Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAIS AGROFORESTALS DEL CORREDOR MEDITERRANI
espais agroforestals
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

La federació Ecologistes de Catalunya proposa protegir 23 espais agroforestals del corredor mediterrani ubicats entre les serralades litoral i prelitoral catalanes. L’objectiu de la proposta és dotar aquests espais d’uns instruments de protecció territorial i de gestió eficaços que permetin la conservació dels valors ambientals i socials d’aquests espais i que al mateix temps hi permetin l’activitat agrària. La proposta no rep resposta formal per part de la Generalitat, a l’espera de la seva possible integració en els plans territorials parcials que afecten el corredor mediterrani.

A Catalunya, el concepte de corredor mediterrani s’associa als territoris ubicats a la franja litoral i a la depressió prelitoral travessats per un conjunt d’infraestructures viàries i ferroviàries que connecten el sud de la Península amb la resta d’Europa. Però el corredor mediterrani no només és un lloc de pas d’aquestes infraestructures, sinó que es diferencia per tenir un paisatge característic configurat especialment per planes agroforestals.

Proposta d’Ecologistes de Catalunya
En el marc del Congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) celebrat el mes d’octubre del 2008 a Barcelona, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC) va fer públic un estudi que proposava protegir de manera efectiva aquestes planes agroforestals, concretament 23 espais agroforestals de les planes del corredor mediterrani de Catalunya. La proposta pretenia complementar la protecció que rebien els espais forestals a través del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la XARXA NATURA 2000 i va comptar amb l’adhesió de més d’una cinquantena d’entitats ecologistes de Catalunya així com de l’organització sindical agrària Assemblea Pagesa.

Després del Congrés, l’EdC va fer arribar la proposta a diferents departaments i instàncies de la Generalitat de Catalunya, com la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Secretaria per la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), i també a organitzacions sindicals agràries com Unió de Pagesos (UP), l’Associació Agrària Joves Agricultors (ASAJA) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Durant l’any 2008 aquesta proposta no va rebre cap resposta formal per part de cap instància de la Generalitat i restava pendent veure com s’integraria als plans territorials que afectaven el corredor mediterrani, com era el cas del Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Els objectius i les demandes de la proposta
La proposta de l’EdC diagnosticava que el corredor mediterrani s’havia convertit en un espai força amenaçat no només pel pas d’infraestructures (AUTOPISTA AP-7 [8], QUART CINTURÓ, C-35, N-2, Ferrocarril d’Alta Velocitat, LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ, entre d’altres), sinó també pel creixement urbanístic i les externalitats d’aquesta ocupació que, segons l’EdC, afecten negativament el paisatge, malmeten la qualitat de vida i acaben afectant la biodiversitat del territori.

Per tal de refer aquesta situació, la proposta pretenia dotar aquests espais d’uns instruments de protecció territorial i de gestió eficaços. Concretament, la proposta tenia per objectius específics: 1) protegir les planes agroforestals dels processos d’ocupació urbanística; 2) constituir l’administració ambiental local dels espais agronaturals; 3) consolidar uns espais agraris que actuïn com a polaritats econòmiques del sector; 4) gestionar les conques hidrogràfiques en els seus àmbits més conflictius; 5) protegir i gestionar els paisatges agronaturals; 6) preservar l’entorn dels espais d’interès natural de les planes; i 7) protegir el conjunt de les serralades Litoral i Prelitoral com a corredors biològics.

L’EdC reclamava que la planificació territorial reconegués els valors dels espais agroforestals de les planes reconeixent-les com a sòls no urbanitzables de protecció especial i sota la figura d’”àmbit” a les Normes d’ordenació territorial dels plans territorials parcials, amb la finalitat de dotar-los de planejament urbanístic de detall, concretament de plans especials urbanístics plurimunicipals per a la delimitació i ordenació de les diferents zones, edificacions i camins.

D’altra banda, l’EdC proposava constituir administracions supramunicipals per a cadascun d’aquests espais sota la figura de parc agrari. Aquests parcs es consolidarien com a àrees mancomunades i estarien gestionats per consorcis supramunicipals amb la implicació dels ajuntaments, dels departaments competents de la Generalitat (Agricultura i Acció Rural, DPTOP), les agrupacions locals dels pagesos i els agents socials del territori.

A l’últim, proposava elaborar plans de desenvolupament i gestió que permetessin assegurar la viabilitat ambiental i econòmica de les explotacions agràries mitjançant l’establiment i l’aplicació d’estratègies de conservació, gestió i intervenció en els espais oberts basades en quatre eixos fonamentals: la defensa del medi ambient i els valors naturals, la promoció de l’activitat agrària, la protecció del patrimoni cultural i arquitectònic, i la promoció de la participació ciutadana.

Més informació
www.ecologistes.cat
www.uicn.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame