Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL. ESTACIÓ DE FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI A REUS
Ferrocarril mediterrani Reus
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2008

El Pla territorial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, proposa que la futura estació del sud de l’aeroport de Reus esdevingui l’estació central d’aquest territori. La construcció d’aquest equipament estava prevista en el projecte de millora de la línia del corredor del Mediterrani, que estava executant el Ministeri de Foment, tot i que en aquest cas no tenia consideració de centralitat. L’aposta del Pla territorial implica que el Ministeri hagi de refer el projecte constructiu per adequar-lo a les noves previsions de demanda i servei així de model de futura reordenació dels diferents serveis ferroviaris del Camp.


El Camp de Tarragona està dotat amb diferents serveis i línies ferroviàries tant d’altes prestacions com regionals que el posicionen com un territori amb un elevat valor de connexió. Els darrers anys han estat marcats per la construcció de la línia d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid i per la reforma de la línia Barcelona-Alacant o corredor del Mediterrani.

Per la línia d’alta velocitat circulen els serveis de llarg recorregut entre Madrid i Barcelona i els serveis regionals coneguts com Avant, que uneixen Barcelona amb Tarragona i Lleida, amb prestacions en temps similars als AVE però amb un cost més reduït. Aquesta línia disposa d’una única estació (Camp de Tarragona), que es va ubicar als termes municipals de la Secuita-Perafort, dos municipis relativament equidistants de Tarragona (Tarragonès) i Reus (Baix Camp), i que es va inaugurar l’any 2006. La ubicació excèntrica de l’estació en relació amb les àrees urbanes més poblades ha comportat la necessitat d’organitzar els serveis de transport públic per als viatgers que han d’emprar aquesta estació i que no opten pel transport privat per aproximar-s’hi. Cal dir que la transferència de tots els serveis ferroviaris entre Madrid i Barcelona a la línia d’alta velocitat ha provocat la dràstica reducció de les estacions servides per aquest servei, ja que les parades han quedat centralitzades a l’estació del Camp. També cal dir que l’aturada que efectua l’Avant en aquesta estació no ha tingut molt d’èxit, ja que la reducció de temps que es guanya en fer el trajecte Barcelona-Tarragona pel traçat d’alta velocitat no surt a compte quan, des de la nova estació, encara cal dedicar un trajecte i temps de més per arribar a Tarragona ciutat, mentre que l’antiga estació està situada molt a prop del centre i ben servida amb serveis convencionals (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. CAMP DE TARRAGONA).

La reforma del corredor del Mediterrani encara té pendent l’execució de la millora del traçat i prestacions entre l’Hospitalet de l’Infant fins a la connexió amb la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona, poc abans de l’estació del Camp. En canvi, des de l’Hospitalet fins a Alacant ja està condicionat a altes prestacions, tot i que la velocitat que s’assoleix no és tan elevada com en la línia d’alta velocitat. Es preveu que l’any 2011 s’hauran acabat totes les obres de millora del traçat, fet que permetrà que els trens circulin des de l’estació del Camp cap al sud a velocitat alta (220km/h). A la zona del Camp de Tarragona, les estacions del recorregut actual són: Tarragona, Port Aventura, Salou i Cambrils però quan les obres de millora hagin finalitzat, les estacions seran la de l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i una nova de Reus-aeroport.

El Camp de Tarragona també és un territori d’enllaç pel que fa a la xarxa convencional. Si es considera com a origen l’estació de Sants de Barcelona, les vies convencionals es van bifurcant a partir de l’estació de Sant Vicenç de Calders, que és un dels punts clau d’aquesta xarxa que permeten l’enllaç cap a altres indrets de l’Estat. A Sant Vicenç hi arriben els regionals de llarga i mitjana distància de Renfe i a partir d’allà agafen els diferents itineraris: Saragossa via Reus, Montblanc i Lleida o via Tarragona-Reus-Móra la Nova i Casp; Tarragona cap a Tortosa i València.

En canvi, el territori del Camp de Tarragona no disposa de serveis de tipus Rodalies, ja que els que arriben a Sant Vicenç de Calders s’han d’entendre com si formessin part dels de l’àrea metropolitana de Barcelona en sentit ampli.

La proposta d’estació central a Reus
El PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC), aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2006, va proposar que s’impulsés la creació d’un intercanviador principal de transport de viatgers al Camp de Tarragona on confluïssin les diferents modalitats de transport. La intenció era crear un hub ferroviari que concentrés al màxim la possibilitat de connectar l’oferta ferroviària d’altes prestacions amb la dels serveis interns de tot l’àmbit.

El PLA TERRITORIAL DEL CAMP DE TARRAGONA, aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el 14 de juliol de 2008, ha proposat que la nova estació de Reus, al sud de l’aeroport i al costat de l’autovia T-11 entre Tarragona i Reus, sigui l’estació central d’aquest territori. Aquesta opció del Pla hauria de permetre que aquesta estació acollís els serveis de llarg recorregut i de Regionals del corredor Mediterrani, els serveis convencionals de Regionals i el futur tren TRAMVIA, que podria ser considerat com un servei de Rodalies. La seva elecció rauria en el fet que se la considera ben ubicada dins la conurbació i que el Ministeri de Foment (MIFO) ja preveia construir-la per donar servei al trajecte del corredor Mediterrani. Entre l’estació central i la del Camp hi haurà un intercanviador de vies que facilitarà que els trens del corredor Mediterrani, que circularan per ample ibèric, s’adaptin a l’ample UIC de la línia d’alta velocitat, per després continuar el seu recorregut per aquesta línia. Per completar la intermodalitat, quedarien pendents els reptes de reorganitzar l’arribada dels serveis convencionals i del tren tramvia.

Aquesta decisió reflectida en el Pla va comportar que, el mes de juliol, el MIFO i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) anunciessin a la premsa que estava refent el projecte de l’estació per tal de redimensionar-lo a les previsions i demandes estimades. Al febrer, les previsions ministerials apuntaven que les obres de la nova estació es traurien a concurs públic el mateix 2008, però el mes de març del 2009, el director general de Ferrocarrils del MIFO, Luis de Santiago, va estimar la licitació per aquest any.

Valoració de la ubicació de l’estació
Segons la premsa del mes de juliol, les cambres de comerç del territori, l’Ajuntament de Reus i el programa electoral de les eleccions al Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) havien demanat que l’estació de l’aeroport esdevingués el nus ferroviari del Camp.

També segons la premsa del mes de desembre, la Cambra de Comerç de Tarragona i els ajuntaments de la Secuita i Perafort van advertir que s’havia d’evitar que la ubicació de la nova estació, a 5 km de Reus i a 6 km de Tarragona, no quedés afectada per problemes d’accessibilitat, com havia passat amb l’estació del Camp. L’alcalde de Perafort, Eudald Roca, va dir que s’havia d’aprendre de l’error històric d’obrir una estació sense bones connexions amb les ciutats del territori, mentre que el president de la Cambra, Albert Abelló, va criticar el fet que no hi hagués accessos ràpids a les instal•lacions ferroviàries.

Per concloure l’article, cal dir que la rivalitat entre Reus i Tarragona va tornar a emergir quan es va debatre la denominació de la futura estació ferroviària: l’Ajuntament de Tarragona, governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i ERC proposen posar el nom de Costa Daurada-Tarragona a l’estació, mentre que l’Ajuntament de Reus, governat pel PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), argumenta que el nom havia de recollir el topònim del municipi on estava, i que, en tot cas, s’hi afegís Costa Daurada com a marca internacional. En aquesta discussió, que també s’hi han sumat les cambres de comerç amb altres propostes, cal afegir-hi la reflexió de l’Associació Hotelera de Salou-Cambrils-la Pineda, que les ha titllat de “batalla de campanar”.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp