Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I PLANS URBANÍSTICS DE BOÍ-TAÜLL (VALL DE BOÍ)
boí-taüll
Xavier Basora-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

Per afrontar l’aturada de les obres de l’estació de Vallfosca, arran de la crisi de la seva empresa promotora, Martinsa-Fadesa, responsables de la Generalitat de Catalunya manifesten la seva aposta per la connexió i el treball conjunt de les estacions de Boí-Taüll i Vallfosca. Aquesta connexió no satisfà els responsables de Boí-Taüll, que prefereixen créixer cap a altres sectors. A mitjan novembre es presenta un pla d’ampliació de Boí-Taüll amb un nou telecabina des del pla de l’Ermita fins a una nova base de l’estació per sota de la vigent. D’altra banda, un deute de Nozar, propietària de Boí-Taüll Resort, amb la immobiliària Colonial fa perillar la propietat del complex.


Antecedents 2004, 2005

La vall de Boí (Alta Ribagorça) acull el complex Boí-Taüll Resort, format per l’estació d’esquí de Boí-Taüll (550 ha de domini esquiable i 45 km de pistes) i un conjunt residencial i hoteler amb unes 1.200 places d’allotjament al pla de l’Ermita, a 1.600 m d’alçada. El grup immobiliari Nozar SA va comprar l’agost del 2004 la major part de les accions del complex, operació que va ser ben rebuda per l’Ajuntament de la Vall de Boí.

El conseller delegat de Boí-Taüll, Jordi Sabaté, havia considerat que l’estació d’esquí necessitava doblar el domini esquiable per fer competitiu el complex. Per això, poc després d’adquirir-lo, Nozar va encarregar a un equip liderat per l’enginyer de camins Ramon Ganyet l’estudi d’ampliació de l’estació. Els resultats indicaven dos grans àmbits de creixement: cap a l’oest en direcció a la zona de Durro o cap al nord-est en direcció a la zona de Moró i la vall de Rus, aquestes últimes incloses a la zona perifèrica del PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.

Les previsions del Pla director d’estacions d’esquí
El maig del 2006 el govern català va aprovar el PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA 2006-2011, el qual, entre altres aspectes, fixa els possibles àmbits d’ampliació de les estacions d’esquí. Pel que fa a Boí-Taüll, el Pla plantejava una primera opció de creixement amb una nova gran àrea d’esquí de 1.000 ha a la zona de Durro, tota ella per sobre de la cota 1.800. Segons el Pla, aquesta àrea també era molt adequada per a l’esquí de fons.

D’altra banda, el Pla preveia el desenvolupament conjunt de les àrees esquiables de Boí-Taüll i de l’estació Vallfosca, en construcció en aquell moment, a través de la part alta de la vall de Manyanet i de la zona de Llevata, la qual cosa donaria lloc a la segona àrea esquiable més gran de Catalunya i a una oferta “altament qualificada i diversificada”. Aquesta unió significaria que Boí-Taüll s’ampliaria cap a l’est, afegint-hi una tercera alternativa a les dues proposades per l’estudi de Ramon Ganyet.

Per últim, per resoldre parcialment els problemes d’aparcament de l’estació de Boí-Taüll, el Pla director suggeria un nou telecadira des de Sant Quirc de Taüll, a tocar del pla de l’Ermita, fins al peu de pista vigent fins al moment, situat al pla de Vaques, a 2.020 m.

Boí-Taüll, via de rescat del complex de la vall Fosca?
El juliol del 2008 l’empresa promotora de la nova estació de VALLFOSCA, Martinsa-Fadesa, va iniciar una suspensió de pagaments, cosa que va comportar l’aturada de les obres d’aquest complex. Atesa la importància que tenia el projecte per a la comarca del Pallars Jussà, el secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Oriol Nel•lo, va instar les empreses de Boí-Taüll i de Vallfosca a treballar conjuntament per desenvolupar les dues estacions d’esquí. A principi d’octubre, el delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, va insistir en la proposta de connectar les dues estacions per tal d’impulsar la nova estació del Pallars Jussà. En aquest sentit, va recordar que el Pla director de les estacions de muntanya preveia línies d’ajuts per a actuacions conjuntes entre estacions d’esquí.

Jordi Sabaté, conseller delegat de Boí-Taüll, va valorar positivament aquestes ofertes de la Generalitat, però va recordar que la prioritat de l’estació no era créixer cap a la vall Fosca sinó fer-ho cap als sectors de Rus i Moró (opció qüestionada per la Generalitat i pels habitants de la vall per la proximitat al Parc Nacional) o bé cap al nord, és a dir, en direcció al pla de Sobiradi i el pla de l’Ermita, una opció concordant amb la proposta d’ampliació cap a Durro.

A mitjan novembre Sabaté va presentar un nou pla d’ampliació de l’estació que traslladava la base de l’estació al pla de Sobiradi, una zona situada a 1.800 m i uns quilòmetres abans d’arribar al pla de Vaques. Aquesta proposta comportaria construir un telecabina des del pla de l’Ermita, a 1.600 m, fins al pla de Sobiradi i noves pistes i remuntadors cap als cims de Puiafalcons i de lo Pilaret del Pla per tal de consolidar 39 km de pistes. Així mateix, Sabaté considerava necessari crear 2.000 noves places hoteleres.

Incertesa sobre un canvi de propietat de Boí-Taüll
Arran d’unes operacions immobiliàries i urbanístiques efectuades el 2007, Nozar va contraure un deute de 135,7 MEUR amb la immobiliària Colonial que vencia el 31 de gener de 2009. Com a garantia Nozar va aportar el complex de Boí-Taüll, de manera que si el grup no tornava la quantitat abans del termini fixat Colonial es convertiria en el nou propietari de l’estació d’esquí i el resort.

Els portaveus de Nozar van assegurar que intentarien pagar el deute, ja que el complex era un actiu important per a l’empresa. A mitjan octubre, Víctor Orrit va avançar que la Generalitat no faria cap oferta per Boí-Taüll atès que els problemes financers de Nozar eren amb altres empreses privades i no amb l’Institut Català de Finances, tal com havia passat amb les altres estacions que havia rescatat la Generalitat.

La junta d'accionistes de Boí-Taüll, controlada en un 98% pel grup Nozar, va aprovar a final d’octubre una ampliació de capital de 8,6 MEUR. El responsable de Boí-Taüll, Jordi Sabaté, va dir que aquesta operació ratificava la confiança del grup en el projecte de l’estació ribagorçana i va desmentir que Luís Nozaleda, propietari de Nozar, tingués la intenció de desprendre’s del complex.

A principi de desembre Boí-Taüll va iniciar la temporada d’esquí 2008-2009 amb la incertesa sobre el futur del grup immobiliari Nozar.

Més informació
www.boitaullresort.es
vallboi.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alta Ribagorça
Fotogaleria relacionada