Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE. DESÈ ANIVERSARI I BALANÇ DELS PLANS DE GESTIÓ
Xavier Basora-X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008


Al març la Fundació Territori i Paisatge (FTP) celebra el 10è aniversari amb una plantada popular de gran abast que organitza amb Catalunya Ràdio. Durant els deu anys d’activitat, la FTP ha treballat en tres línies d’actuació: adquisició i gestió d’espais amb un elevat interès ecològic i paisatgístic, suport a entitats de tota mena per dur a terme projectes de conservació de la natura i el paisatge, i actuacions diverses d’educació ambiental. Al juny, Caixa Catalunya decideix integrar les quatre fundacions de la seva Obra Social en una de sola i la FTP passa a ser l’Àrea de Territori i Paisatge de la nova fundació, mantenint les línies d’actuació dutes a terme fins llavors.


Després d’un llarg període de gestació, la Fundació Territori i Paisatge (FTP) es va crear el 18 de desembre de 1997 amb dos objectius fonamentals: contribuir a conservar el patrimoni natural i el paisatge, i conscienciar la població sobre els valors ambientals. L’entitat es va presentar a la Pedrera de Barcelona, on hi té la seu, el 5 de març de 1998. La FTP era una de les quatre fundacions amb les quals Caixa Catalunya estructurava la seva Obra Social; per tant, la major part de recursos econòmics de què disposava la FTP procedien de l’Obra Social de la segona caixa d’estalvis més important del país. Un dels principals impulsors d’aquesta nova fundació va ser el naturalista Jordi Sargatal, qui posteriorment va esdevenir-ne el director.

La primera línia bàsica d’actuació de la FTP era adquirir indrets que presentessin ambients naturals ben conservats amb un interès ecològic o paisatgístic elevat, per gestionar-los posteriorment i millorar-los o recuperar-los quan fos necessari. Aquest tipus d’actuació pretenia aplicar a Catalunya el que ja es feia dècades ençà en organitzacions com el National Trust a la Gran Bretanya, el Conservatoire du Littoral a França, el Natuurmonumenten als Països Baixos o el Nature Conservancy als Estats Units d’Amèrica.

La segona línia d’actuació de l’entitat era col•laborar i donar suport a entitats i organitzacions de tota mena per dur a terme projectes de conservació del paisatge, de la flora, de la fauna i del patrimoni natural en general.

Per últim, la tercera línia d’actuació consistia a fer una tasca continuada d’educació i conscienciació de la població, tant la infantil i juvenil com l’adulta, sobre els valors ambientals que caldria incorporar a la societat.

Adquisició d’espais d’interès ecològic o paisatgístic
Per referir-se als terrenys que anava adquirint, i com a complement a les tradicionals propietats pública i privada, la FTP va encunyar el terme propietat social, és a dir, terrenys de titularitat privada però gestionats en termes d’interès públic. El desembre del 2008, la FTP havia adquirit 24 espais, que en conjunt tenien una superfície de 7.834,58 ha.

Els indrets propietat de la FTP s’estenen per tota la geografia catalana. Entre aquests espais en destaquen alguns amb valors ecològics i paisatgístics molt elevats, com ara la muntanya d’Alinyà (la finca privada més extensa de Catalunya, amb 5.352 ha, a l’Alt Urgell), boscos de ribera com el de l’Alt Segre o el de Mig de Dos Rius (Alt Empordà), boscos mediterranis com el de Can Puig de Fitor (al massís de les Gavarres) o el de Vilalta (a les muntanyes de Prades), zones humides com la llacuna de l’Aufacada al delta de l’Ebre, el Ter Vell o l’estany d’Ivars i Vila-sana, i zones de barrancs, cingles i penya-segats com els congostos de Mont-rebei o Fraguerau, el port d’Arnes (als Ports de Beseit) o el coll de Can Maçana, al massís de Montserrat.

Per planificar adequadament la gestió dels espais en propietat, la FTP elabora per a cadascun un pla de gestió seguint una metodologia avalada a escala europea per l’organització Eurosite. Un cop fet el pla, la FTP gestiona l’espai amb la col•laboració d’associacions, entitats i administracions locals vinculades als espais. Les actuacions que s’hi duen a terme són variades, però sempre dirigides a conservar i millorar els valors naturals i paisatgístics dels espais, promoure-hi un ús públic respectuós amb l’entorn, i dur-hi a terme activitats educatives i de conscienciació ambiental.

Un mecanisme alternatiu que va aplicar la FTP per conservar el patrimoni natural va ser l’adquisició de drets de tala de boscos subalpins de petites dimensions de pi roig, pi negre i avet. Aquestes reserves forestals, situades majoritàriament dins el PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, acullen arbres de fins a 300 anys i són l’hàbitat d’espècies amenaçades com el gall fer o el mussol pirinenc. Un cop adquirits, la FTP no exerceix els drets de tala, de manera que es garanteix que els arbres no es tallaran durant un període llarg de temps (fins a trenta anys). A final del 2008, la FTP mantenia 25 reserves forestals amb una superfície conjunta de 141,8 ha.

Acords de custòdia del territori
Per conservar el territori i el paisatge, la FTP també utilitzava els instruments de custòdia del territori, basats en acords i mecanismes de col•laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia (com la FTP) i altres agents públics i privats (XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI).

En aquests casos, el procediment comença amb la proposta d’establir un acord de custòdia per part de la propietat dels terrenys o de la FTP mateixa. Tot seguit, la FTP accepta integrar l’indret a la seva xarxa d’espais en custòdia aplicant-hi uns criteris de selecció interns (zones prioritàries, hàbitats prioritaris, etc). El primer any se signa un acord o conveni d’assessorament entre la propietat i la FTP a partir del qual una empresa consultora redacta un pla de gestió de l’espai seguint la metodologia europea Eurosite.

Un cop les parts aproven el pla de gestió, es procedeix a signar acords o convenis anuals de col•laboració per finançar totalment o parcialment les iniciatives més prioritàries previstes al pla. Atès que la FTP no sempre podia finançar actuacions a tots els espais, els recursos disponibles els distribuïa cada any en funció de la prioritat de les actuacions, la prioritat de l’espai, els antecedents de col•laboració entre la FTP i l’entitat i el tipus d’actuació.

Les entitats amb les que la FTP havia signat acords de custòdia eren variades: des d’ajuntaments (la tipologia més freqüent, gairebé la meitat dels acords), fins a propietaris privats, passant per consorcis, associacions i fundacions privades. A final del 2008, la FTP tenia acords amb entitats públiques en 78 espais, que conjuntament ocupaven gairebé 144.000 ha, i acords amb propietaris privats en 11 espais, que assolien junts 463 ha. En acabar el 2007, la inversió acumulada en custòdia del territori (incloent-hi els espais on s’havien adquirit els drets de tala) superava els 2,4 MEUR.

Suport a projectes per conservar la natura i el paisatge
La temàtica dels projectes que rebien el suport de la FTP era molt variada, però s’agrupaven en dos àmbits: conservació de la natura i el paisatge, i educació ambiental. En el primer àmbit, els projectes estaven destinats a conservar o recuperar el territori, el paisatge, la flora, la fauna i el patrimoni natural mitjançant actuacions sobre el terreny, estudis diversos, iniciatives de custòdia del territori o creació d’itineraris. En l’àmbit de l’educació ambiental, els projectes incloïen cursets, jornades, actes, campanyes, materials d’educació ambiental i publicacions diverses, entre d’altres.

Per tal de regular millor aquest tipus de suport, la FTP va iniciar l’any 2002 una convocatòria anual d’ajuts a projectes dels dos àmbits indicats que presentessin entitats sense ànim de lucre i administracions locals. A més d’aquesta convocatòria oberta, la FTP donava ajuts a projectes específics: projectes vinculats a institucions capdavanteres en la conservació de la natura i el paisatge i que sobresortien per la seva importància temàtica o econòmica, projectes que derivaven d’ajuts d’anys anteriors, i projectes de suport a la conservació i difusió d’espècies sotmeses a algun tipus d’amenaça o en perill d’extinció (linx ibèric, llúdriga, ós bru, cigonya blanca o mussol pirinenc, entre moltes altres).

Entre el 1998 i el 2008, la FTP va donar suport a 852 projectes promoguts per 424 entitats de tota mena: associacions, consells, consorcis, fundacions, ajuntaments, escoles i universitats, entre d’altres. Durant aquells deu anys, la inversió de la FTP associada a aquesta línia d’actuació va ser de més de 10 MEUR.

Educació ambiental
L’educació ambiental promoguda per la FTP es materialitzava per mitjà de diverses línies de treball. En primer lloc, duent a terme programes d’activitats als espais en propietat i en custòdia que incloïen visites guiades, recorreguts autoguiats, punts d’informació sobre els espais, festes (com la de la cigonya) i campanyes diverses, i camps de treball i estades de natura; així mateix, per als espais s’editaven materials informatius i educatius (mapes, fullets, guies de flora i fauna, guies d’itineraris, etc.).

En segon lloc, la FTP promovia per iniciativa pròpia o donava suport a nombroses activitats, programes i projectes d’educació ambiental adreçats a escolars o a la ciutadania en general. En aquesta línia hi havia l’elaboració de materials educatius i publicacions diverses, l’execució de projectes de conscienciació social, l’impuls de programes de voluntariat, la participació en fires o l’organització d’exposicions.

Per últim, un dels projectes més emblemàtics en l’àmbit educatiu va ser el Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus, situat a les Planes de Son (Pallars Sobirà) i inaugurat l’abril del 2002. Aquest equipament de l’Obra Social de Caixa Catalunya i gestionat per la FTP està destinat a sensibilitzar i educar la societat envers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i el paisatge.

El centre, integrat en el paisatge i amb instal•lacions energèticament eficients, ofereix programes d’un sol dia, de caps de setmana i de vacances. Les activitats organitzades inclouen visites a l’edifici i als equipaments annexos (un centre de fauna, un observatori astronòmic i una estació meteorològica), recorreguts per descobrir l’entorn de les Planes de Son, excursions per conèixer la fauna d’alta muntanya, i itineraris per altres indrets propers com el bosc de la Mata de València o el PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES. L’any 2008 el centre va acollir 15.309 pernoctacions (des del 2002, el total ascendia a 95.637) i 1.627 persones van fer-hi estades d’un dia. A més, aquest equipament s’utilitza com a espai de recerca per a la comunitat científica universitària i com a lloc per dur-hi a terme jornades, congressos i seminaris.

Participació en xarxes
La FTP estava integrada o col•laborava amb xarxes d’entitats d’escales diverses dedicades a la conservació de la natura i el paisatge. Entre aquestes destaquen Eurosite, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i, a escala catalana, la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). De fet, la FTP va esdevenir una de les organitzacions pioneres en l’impuls de la custòdia del territori, amb l’organització dels dos primers seminaris sobre la matèria i amb un important suport continuat a la XCT.

D’altra banda, la FTP col•laborava amb xarxes d’entitats dedicades a l’educació ambiental, entre les quals destacaven la Xarxa de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, la Xarxa d’Educació Ambiental “Per uns Pirineus Vius” i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya.

La celebració dels deu anys
Per celebrar el 10è aniversari, el 30 de març de 2008 la FTP va organitzar conjuntament amb Catalunya Ràdio –que celebrava el 25è aniversari– una plantada d’arbres d’ampli abast. Es van plantar simultàniament 35.000 arbres en 35 indrets de Catalunya, i es va arribar a una superfície plantada conjunta de quasi 70 ha. Dels 35 espais, 21 estaven protegits per la FTP (11 espais de propietat social i 10 espais en custòdia) i 14 els van proposar entitats locals.

L’acte va comportar una gran mobilització popular. Només en l’organització hi van participar 1.000 voluntaris, 44 entitats privades (associacions i fundacions) i 48 entitats públiques (diputacions, ajuntaments, consorcis i parcs naturals). I durant el dia de la plantada, es va estimar que hi van assistir més de 40.000 persones.

L’Obra Social de Caixa Catalunya es reestructura
A mitjan juny del 2008, el consell de Caixa Catalunya va decidir fusionar les quatre fundacions de l’Obra Social (Caixa Catalunya, Territori i Paisatge, Viure i Conviure i Un Sol Món) en una sola entitat amb l’objectiu de fer-la més àgil i flexible i guanyar més visibilitat social. Això va comportar que la FTP, poc després de complir deu anys, deixés de ser una fundació com a tal i passés a ser l’àrea de Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, mantenint, però, els mateixos objectius i línies d’actuació duts a terme fins llavors.

Més informació
FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE (2005). Paisatges vius. Espais de la Fundació Territori i Paisatge 1997-2004. Barcelona.
FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE (2006). Projectes vius. Iniciatives de la societat civil a favor de la natura amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge (1996-2005). Barcelona.
Memòries anuals de la Fundació Territori i Paisatge. Anys 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2007.
obrasocial.caixacatalunya.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame