Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL

Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008


L’any 2008 continua el rebliment de l’argilera Elena de Cerdanyola del Vallès amb bales de residus inertitzats procedents de l’ecoparc-2 de Montcada. El procés continua amb l’oposició d’entitats polítiques i ambientalistes que ho consideraven un abocador “encobert”. Al març l’Ajuntament de Vacarisses dóna llum verd a la construcció de l’ecoparc comarcal a l’abocador de Collcardús que s’havia de clausurar a final del 2009. Per altra banda, a final d’any es fa públic l’informe sobre l’antic abocador de can Planas a Cerdanyola, en uns terrenys afectats pel pla urbanístic del Centre Direccional, i amb un cost de reparació avaluat entre 15,4 i 200 MEUR.


El 2005 es va anunciar l’emplaçament de les futures instal•lacions de gestió de residus al Vallès Occidental una vegada s’hagués clausurat l’ABOCADOR DE COLLCARDÚS a Vacarisses. En el mateix emplaçament s’hi ubicaria un ecoparc –una planta de classificació i transferència de residus–, mentre que les bales de residus inertizats –la fracció de rebuig empaquetada– es dipositarien a l’antiga ARGILERA ELENA de l’empresa Ceràmiques Sugrañes situada a la plana del Castell de Cerdanyola del Vallès.

El mes d’abril de 2005 s’inaugurava l’ECOPARC-2 a Montcada i Reixac, per tractar 240.000 tones de residus anuals de deu municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’equipament havia tingut l’oposició de la plataforma Vallès Net de Ripollet per considerar-la tan sols una planta de transferència, pas previ al trasllat de les deixalles a abocadors o incineradores. L’obertura de l’ecoparc va suposar la clausura de la incineradora situada al polígon de la Ferreira del municipi vallesà.

El rebliment de l’argilera Elena, un espai afectat pel PLA URBANÍSTIC DEL CENTRE DIRECCIONAL, va començar el novembre del 2007 i havia de finalitzar el 2010 per no afectar la construcció del sincrotró Alba. Mentre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Ajuntament de Cerdanyola consideraven que el procés era “modèlic”, diverses organitzacions ambientalistes i polítiques criticaven que es tractava d’un abocador encobert.

Continua la polèmica
A començament del 2008 la polèmica no cessava. El grup municipal COP-Compromís per Ripollet (CpR) va denunciar al ple de gener que les bales de l’ecoparc 2 anaven a parar a l’argilera de Cerdanyola, un fet que suposava incomplir el pacte signat entre el consistori i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient a canvi d’acceptar la instal•lació de l’ecoparc.* L’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), responia que es tractava d’una qüestió de Cerdanyola i fruit de la demanda del Consell Comarcal del Vallès Occidental que volia accelerar la restauració de l’argilera per evitar la interferència amb les obres de construcció del sincrotró. Segons Parralejo s’havia optat per les bales de Montcada mentre no estigués en funcionament l’ecoparc de Vacarisses.

En un debat sobre l’argilera Elena celebrat a Cerdanyola a començament de febrer, Eduardo Giménez, de la Plataforma Vallès Net, va insistir que als ecoparcs no es feia cap tipus de triatge. Per la seva banda, Òscar López, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), va qualificar l’argilera “d’abocador”, ja que la transferència “es realitzava sense tractar”. Aquestes i altres entitats van anunciar que es plantejaven mobilitzacions.

Una altra qüestió que generava preocupació a Cerdanyola era l’antic abocador de can Planas també en terrenys del projecte urbanístic del Centre Direccional. L’abocador l’havien clausurat el 1995 després de quinze anys d’activitats i contenia, segons dades de diversos estudis, 643.650 Tm, de les quals 118.000 sals de fosa d’alumini i 7.000 terres contaminades barrejades amb residus de construcció.

A l’espera d’un estudi encarregat per l’Ajuntament de Cerdanyola sobre les possibles afectacions a un projecte que pretenia urbanitzar 340 ha, Rosa Guallar, de l’entitat Via Verda, alertava de la possibilitat que s’haguessin de traslladar part dels edificis en espais que afectessin la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Per la seva banda, el president del Gremi de Constructors de Cerdanyola recordava que “la llei no permet construir sobre sòl contaminat” i anunciava possibles accions judicials a nivell europeu.

L’ecoparc de Vacarisses endavant
A final de febrer l’Ajuntament de Vacarisses va aprovar el pla especial per construir el nou ecoparc comarcal a les instal•lacions de l’abocador de Collcardús. Finalment els primer treballs van començar el mes de juliol –quatre mesos més tard del previst– i es pretenia que els primers residus hi entressin a partir de l’octubre del 2009 per poder tancar l’abocador. Anualment hi arribaven 905.000 tones i el juliol de 2008 només n’hi faltaven 556.000 per assolir el límit.

En una sessió informativa amb la directora tècnica del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Concha Zorrilla, els veïns van expressar la preocupació per les possibles pudors de la instal•lació. Zorrilla va explicar que els camions descarregarien a l’interior d’unes naus “tancades hermèticament” i amb uns sistemes de recirculació i de pressió de l’aire per minimitzar la pudor. Els veïns també van insistir, sense èxit, per saber on anirien a parar les bales a partir del 2010, quan s’hagués completat el rebliment de l’argilera Elena. L’ecoparc de Vacarisses tractarà 245.000 tones anuals durant quinzeanys.

El 24 de juliol el conseller del DMAH, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va donar per iniciats els treballs de construcció de l’ecoparc i va explicar que “aprofundiria en el canvi de model de gestió” basat en la separació, el reaprofitament i la reducció dels residus no aprofitables. A final d’any, les previsions s’havien tornat a allargar i situaven l’entrada en funcionament de l’ecoparc per al primer trimestre del 2010.

A mitjan novembre El Punt anunciava un possible nou emplaçament per destinar-hi el rebuig dels ecoparcs, EL PINELL DEL BRAI (la Terra Alta). L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) hi volia instal•lar un abocador de residus de la construcció però el consistori també feia gestions per acollir les bales dels ecoparcs metropolitans. La instal•lació, de titularitat privada, podria encabir el rebuig de la futura planta de Vacarisses així com la de Montcada, ja que les obres del sincrotró podien suposar deixar d’enviar-los a l’argilera Elena.

Informe de l’abocador de can Planas
A final de novembre el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola va rebre la primera part de l’informe sobre l’estat i la restauració de l’antic abocador de can Planas. Segons una informació d’El Punt l’empresa Idom plantejava cinc opcions, amb un cost que oscil•lava entre els 50 i els 200 MEUR. En el moment d’encarregar l’informe, el gener del 2007, les administracions havien pressuposat gastar-se uns 6 MEUR.

El principal problema eren les 100.000 tones d’escòries alumíniques de segona fosa produïdes per empreses que recuperen l’alumini de la ferralla mitjançant el procés de fosa amb sals. El residu resultant és altament tòxic ja que genera amoníac, àcid sulfhídric i fluorhídric. L’alternativa més cara consistia a extreure i reciclar, mentre que la més barata suposava segellar la zona amb pantalles de formigó. En cap de les opcions no es permetria edificar-hi.

Dies després la Plataforma Cerdanyola sense abocadors –formada per entitats polítiques i ambientalistes del municipi i la comarca– van explicar que la restauració de can Planas es podria fer sense cost per l’Ajuntament i la Generalitat si demanaven fons europeus per a la descontaminació de sòls. L’entitat lamentava que ambdues administracions fossin reticents a la petició, ja que podia suposar paralitzar uns anys la urbanització del Centre Direccional. Així mateix recelaven que s’apostés per l’actuació més econòmica per “sobre de la salut de les persones i el respecte al medi ambient”. Salvador Segarra, portaveu de la Plataforma, va exigir a l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral (ICV), que li fes arribar una còpia de l’informe –que no s’havia fet públic– perquè, si no, li interposaria una querella criminal per prevaricació i ocultació de proves.

El document, fet públic el 22 de desembre, assenyalava que la superfície amb residus (12 ha) era el triple de la prevista, fet que obligava a replantejar part del pla urbanístic. Així mateix, les alternatives de descontaminació tenien un cost entre 15,4 i 200. El Consorci del Centre Direccional apostava per l’opció d’extreure una part petita dels residus i confinar-ne la resta amb un mur perimetral, una obra que es faria per un pressupost de 35 MEUR. L’estudi assenyalava que hi havia 2,4 milions de m³ de residus, un 13,5% dels quals considerats perillosos, formats per una mescla d’inerts, industrials i especials.

La reparació dels terrenys suposava traslladar els edificis previstos a altres parcel•les de la zona i dos anys de treballs. Al llarg del 2009 s’havia de determinar les modificacions en el pla urbanístic i determinar l’alternativa de tractament.

Més informació
cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com
www.cresidusvoc.org

*Les bales de l'ecoparc de Montcada –molt proper al terme de Ripollet– no podien anar a cap d'aquests dos municipis: ni a Cerdanyola i Barberà del Vallès.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada