vingudes de la Catalunya Nord. El portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente, va reclamar de nou l’aturada del projecte i va reclamar al mediador europeu Mario Monti que tingués en compte l’elevada oposició al projecte en el seu informe.

S’inicien les obres del primer tram
Al principi del 2008 es van iniciar els treballs previs, bàsicament de desbrossament i obertura de camins, de les obres del primer tram de la MAT entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó (Gironès), que creuava la comarca d’Osona. La llargada de la infraestructura era de 86 km i preveia la col•locació de 162 torres elèctriques de 20 a 60 metres d’altura. No va ser fins al mes de maig, però, que es van començar a instal•lar les primeres torres de la línia

L’inici de les obres va provocar les protestes de veïns dels pobles afectats, especialment a la comarca d’Osona. Així per exemple el 2 de febrer unes 200 persones van tallar intermitentment durant una hora l’eix Transversal a l’alçada de Calldetenes. A més, els alcaldes de la zona van reclamar l’aturada de les obres per tal que s’estudiés la possibilitat de soterrar totalment o parcialment aquest tram de la línia, com s’estava plantejant entre Santa Llogaia i Baixàs.

Durant l’execució de les obres es van produir diversos actes de sabotatge. Els casos més significatius van ocórrer el 4 de juny i el 10 de juliol. La matinada del 4 de juny uns desconeguts van incendiar un camió grua que treballava a les obres de la MAT entre els termes municipals de Folgueroles i Vilanova de Sau, a Osona. El vehicle, que es trobava estacionat al costat d’una de les torres en construcció, estava valorat en uns 600.000 euros. Així mateix el 10 de juliol dues excavadores i dos remolcs van ser incendiats a Centelles. La Plataforma No a la MAT es va desvincular d’aquests incidents recordant que els seus actes eren “pacífics i divulgadors”, si bé va recordar que la línia elèctrica generava una forta “crispació” en el territori.

D’altra banda les obres de la MAT es van haver d’interrompre unes quantes vegades per motius diversos. Així per exemple alguns municipis van denunciar REE per executar obres sense permisos o sense firmar actes d’expropiacions i en alguns casos van provocar l’aturada momentània de les obres. A més el mes de juny el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va paralitzar durant diversos dies les obres de nou camins d’accés a la línia a l’Espai d’interès natural de les Guilleries per manca d’Avaluació d’impacte ambiental.

Es presenten dos trams més de la MAT
A mitjan abril Red Eéctrica Española va presentar l’avantprojecte de la MAT entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà). Aquest tram té una llargada de 42 km, preveu la construcció d’un centenar de torres i inclou dues subestacions a Sant Julià de Ramis i Santa Llogaia. El cost total de la línia es calculava en 14,5 MEUR sense comptar les expropiacions.

El traçat responia a les modificacions que el Departament de Treball i Indústria (DTI) havia enunciat l’any 2006, que descartaven l’opció inicial de seguir el corredor del FAV des de Palol de Revardit (Pla de l’Estany) fins a Santa Llogaia d’Àlguema. Així, des de Bescanó fins a Medinyà la línia seguia paral•lela a l’actual línia de 220 kV Vic-Bescanó-Juià. En aquell punt se separava d’aquesta línia per evitar passar massa a prop del nucli urbà de Medinyà i s’acostava al corredor de l’AP-7 i l’N-II, pràcticament enganxat a la línia de 132 kV existent entre Juià i Santa Llogaia. En total s’afectaven tretze municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà.

Els punts més delicats del traçat se situaven en una sèrie de nuclis habitats que es localitzaven a menys de 500 m de la línia i a diverses cases aïllades que s’ubicaven a menys de 100 m. Cal recordar que REE havia explicat que procuraria respectar aquestes distàncies mínimes de les zones habitades, ja que es considerava que garantien que no es produís cap tipus d’efecte sobre la salut de les persones. Així, per exemple, els nuclis de Can Murtra i de les cases de Montcal, al terme municipal de Canet d’Adri (Gironès), tindrien la línia a prop de 200 m. A la comarca de l’Alt Empordà els nuclis dels Masos (Llampaies), Ermedàs (Garrigàs), Vilamorell (Borrassà) i Santa Llogaia d’Àlguema també veurien la línia a menys de mig quilòmetre. A part d’aquests nuclis, deu masos i quatre granges se situarien a menys de 100 m de la línia, en alguns casos fins i tot a 30 m.

D’altra banda, al final de maig es va presentar el projecte executiu del ramal de Riudarenes. En aquest cas el Ministeri d’Indústria ja havia autoritzat la línia en tràmit d’urgència, fet que permetia fer-ne el projecte executiu i l’exposició pública sense passar pel tràmit de l’avantprojecte. El traçat d’aquest ramal, que avança entre Santa Coloma de Farners a Riudarenes, té 17 km on s’hi han d’instal•lar 37 torres d’una alçada que va dels 19 als 49 m. La zona afectada és bàsicament boscosa –principalment castanyers, pins, alzines i roures–, fet que obligaria a talar una important superfície forestal. En aquest cas la línia no passava tan a prop de zones habitades, si bé una desena de masies es localitzaven a una distància de prop de 500 m de la línia. Així mateix, diversos elements d’interès arquitectònic, com el castell de Farners o algunes ermites, se situaven també a poca distància de la línia.

El mes de juliol es va acabar el període d’al•legacions dels dos trams. En total se’n van presentar 6.125, de les quals un 43% corresponien al tram Bescanó-Santa Llogaia i el 57% restant al ramal de Riudarenes. La major part de les al•legacions eren adhesions massives promogudes per entitats, com la plataforma No a la MAT –que reclamava que no es fes la MAT en considerar-la innecessària– o l’AMMAT –que en reclamava el soterrament íntegre.

Els governs espanyol i francès acorden un soterrament parcial
El 27 de juny es va celebrar una cimera francoespanyola a Saragossa en la qual els governs espanyol i francès van acordar soterrar els 60 km del tram interfronterer entre Santa Llogaia i Baixàs i pagar-lo a parts iguals, malgrat que la major part del traçat passava per França. A més es va decidir que la nova línia aprofitaria els corredors existents, és a dir, que passaria per la Jonquera, un traçat que fins llavors el Govern francès sempre havia descartat per l’impacte ambiental i paisatgístic que suposaria sobre la plana del Rosselló. Es preveia que la línia estaria en funcionament l’any 2011.

El president del Govern espanyol va qualificar el dia d’històric, ja que s’havia arribat a un acord que permetria doblar la capacitat d’interconnexió entre els dos estats, fet que en la seva opinió resoldria els problemes energètics de les comarques gironines i de Catalunya. Per la seva banda, el president de l’AMMAT i alcalde de Crespià, Xavier Quer, va considerar que el soterrament de la MAT en un sol tram constituïa un greuge comparatiu per a la resta del territori i en demanava el soterrament íntegre des de Sentmenat fins a Baixàs. ERC i ICV es van sumar a la petició dels alcaldes, mentre que el Govern català va reconèixer que es podrien soterrar alguns trams de la resta del traçat però en cap cas la totalitat.

REE no preveu el soterrament de la resta del traçat
Uns mesos després de l’acord entre els estats espanyol i francès, al final d’octubre, el coordinador europeu per a la interconnexió elèctrica, Mario Monti, va entregar el seu últim informe en el qual obria la porta a soterrar més trams de la MAT a part de l’interfronterer. En el document Monti –a part de reafirmar la necessitat de la interconnexió i de felicitar-se per l’acord entre els dos governs– proposava també que la UE pagués una part del soterrament del tram entre Santa Llogaia i Baixàs per tal d’evitar que el sobrecost repercutís en el consumidor. Pel que fa al possible soterrament de la resta del traçat, afirmava que en principi era desaconsellable per motius tècnics i perquè no permetria aprofitar la línia per al subministrament local. No obstant això, sí que es mostrava favorable al soterrament parcial en trams concrets, ja fos per la proximitat a habitatges o a paratges d’interès natural.

A final d’any REE va comunicar que estava ultimant la resposta a les al•legacions presentades per ajuntaments i entitats al tram de Bescanó a Santa Llogaia i al ramal de Riudarenes. Així, per exemple, assegurava que es desestimarien les al•legacions en les quals es reclamava el soterrament, a pesar de les últimes recomanacions de Mario Monti. Tampoc no acceptava la compactació de les línies de 132 kV i 220 kV preexistents amb la nova línia de 400 kV. En canvi, la companyia afirmava que acceptaria canvis de traçat per garantir el perímetre de 100 m a les cases aïllades i de 500 m als nuclis urbans. A més, en el cas de Santa Llogaia d’Àlguema, assegurava que acceptaria la petició de l’Ajuntament d’allunyar la subestació de la MAT –que ocupava 47.000 m2– fins a 500 m del nucli urbà (anteriorment estava a 200).

Al final d’any el tram entre Sentmenat i Bescanó seguia en obres i ja s’havien col•locat la major part de bases i torres de la línia. Entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema REE i el Govern de la Generalitat estaven estudiant les al•legacions presentades, a partir de les quals farien arribar un informe al Ministeri d’Indústria. Aquest, després de decidir si acceptava les al•legacions, podria aprovar l’avantprojecte i iniciar l’elaboració del projecte executiu definitiu. El ramal de Riudarenes, per la seva banda, estava en un estat de tramitació més avançat, ja que, un cop el Ministeri d’Indústria resolgués les al•legacions al projecte executiu, ja es podria declarar d’utilitat pública i iniciar els treballs. El darrer tram, el de la interconnexió, estava pendent encara de l’avantprojecte en què es definís el traçat exacte. Amb tot, l’objectiu era que la interconnexió fos una realitat el 2011.

Més informació
www.collectif-nonalatht.com
www.icaen.net
www.nomat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada