Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. COMARQUES DE GIRONA
FAV Girona
Marta Sánchez
Actualitzat a 31/12/2008

L’any 2008 es tanquen els processos d’expropiació de les obres del Ferrocarril d’Alta Velocitat a la demarcació de Girona i s’inicien les obres a tots els trams que estaven pendents. A Girona s’inicien les obres al voltant de l’estació i a Figueres s’adjudica la redacció del projecte constructiu de la nova estació. Les mesures d’impacte ambiental al tram entre Vilademuls i Borrassà són objecte de litigi per la via judicial.

Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2009

El Ministeri de Foment (MIFO) va presentar l’estudi informatiu del traçat del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) a l’àrea urbana de Girona a final del 2005 i a final del 2006 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) en va publicar la declaració d’impacte ambiental (DIA). El 2007 es van adjudicar les obres del tram Sant Julià de Ramis-Pontós i el MIFO va posar a licitació les obres al pas per l’àrea urbana de Girona. Les obres dels trams Mas Gri-carrer Joan Turró i de la primera fase de l’estació es van adjudicar al setembre. Poc després es licitaven la resta de trams del FAV al pas per l’àrea urbana de Girona: el tram Riudellots de la Selva-Mas Gri.

El novembre del 2007 va tenir lloc l’inici de la signatura de les actes prèvies d’ocupació i expropiació dels trams licitats i es preveia que les obres del FAV al pas per Girona començarien a principi del 2008.

Expropiacions del darrer tram del traçat del FAV
El febrer del 2008 es van signar les actes prèvies d’expropiació a Borrassà, Figueres, Garrigàs, Pontós, Llers, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant. A l’abril se signaven les de Fornells de la Selva i Maçanet i un mes més tard, l’Adif (Administrador d’Infrastructures Ferroviàries) gairebé havia arribat a un acord amb tots els propietaris pel que feia a la indemnització per les expropiacions a les comarques de la Selva i el Pla de l’Estany. En el cas del tram entre Pontós i Figueres, les actes d’ocupació estaven previstes per al maig.

A l’octubre el MIFO va obrir nous processos d’expropiació o ocupació temporal de terrenys al tram Vilademuls-Figueres. Les actes prèvies d’ocupació dels municipis de Borrassà i Figueres van tenir lloc al desembre.

Continuen les obres del FAV a les comarques gironines
Al febrer es va iniciar la perforació del túnel de Santa Llogaia, entre Cornellà del Terri i Vilademuls. Al tram entre la Roca del Vallès i Riudellots de la Selva, el Consell de Ministres va autoritzar les obres de muntatge de les vies i l’Adif va posar a licitació el contracte de consultoria i assistència per a la redacció del projecte de protecció acústica i l’estudi vibratori del FAV en aquest tram. A l’abril, l’Adif va començar a fer sondejos entre Vilademuls i Pontós.

Les obres del FAV entre Riudellots de la Selva i el carrer Joan Turró, a Girona, travessaven els municipis de Vilobí d’Onyar, Riudellots de la Selva, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells de la Selva i Girona i tenien un termini d’execució de 17 mesos. Al juny van finalitzar els treballs previs per a la construcció del viaducte per on passaria el FAV sobre l’AP-7 a Riudellots de la Selva i al juliol es va iniciar la construcció del viaducte. El viaducte per sobre de l’N-156, a la zona de l’aeroport, es va començar a construir a final d’agost i al novembre, fet que permetria superar el rec de Can Gibert.

Al juny, l’Adif va adjudicar les obres de la plataforma i via del tram posterior al de Girona, entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis (Gironès), i el contracte de consultoria i assistència tècnica per al control de les obres. A mitjan agost es van iniciar les obres de construcció del tram entre Pontós i Figueres, que afectarien els municipis de Pontós, Garrigàs, Borrassà, Santa Llogaia, Vilafant i Figueres i a l’octubre es van donar per acabades les obres de la plataforma del FAV dels trams Sant Celoni-Massanes i Sils-Riudellots.

Queixes sobre el traçat i les mesures ambientals del FAV
Al febrer, la Plataforma Defensem el Territori va presentar un recurs contenciós a l’Audiència Nacional per incompliment de la DIA al tram entre Vilademuls (Pla de l’Estany) i Borrassà (Alt Empordà). El defensor del poble considerava que hi havia motius per iniciar actuacions en relació amb els impactes ambientals.

Els alcaldes de Vilademuls, Pontós, Garrigàs, Bàscara i Borrassà defensaven que el FAV passés per l’est, paral•lel a l’AP-7, i tenien el suport d’institucions del territori i votacions favorables al Congrés, al Senat i al Parlament de Catalunya. L’inici, a l’abril, dels sondejos entre Vilademuls i Pontós els va fer témer que el MIFO no atendria la petició de canvi de traçat que reclamaven.

Malgrat tot, van presentar una denúncia a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), van signar un requeriment al MIFO per aturar les obres, que havien perforat l’aqüífer de la vall de la riera de Cassinyola, i el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei reclamant la suspensió de les obres fins que s’incloguessin les mesures ambientals requerides. La Comissió Europea (CE) es va comprometre a demanar informació sobre el tram entre Vilademuls i Borrassà per l’impacte ambiental a l’entorn de la riera de Cassinyola i va anunciar que adoptaria les mesures necessàries en cas que detectés alguna infracció. El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va dir que un canvi de traçat retardaria el FAV i que al traçat actual es prenien mesures mediambientals.

A mitjan any l’Adif va pactar amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat allargar la longitud de dos dels viaductes que estava previst construir al tram següent, entre Vilademuls i Pontós, i també la d’un fals túnel. A canvi d’aquestes modificacions, el DMAH va fer un informe favorable a la DIA. A l’agost el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) va anunciar que enviaria diversos tècnics a les obres de construcció del FAV al tram de Bàscara per assegurar-se que els treballs s’estaven fent correctament. Aquesta era la resposta del MARM a la denúncia de la plataforma Defensem el Territori feta mesos abans.

Pel que feia a la denúncia presentada a la fiscalia de Medi Ambient de Girona s’havia arxivat perquè considerava que les accions no eren constitutives de cap delicte mediambiental. L’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret (Convergència i Unió, CiU), va anunciar que malgrat que continuava endavant el litigi per la via judicial, calia intentar que el traçat que havia decidit el MIFO, que semblava que no volia canviar, es fes tan bé com fos possible i amb el menor impacte possible.

El FAV a la ciutat de Girona
A l’abril es van signar a l’Ajuntament de Girona les actes d’ocupació (totes temporals) entre l’Adif i els propietaris afectats i la comissió de seguiment del projecte de construcció del FAV a la ciutat, reunida al maig, va explicar les mesures que es prendrien un cop s’iniciessin les obres a la ciutat.

Les obres del túnel del FAV a Girona van començar al maig, a la zona de Mas Xirgu. Consistien en la construcció d’un túnel entre pantalles, a tocar de la via del tren existent, i que precedien el tram de túnel que s’havia de fer amb tuneladora i que avançaria pel Mas Xirgu fins a l’estació, per sota del barri de Sant Ponç i de la carretera de Santa Eugènia, el parc de la Devesa i el riu Ter.

A l’estiu es va iniciar el desmantellament de la benzinera de la plaça Europa de Girona, afectada per les obres del FAV, i es van eliminar dues-centes places d’aparcament del centre. També es van iniciar les obres per a la canalització del riu Güell a l’entrada de Girona per minimitzar l’impacte ambiental de les obres i l’Adif va instal•lar els primers sensors als edificis afectats per les obres.

La Plataforma Ciutadana TAV Girona va enviar un escrit a l’Ajuntament de Girona exigint que no s’apliquessin els canvis de circulació ni es tallessin els carrers fins que no s’haguessin solucionat diferents problemàtiques a la zona de l’estació (manca d’aparcaments, problemes de contaminació acústica i ambiental i manca d’accessos que patirien comerços de la zona i el centre de Serveis Mèdics (SEM)). L’Ajuntament va respondre anunciant que estaven habilitant dues noves zones d’aparcament i que havia editat uns fulletons on comunicaven els talls de circulació i canvis de sentits que hi hauria a partir de la segona meitat d’agost.

Les obres dels treballs de construcció del pou d’atac per on s’introduiria la tuneladora i que s’havia d’acabar cap a l’abril del 2009 es van iniciar sense provocar embussos malgrat el tall i canvis de sentit d’alguns carrers. Es calculava que cada dia entrarien a la ciutat 300 camions, per als quals s’havia habilitat un passadís especial.

A final d’octubre, els tècnics d’Adif van començar a revisar els edificis de Girona que resultarien afectats pel soterrament del tren convencional. Les revisions van començar un cop ja s’havien efectuat gairebé la totalitat d’inspeccions als edificis més propers a la línia del FAV.

Segons declaracions del juliol d’Antonio Fernándel Gil, director de la línia del FAV Madrid-Barcelona-Figueres, a final del 2010 les vies del pas del tren per Girona haurien d’estar acabades i l’electrificació d’aquestes es faria el 2011. La primavera del 2011 aquesta primera fase i la caixa de l’estació haurien d’estar acabades. Pel que fa a l’estació, encara no hi havia novetats sobre el concurs que es convocaria per construir-ne la part en superfície. D’altra banda, es preveia que el primer túnel del FAV entre el polígon Mas Xirgu i la plaça d’Europa es començaria a perforar l’octubre del 2009 i estaria acabat el març del 2010.

El FAV a la ciutat de Figueres
Al febrer, la Plataforma Defensem el Tren de l’Empordà va presentar un projecte tècnic de soterrament de les vies del tren pel centre de Figueres, com alternativa al projecte de l’Ajuntament de Figueres i del MIFO de traslladar l’estació existent a Vilafant i d’eliminar les vies al seu pas per l’interior de la ciutat (FERROCARRIL FIGUERES-PORTBOU). El soterrament proposat anava acompanyat de la connexió des de l’estació centre (amb vies d’ample convencional –ample ibèric–) a la via del FAV pel nord.

A l’abril la plataforma va lliurar al registre de Figueres les signatures necessàries per instar el ple de l’Ajuntament a convocar una consulta popular sobre el projecte. Arran d’això, el govern municipal va encarregar un informe extern. Aquest considerava viable que Figueres pogués tenir dues estacions de tren separades. Els arguments d’aquest estudi havien de servir per reprendre les negociacions amb el MIFO i defensar les dues estacions. Per això, els grups polítics de l’Ajuntament van aprovar per unanimitat una moció en què defensaven dues estacions a la ciutat: la de ponent, on hi hauria el traçat del FAV però que també volien que tingués ample de via convencional, i l’actual del centre, d’ample convencional.

El MIFO va descartar la possibilitat que Figueres tingués dues estacions argumentant que impediria la intermodalitat, tindria un cost desproporcionat, crearia afectacions de trànsit i implicaria redactar un nou estudi informatiu i una nova DIA, fet que provocaria més endarreriments a l’obra. L’Ajuntament, governat per CiU, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va vincular el seu suport a la nova estació al compromís que la Generalitat culminaria el pla d’infraestructures necessari per enllaçar la terminal del FAV, que s’ubicaria a l’oest de Figueres, amb la xarxa viària que envoltaria la ciutat en un futur (ronda nord, A-2 i A-26). Aquesta opció també implicava garantir una bona connexió entre l’estació del FAV i el centre urbà.

A mitjan novembre l’Adif va adjudicar la redacció del projecte constructiu de la nova terminal, en què confluirien l’alta velocitat i la línia convencional. La futura estació, que s’ubicaria a l’oest de la ciutat, al terme municipal de Vilafant, tindria tres andanes. L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va acollir amb satisfacció la notícia, encara que va assenyalar que sol•licitaria que es portessin a terme alguns canvis.

Primers trens en proves al tram Figueres-Perpinyà
Al novembre, van començar a circular els primers trens en proves pel tram internacional del FAV entre Hostalets de Llers (Alt Empordà) i Perpinyà (Catalunya Nord), del qual TPFerro n’era la concessionària. Es preveia que aquest tram podria entrar en funcionament el febrer del 2009, en els terminis previstos inicialment.

Aquest tram, corresponent al del túnel del Pertús, seria explotat per la concessionària (i no pas per Adif ni per RFF –Réseau Ferré de France, administrador de la infraestructura ferroviària francesa–), que cobraria un peatge als trens que hi circulessin. Aquest peatge s’havia de començar a cobrar el febrer del 2009 segons els terminis previstos inicialment. Però a causa del fet que el FAV no hi circularia fins al 2010 (dos anys abans de la finalització de la línia del FAV gràcies a la construcció de la connexió provisional per la variant de Figures), TPFerro va anunciar que reclamaria indemnitzacions per valor dels peatges que tenia previst cobrar durant aquell període. La Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) xifrava la indemnització en 60 MEUR per cada any endarrerit.

A final del 2008, el tram de la Roca del Vallès-Riudellots de la Selva tenia les obres de la plataforma enllestides i es trobava en procés de col•locació de la via. Estava en obres de la plataforma el tram de Riudelllots de la Selva a Hostalets de Llers (passant per Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Cornellà de Terri, Vilademuls, Pontós i Figueres), malgrat que les obres a la ciutat de Figueres encara no havien començat. El tram d’Hostalets de Llers a la frontera estava en proves de circulació.

Més informació
www.ajuntament.gi
www.plataformatavgirona.org
www.trengirona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada