Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL REUS-MÓRA LA NOVA-CASP
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

El procés d’automatització i retallada del personal de servei a les estacions d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre de la línia Reus-Móra la Nova-Casp, dut a terme per ADIF durant el 2008, indigna els representants polítics de la Ribera d’Ebre i els treballadors afectats. Tot i que aquestes estacions estan incloses en els plans d’emergència nuclear i química de Tarragona, des d’ADIF s’assegura que aquests canvis no suposen un risc per a la seguretat d’usuaris i ciutadans.

La línia de Reus a Faió, i que segueix cap a Casp i Saragossa, es va posar completament en servei el 1894. El recorregut a Catalunya consta de 87,3 km, s’inicia a Reus, i té dotze estacions més en servei en terres catalanes* del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre, i una fora de servei, la de Garcia. La línia és d'ample ibèric (1.668 mm), amb via única en tot el recorregut, i permet velocitats màximes que poden oscil•lar entre els 130 i els 140 km/h. Hi circulen majoritàriament trens de mercaderies, però també hi ha uns quants trens de passatgers de mitjana distància, a més de la circulació de l'Estrella Costa Brava, de llarg recorregut. Antigament, la majoria de trens entre Barcelona i Madrid circulaven per aquesta línia, però actualment quasi tots van per la línia Reus-Lleida o per la línia d'alta velocitat.

El març del 2005 els presidents del consells comarcals del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre ja reclamaven a la Comissió de Foment i Habitatge del Senat, juntament amb el portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés, Lluís Aragonès, l’aprovació de més inversions per a la línia ferroviària Reus-Móra la Nova-Casp.

La línia en el planejament sectorial i territorial
El PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 preveia una inversió estatal de 82 MEUR en la millora de les línies convencionals destinades a serveis regionals, la LLEIDA-MANRESA, la VIC-PUIGCERDÀ i la Reus-Casp.

El PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS 2008-2012 de la Generalitat, a més de recollir les recomanacions del PITC, preveia per a la línia Reus-Móra la Nova-Casp sis serveis regionals diaris per sentit de circulació des de Barcelona.

A més de les mesures anteriors, l’Avantprojecte del PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE també proposava una reserva de sòl estratègica d’unes 90 ha associada a la línia Reus-Casp, a tocar de l’estació de Móra la Nova, per a activitats logístiques associades al transport de mercaderies.

L’impacte de l’alta velocitat
Al final d’abril del 2008 el portaveu tarragoní de la secció ferroviària del sindicat Confederació General del Treball (CGT), Ramon Ferrandis, criticava el fet que l’entrada en servei del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) entre Barcelona i Madrid havia comportat el progressiu desmantellament dels serveis de mitjana i llarga distància per mitjà del ferrocarril convencional. En el cas de Reus, això havia suposat la supressió dels tres trens diürns que connectaven amb Madrid, trajecte que quedava reduït a un servei nocturn per sentit.

Millores a les estacions
A començament de maig, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) va adjudicar per 656.000 euros els treballs de modernització de l’estació de Flix a les empreses Tecsa, Isolux i Dimetronic, amb l'objectiu d’augmentar les condicions de seguretat, eficàcia i fiabilitat de les instal•lacions, situades a la línia Saragossa-Móra la Nova-Barcelona. També va anunciar que s’estaven licitant les obres de modernització de les estacions de Pradell, els Guiamets i Riudecanyes-Botarell, de la mateixa línia.

Per la seva banda, la Diputació de Tarragona, conjuntament amb la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (FPPFI) de Móra la Nova, impulsava els treballs de millora de l’estació d’aquesta localitat. La principal obra consistia en la instal•lació d'un pont giratori per a canvi de vies, on els recursos humans els posava la Diputació a través d’un taller d’ocupació, i el finançament, uns 30.000 euros, l’assumia la FPPFI.

A començament de juliol, la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució per sol•licitar al Ministeri de Foment (MIFO) una millora dels serveis i estacions de la línia Reus-Casp.

Retallada de personal
El 17 de juliol la Direcció Executiva de Circulació, pertanyent a l'ADIF, va presentar un informe que suposava una important retallada de personal en les estacions de la línia.

Al final d’agost els alcaldes de la Ribera d'Ebre van protestar per la reducció de personal i atenció a les estacions d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre que estava preparant ADIF, instal•lacions que formaven part del Pla d’emergència nuclear de Tarragona (PENTA) i dels Pla d’emergència del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). L'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) expressava el seu temor davant el fet de deixar sense vigilància l’estació d’Ascó, per la qual passava molt trànsit de mercaderies perilloses.

L’informe proposava deixar l’estació d'Ascó sense personal, mentre que a les de Flix i Riba-roja d'Ebre se’n reduiria la presència a un torn de mitja jornada (tarda i matí, respectivament) els dies laborables. També es volia tancar el Lloc de Comandament de Tarragona. La decisió comportava la pèrdua de setze llocs de treball.

Durant el setembre, amb la mesura ja adoptada, els consistoris de les tres poblacions afectades demanaven a ADIF la restitució del personal per tal d’evitar una reducció dels serveis i l’establiment d’un greuge per als usuaris, especialment per a la gent gran.

L’alcalde de Flix i membre del Senat, Pere Muñoz, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), mostrava la seva indignació pel desconeixement d’ADIF de les mesures dels plans d’emergència en què les estacions figuraven com a punts de concentració i trasllat de la població. Muñoz es va queixar de la manca d’informació rebuda per part d’ADIF, ja que s’havien assabentat de la retallada a través de la CGT, i denunciava que ni tant sols la subdelegada territorial de l’Estat a Tarragona, Teresa Pallarès, amb la qual s’havia reunit, en tenia notificació formal. També va anunciar que presentaria una queixa formal el 15 de setembre davant la ministra de Foment, Magdalena Àlvarez.

Rafel Vidal, alcalde d’Ascó, de Convergència i Unió (CiU), afirmava que es reservaven el dret d'acudir a la justícia per garantir la funcionalitat del PENTA i el PLASEQTA.

Des de la CGT es criticava el fet que les obres de modernització d’ADIF, efectuades per poder ordenar de forma remota el tràfic ferroviari, i la posterior retallada de personal eren mesures economicistes que comportaven un risc per a la seguretat del trànsit. També s’afirmava que les mesures de seguretat que efectuava el personal, com ara la certificació que els trens de mercaderies passaven amb la càrrega en condicions, la verificació de finalització de pujada i baixada de viatgers, o la informació a l'usuari de la possible existència de perill d'atropellament en un tren sense parada, no podrien ser substituïts per sistemes automàtics. A més, denunciaven que deixar sense personal les estacions significava la seva deterioració progressiva. Segons la CGT, ADIF obeïa únicament a motivacions econòmiques per amortitzar els costos de la implantació dels nous sistemes amb la retallada de personal. El sindicat va realitzar tancades i concentracions de veïns i treballadors a les estacions afectades.

L’Ajuntament de Flix va aprovar el 9 de setembre una moció de suport a CGT en les seves reivindicacions per mantenir els serveis i per demanar millores a les estacions.

Antonio González, president d’ADIF, es va reunir al principi d’octubre amb Teresa Pallarès i li va expressar el seu compromís que es mantindria la seguretat a les estacions afectades pel PENTA i el PLASEQTA, sense renunciar però al procés d’automatització de les mateixes.

ERC va presentar al final d’octubre una esmena als Pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2009 en què demanava 8 MEUR per a la millora de la línia Reus-Casp.

La CGT va organitzar, entre novembre i desembre del 2008, actes de protesta en contra de la destrucció del ferrocarril públic a Barcelona, Madrid, Tarragona i Valls, amb què denunciava, entre altres, la reducció de serveis a les estacions d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre.

Davant la negativa d’ADIF de modificar les darreres mesures preses a la línia, es preveia que les reivindicacions polítiques i sindicals continuessin durant el 2009.

Més informació
www.trenscat.cat

*Les Borges del Camp, Riudacanyes-Botarell, Duesaigües-l’Argentera, Pradell, Marçà-Falset, Capçanes, els Guiamets, Móra la Nova, Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre i Faió-la Pobla de Massaluca.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame