Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INSTITUT DEL TERRITORI
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

El gener del 2008 es presenta l’Institut del Territori, una iniciativa nascuda a València per aportar reflexió, diàleg, investigació i informació entorn del territori. El seu naixement pretén cobrir el buit d’una sensibilització creixent de la qüestió al País Valencià que fins ara s’havia expressat de manera atomitzada i reactiva. Malgrat que té el seu focus d’acció a les comarques valencianes, la nova entitat pretén abraçar el conjunt dels Països Catalans. Al llarg del seu primer any de vida s’han celebrat jornades temàtiques, un cicle de pensadors ambientals, debats públics, una línia de publicacions i un observatori estadístic sobre vectors amb incidència territorial.


El gener del 2008 es presentava en societat l’Institut del Territori (IdT), una iniciativa nascuda a València, a redós de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’objectiu de la nova entitat és, segons el seu director Eliseu T. Climent, “cobrir un buit creat per la sensibilitat creixent pel territori al País Valencià”. El seu àmbit d’actuació, tot i estar centrat en les comarques valencianes, abraça el conjunt dels Països Catalans, i en qüestions concretes, pot prendre un escenari mediterrani o internacional.

Per a Climent hi havia la percepció que aquesta sensibilitat per les transformacions territorials estava atomitzada i era de caràcter reactiu. En aquest sentit definia els “Salvem” ─quantitativament molt importants al País Valencià─ com un element positiu però que “no passaven de fenòmens circumstancials, lligats a projectes concrets d’àmbits molt locals”.

En aquest sentit l’IdT vol esdevenir segons el seu director un “pont entre els àmbits acadèmic de la societat civil” per permetre “donar elements de reflexió tenint en compte una visió de conjunt”. En definitiva, per Climent, l’objectiu és “crear discurs en positiu sobre allò que succeeix al territori”.

Consell assessor
El president de l’Institut és l’enginyer químic Vicent Pons i compta amb un consell assessor que, en paraules d’Eliseu T. Climent, pretén recollir tant una diversitat disciplinar ─“el territori no es pot capitalitzar a través d’una sola mirada” ─, com geogràfica, per “recollir visions des dels diversos territoris dels Països Catalans”.

En formen part el catedràtic de Geografia de la Universitat de Girona (UdG) i director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué; el catedràtic d’Anàlisi Regional del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Onofre Rullan; el professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València (UPV), Joan Olmos; el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València (UV), Joan Romero; i els periodistes ambientals Jordi Bigues i Maria Josep Picó. Les funcions d’aquest equip són la definició de les línies estratègiques de l’entitat i participar en la planificació del calendari anual d’activitats.

Tret de sortida i calendari d’activitats
El tret de sortida de l’IdT va ser un gran acte d’inauguració a l’Octubre de València el 23 de gener. Una conferència del catedràtic d’Ecologia Jaume Terrades va precedir una intervenció de l’exsecretari general de l’UNESCO, Frederico Mayor Zaragoza, sobre els valors de la solidaritat, i unes breus reflexions de l’escriptora Isabel-Clara Simó, del cantautor Miquel Gil, del periodista Adolf Beltran i de l’escriptor Joan Francesc Mira.

La tria de les intervencions va mostrar, segons Eliseu T. Climent, la “necessària visió transversal per assolir una nova ètica socioambiental i una nova cultura del territori”. Així mateix, es va presentar la intervenció de Xavier Mariscal contra la desfeta del territori sobre un mural costumista de l’artista Fernando Cabedo Torrents que s’havia restaurat amb l’obertura de l’Octubre. Mariscal va explicar que “li feia plorar” la destrucció de l’horta valenciana, ja que es passa “d’una terra amb una gran biodiversitat a barris de ciment”.

Una de les primeres activitats de l’IdT va ser el primer cicle de Pensadors Ambientals, per posar en valor les principals figures històriques i actuals del pensament ecologista. Pensadors que com Ramon Margalef, Henry David Toureau, Nicholas Georgescu-Roegen o Ivan Illich “han qüestionat el desenvolupament entès en termes economicistes”.

Una altra de les primerenques propostes de l’Institut del Territori va ser el cicle “La gestió prudent, una necessitat. Construcció, aigües, infraestructures i energia al País Valencià”, una activitat que pretenia, segons Eliseu T. Climent, actuar com a diagnosi i punt de partida de l’Institut i avaluar la situació de quatre vectors claus amb incidència territorial que en el cas del País Valencià es movien entre la necessitat ─en falten més? ─ i el victimisme ─comparació amb altres comunitats per reclamar un millor tracte─. Les conclusions apuntaven que molt sovint, i especialment en el cas de l’aigua, es confonien suposats dèficits amb la sobreexplotació dels recursos. El mes de desembre un nou cicle va abordar el paper de l’oci com a motor de la transformació territorial, amb la presència de professors universitaris d’arreu dels Països Catalans, com José Antonio Donaire, Fernando Vera, Francesc Sastre i Martí Boada, entre altres.

A banda d’aquest tipus d’esdeveniments de reflexió de caràcter puntual, l’Institut té en funcionament activitats permanents, com una llista de correu ─Territori a la Xarxa─ sobre notícies amb incidència territorial als Països Catalans. També cal esmentar l’Observatori Estadístic, que pretén, segons Climent, recollir dades i tendències sobre vectors com l’ús del sòl, l’habitatge, l’aigua o les infraestructures. La informació es presenta en informes encarregats a especialistes que interpreten les dades recollides per una consultora estadística.

Així mateix l’IdT ha obert, conjuntament amb l’editorial 3 i 4, una línia de publicacions sobre temàtica ambiental. Els primers volums, apareguts a començament de gener del 2009, són el Petit tractat del decreixement, el darrer llibre de Serge Latouche, així com una selecció de textos d’Ivan Illich, realitzada per l’escriptor i filòsof Jordi Pigem.

Les activitats de reflexió i estudi es combinen amb altres que tenen una major presència sobre el terreny, com un cicle d’excursions a peu “L’altre litoral. Espais costaners no urbanitzats” ─previst per a la primavera del 2009─ o l’organització de debats públics sobre la necessitat de construir infraestructures com la Via Parc Nord a Godella (l’Horta Nord).

Més informació
www.idtweb.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame