Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I PLANS URBANÍSTICS DE LA VALL FOSCA (PALLARS JUSSÀ)
boí-taüll
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2008

L’any 2008 l’execució de les obres del complex d’esquí i muntanya de la vall Fosca queda aturat perquè l’empresa constructora, Matinsa-Fadesa, es presenta al concurs de creditors. El camp de golf està acabat i s’ha de trobar la forma d’inaugurar-lo i gestionar-lo; l’estació d’esquí està a mig construir i només s’estan executant els apartaments de la zona residencial que havia iniciat l’anterior promotor del projecte, Vallfosca Interllacs. Davant l’aturada de les obres, constructora, Ajuntament i Generalitat busquen solucions per a poder continuar un projecte que en opinió d’alguns partits polítics, es considera clau per al desenvolupament local.


Antecedents 2005

La vall Fosca està situada a la part septentrional de la comarca del Pallars Jussà. L’any 2003 es va iniciar el procés per construir un complex turístic i una estació d’esquí al municipi de la Torre de Cabdella que s’havia d’estructurar en tres actuacions bàsiques: una estació d’esquí, un complex residencial i un camp de golf. El domini esquiable de l’estació s’havia d’estendre per la muntanya de Filià, que l’any 1992 havia estat declarada espai natural protegit en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de la Generalitat. Els motius de protecció havien estat, entre altres, el bon estat dels sistemes naturals, l’absència de degradació, la presència de trenta espècies de plantes endèmiques dels Pirineus i que constituïa el límit meridional de la perdiu blanca. La superfície protegida era de prop de 568 ha, el domini esquiable era de 500 ha, amb 30 km de pistes i capacitat diària per a uns 4.000 esquiadors. El sector residencial s’havia d’articular al voltant del poble d’Espui, amb 900 habitatges, 2.200 places hoteleres, un centre de convencions per a mil persones, una zona comercial i de restauració, un spa i un camp de golf. El disseny del projecte havia anat a càrrec del despatx d’arquitectes Alonso Balaguer.

L’any 2005, la immobiliària gallega Fadesa va anunciar que havia comprat tots els actius de Vallfosca Interllacs, l’empresa que havia iniciat la promoció del projecte. Aquesta empresa havia aconseguit que l’Ajuntament de la Torre de Cabdella aprovés la reclassificació de sòl rústic a urbanitzable dels terrenys que havien d’acollir el projecte residencial i havia iniciat la construcció de 99 habitatges.

L’any 2007, la immobiliària madrilenya Martinsa va comprar FADESA pocs mesos abans que la construcció i el mercat de l’HABITATGE entressin en crisi. L’any 2008, la premsa va publicar que el grup immobiliari presentava concurs de creditors per intentar solucionar les dificultats de la tresoreria, la qual acumulava un deute de 5.100 MEUR, i que presentaria un expedient de regulació d’ocupació que afectaria els treballadors de l’empresa davant l’autoritat laboral.

A final del 2005, quan Fadesa va assumir l’execució del projecte, havia anunciat que volia inaugurar el camp de golf el 2006, la primera fase de l’estació d’esquí la temporada 2007-2008 i el complex residencial al cap de cinc anys.

Estat del projecte l’any 2008
L’estiu del 2008 el camp de golf de 25 ha i nou forats estava pràcticament construït però no inaugurat. L’estació d’esquí tenia un 60% de les obres executades, amb els moviments de terres fets, dues torres del telecabina construïdes i treballs iniciats en l’edifici d’arribada dels remuntadors. En canvi, del projecte residencial només s’estaven construint els 99 habitatges iniciats per la primera promotora, Vallfosca Interllacs; la resta encara no s’havien iniciat.

La incertesa sobre la viabilitat econòmica de Martinsa-Fadesa va provocar confusió en la continuïtat de l’execució de les obres. En un primer moment, els representants de l’empresa immobiliària van dir que apostaven per acabar les obres de l’estació d’esquí i els hotels i que demorarien la construcció dels apartaments ja que la venda de segones residències al Pirineu estava pràcticament aturada. A l’estiu, la formació política Alternativa per la Vall Fosca, amb representació a l’Ajuntament, va denunciar que camions buits s’enduien el material que havia de servir per muntar els remuntadors. Aquesta mesura la va prendre l’empresa responsable de l’execució de les obres de transport per cable que va optar per recollir i emmagatzemar el material dels remuntadors en una nau de Saragossa fins a conèixer el futur del projecte. Finalment, totes les obres van quedar paralitzades quan l’empresa va iniciar el procés del concurs de creditors.

Alternativa per la Vall Fosca, que havia nascut com a oposició a la construcció del complex de muntanya defensat primer per Convergència i Unió (CiU) i després pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va lamentar que Martinsa-Fadesa no hagués dipositat un aval de prop de 60 MEUR a l’Ajuntament. Segons expliquen els d’Alternativa, l’any 2006, Ajuntament i immobiliària van signar un conveni urbanístic que condicionava la concessió de llicències residencials a la construcció de l’estació d’esquí i del camp de golf i fixava un aval de 60 MEUR si la promotora volia començar les obres de la promoció residencial abans que s’haguessin acabat les de les instal•lacions esportives. Per Alternativa, si no s’hagués condicionat l’entrega de l’aval a un fet tan concret ara el municipi hauria pogut afrontar amb menys dificultats econòmiques la reparació dels danys que es van causar a la muntanya de Filià, que és un espai PEIN d’excepcional interès que va quedar malmès per l’impacte d’un projecte, el de l’estació d’esquí, que no s’ha acabat.

Ajuntament i Generalitat estudien el problema
L’Ajuntament de la Torre de Cabdella va encadenar un seguit d’accions per afrontar la que esperaven que fos momentània aturada del projecte: al juliol va començar a recollir informació per si calia emprendre accions legals davant el jutge que portava el concurs de creditors de Martinsa-Fadesa; també va posar l’advocat municipal al servei dels veïns afectats per la suspensió de pagaments de l’empresa; va aprovar una moció de censura que instava els govern de la Generalitat, de l’Estat, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Pallars Jussà a ajudar-los davant la fallida de l’empresa i els empenyia a impulsar un projecte que, a parer seu, consideraven estratègic per al desenvolupament local. Aquesta moció només va ser aprovada pels regidors del grup del PSC, ja que el d’Alternativa hi va votar en contra. A l’agost va anunciar que estava estudiant la possibilitat de presentar-se com a creditor de Martinsa per tal de poder afrontar les despeses que podrien generar les correccions dels danys ambientals a Filià. Al setembre va anunciar que Martinsa-Fadesa els havia ofert la gestió del camp de golf però que no acceptaven les condicions de la gestió: 6.000€ mensuals en concepte de lloguer, que assumís els costos de manteniment i que Martinsa pogués recuperar la gestió de la instal•lació en un futur.

Al setembre el diputat de CiU Agustí López va entrar una pregunta al Parlament per esbrinar quines accions havia emprès el Govern davant d’aquests fets que ell valorava com a summament greus. El conseller Joaquim Nadal, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va dir que s’estaven realitzant les gestions oportunes i va donar com a exemples la cerca de nous inversors o la possibilitat que el projecte fos assumit per l’Institut Català de Finances (ICF), organisme que ja havia carregat amb altres estacions d’esquí deficitàries com ESPOT ESQUÍ O PORT AINÉ.

Oriol Nel•lo, secretari per la Planificació Territorial del DPTOP, va fer unes declaracions al Matí de Catalunya Ràdio i va dir que s’havien de crear sinergies entre l’estació de BOÍ-TAÜLL i la futura de Filià, tal com estava previst al PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA, on s’havia reservat un corredor que permetria la unió entre ambdós dominis esquiables a través de la futura àrea perifèrica prevista en l’ampliació del PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES. El suggeriment de Nel•lo va ser valorat positivament per Jordi Sabaté, conseller delegat de Boí Taüll, però va recalcar que la prioritat de l’estació era expandir-se per la vall de Boí.

Víctor Orrit, delegat de la Generalitat a Lleida, va donar suport a les declaracions de Nel•lo i va descartar que la Generalitat es presentés com a part afectada al concurs de creditors de Martinsa pels terrenys malmesos a la vall Fosca, tot i que va puntualitzar que el Govern seguiria el procés judicial i exigiria la realització dels treballs de restauració. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va dir que estava elaborant un informe sobre les mesures urgents que hauria d’emprendre Martinsa per minimitzar l’impacte ambiental de les obres.

Malgrat la complexa situació del projecte, el regidor d’Urbanisme de la Torre de Cabdella, Lluís Peroy, va afirmar al setembre que esperaven que les obres de l’estació continuessin i que consideraven el projecte parat però no acabat. A final d’any, Matinsa-FADESA va anunciar que la promoció estava pendent que es reactivessin els crèdits als promotors i que la primera fase de les pistes d’esquí podria obrir-se en període de proves al llarg del curs 2009-2010.

Més informació
www.alonsobalaguer.com
www.martinsafadesa.com
www.torredecapdella.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà
Fotogaleria relacionada