Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA
FTC
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2008

El desembre del 2008 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aprova inicialment el Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix Transversal Ferroviari. Aquest pla conté una proposta de traçat que s’ha negociat amb bona part dels municipis afectats, descarta algunes de les propostes inicials i fixa les estacions a cada comarca. La seva exposició pública permetrà que els afectats hi presentin al•legacions, l’anàlisi, i en el seu cas acceptació de les quals comportarà la redacció d’un nou projecte de traçat que s’haurà d’aprovar definitivament.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2010

El ferrocarril transversal de Catalunya és un projecte del Govern de la Generalitat que facilitarà el transport de mercaderies i passatgers alhora que millorarà les comunicacions transversals de les ciutats de Catalunya. El recorregut unirà Lleida amb Girona per Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic cap a l’aeroport de Girona on enllaçarà amb la línia ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i França.

El juliol del 2005 es va fer la presentació pública del projecte, un primer esbós del qual es va trametre als ajuntaments afectats per tal d’obrir el procés d’informació institucional. L’any 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va estudiar diverses alternatives de traçat per presentar un document amb els objectius i criteris generals d’aquest eix ferroviari a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC), que el va informar favorablement el mes de novembre del mateix any.

Aquesta aprovació de la CUC va permetre iniciar la redacció del Pla director urbanístic (PDU) per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl a fi d’assolir l’establiment de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF). La redacció del PDU va durar pràcticament tot el 2008, va ser supervisat pels tècnics del DPTOP i d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) i va ser aprovat inicialment el 19 de desembre pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

El projecte del Pla director
L’objectiu del Pla director és garantir la disponibilitat de sòl per a l’ETF a través de la concreció, delimitació i regulació de les reserves que siguin necessàries per a la seva realització i funcionalitat.

El traçat proposat estarà format per un corredor ferroviari entre Lleida i Girona de 231 km; un ramal entre Lleida (Segrià) i l’AEROPORT D’ALGUAIRE (Segrià) de 12 km i un ramal entre Igualada (Anoia) i Martorell (Baix Llobregat) de 52 km. La construcció del traçat preveu que el 14% de l’obra sigui en viaducte i el 40% en túnel, i el que hi destaca és que s’haurà de fer pels Brucs, per connectar les comarques de l’Anoia i el Baix Llobregat, i per les Guilleries, per connectar Osona amb la Selva. En relació amb el recorregut, el traçat entre Lleida i Cervera (Segarra) se cenyirà a l’autovia A-2 per evitar una nova barrera infraestructural a les planes agràries de ponent mentre que el traçat entre el Bages i Osona aprofitarà el corredor de la CARRETERA C-25, EIX TRANSVERSAL, corredor que ja seguirà fins pràcticament Santa Coloma de Farners i l’aeroport de Girona-Costa Brava. El tren entrarà soterrat a Mollerussa (Pla d’Urgell) i a Igualada i es preveuen unes variants per a les mercaderies a Lleida i a Santa Coloma de Farners (la Selva).

El trajecte disposarà d’una estació de passatgers a cada comarca, alguna de les quals ja existeix, com la de Lleida-Pirineus, i altres seran noves. Cal destacar que el projecte del Pla director fixa sis estacions a les capitals comarcals (Lleida, Mollerussa, Igualada, Manresa, Santa Coloma de Farners i Girona), mentre que la resta s’ubiquen prop de la capital comarcal (Tàrrega-Vilagrassa, Cervera o Vic-Gurb).

L’ETF permetrà la connexió amb altres serveis ferroviaris: l’enllaç amb l’alta velocitat s’efectuarà a Lleida i a les proximitats de l’aeroport Girona-Costa Brava, la connexió amb la xarxa de transport metropolitana es farà des de Martorell (Baix Llobregat) i Manresa (Bages); també es podrà efectuar la connexió amb la rodalia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Lleida i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), i amb les Rodalies de RENFE a Vic i Girona, així com amb els serveis regionals d’aquesta companyia a ambdues estacions.

En canvi, el Pla director va desestimar reservar sòl entre Manresa i Martorell, fet que implicarà que la connectivitat ferroviària entre Manresa i Barcelona continuï amb els serveis d’FGC i RENFE, on es preveuen un seguit de millores.

Algunes reaccions del territori
A l’Anoia, el president del Consell Comarcal Josep M. Palau (Esquera Republicana de Catalunya, ERC) va demanar al director general de Transport Terrestre del DPTOP, Manel Villalante, la possibilitat que el tram entre Igualada i Martorell es comencés a construir ràpidament per tal de millorar la comunicació ferroviària de la capital anoienca amb l’àrea metropolitana.

L’alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga (Agrupació d’Independents Progressistes Nacionalistes, AIPN) el va valorar com un element vertebrador i va denunciar que des que s’ha posat en marxa el tren d’alta velocitat, els pobles de la zona s’han quedat sense un servei ferroviari en condicions mínimes.

Al Pla d’Urgell estaven d’acord amb la decisió de soterrar les vies a Mollerussa per tal de reduir l’afectació sobre el sòl agrari i industrial, i també amb l’apropament del traçat a l’A-2, per concentrar les infraestructures en el territori. També veien convenient, i de fet, així ho havien pactat amb el DPTOP, que la ubicació de l’estació de Mollerussa estigués a prop de l’empresa Nufri.

A la Selva, el fet que l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i el DPTOP haguessin acordat un ramal per a viatgers fins en aquest municipi amb la corresponent estació va animar l’alcalde Antoni Solà (Convergència i Unió, CiU) a dir que inclouran la reserva de sòl que els demana el Pla director en el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que estan redactant.

A Osona estaven satisfets perquè el traçat de l’ETF anava pel nord de la comarca, tal com havien demanat els alcaldes de la plana de Vic i tal com constava en el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS, que, de fet, havia incorporat integralment la proposta d’IFERCAT.

El PDU del ferrocarril transversal de Catalunya havia d’estar a informació pública durant 45 dies a partir de l’endemà de la publicació de l’aprovació feta pel conseller al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya –DOGC del 26 de gener de 2009)–. Durant aquest temps els municipis i persones interessades podrien presentar al•legacions al projecte, que hauria de ser aprovat definitivament l’any 2009.

Quan es va fer la presentació del Pla director amb la seva aprovació inicial, el conseller Nadal va dir que aquesta infraestructura no tenia data d’inici i que encara no tenia el finançament assegurat. Joaquim Nadal va dir a la premsa que la seva il•lusió seria licitar i adjudicar l’obra sencera. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati