Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES)
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2008

Al febrer l’alcalde de Blanes confirma la venda del paratge de Pinya de Rosa per 24 MEUR a un particular. La Generalitat té un termini de tres mesos per a exercir el dret de retracte i igualar l’oferta, però finalment decideix no comprar. Tanmateix, acorda amb l’Ajuntament garantir-ne conjuntament l'accés públic. La plataforma Salvem Pinya de Rosa lamenta que l’administració no hagi adquirit la finca i reclama que se’n creï el consell rector i el pla d’usos. El 8 d’octubre s’aprova una resolució en què el Parlament de Catalunya insta al govern a iniciar de forma immediata la constitució de l’òrgan rector i la redacció del Pla rector d’ús, gestió i protecció del paratge natural.


Antecedents 2003, 2005, 2006

El municipi de Blanes se situa a l'extrem sud-est de la comarca de la Selva i té una superfície de 1.784 ha. Limita al nord-est amb Lloret de Mar, a l'oest amb els termes de Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls, i al sud-est amb la mar Mediterrània.

L’espai natural de Pinya de Rosa es troba dins aquest terme municipal, entre la urbanització de Sant Francesc, Cala Treumal i Santa Cristina, i ocupa 55 ha al llarg de 1.000 m de costa. L’àmbit conté una extensa àrea forestal típica mediterrània, un jardí botànic amb una de les col•leccions de cactus més importants del món i un mas anomenat Masia del Sol.

La creació del Paratge natural d'interès nacional
L’any 1995 l’Ajuntament de Blanes va aprovar un Pla parcial urbanístic (PPU) a la finca de Pinya de Rosa, i el 2002 la promotora Nova Provet 2000 va projectar-ne la construcció de 330 habitatges, un hotel de luxe i un centre comercial. L’actuació va generar un moviment contrari que va acabar constituint aquell mateix any la plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa. La plataforma va iniciar diverses mobilitzacions que van culminar amb 18.000 firmes recollides en contra de la urbanització. A arrel d’això, l’Ajuntament va aprovar la suspensió cautelar de les llicències urbanístiques que afectaven l’espai i un any més tard el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 25/2003, de 4 de juliol, que declarava la finca Pinya de Rosa com a Paratge natural d'interès nacional (PNIN). Aquesta Llei preveia la creació d'un òrgan rector, integrat per l'Ajuntament de Blanes, la Generalitat i la plataforma Salvem Pinya de Rosa, per gestionar l’espai i fixava un termini màxim de divuit mesos per aprovar el Pla rector d'ús, gestió i protecció.
El març de 2005 la Generalitat encara no havia desenvolupat el pla d'usos del paratge, i no va ser fins el juny del mateix any que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar la primera proposta de delimitació de l’espai. El 6 de juliol de 2006 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 4670, el Decret 290/2006 pel qual es delimitava definitivament el PNIN de Pinya de Rosa i es modificava el decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprovava el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). L’espai delimitat contenia una superfície protegida total d’unes 100 ha, que incloïa les 49,29 ha de Pinya de Rosa declarades PNIN i unes 50 ha més de l’espai que la circumdava (des de la cala de Santa Cristina fins a l'Hospital Comarcal de la Selva) sota la figura PEIN. L’espai incloïa una part del sud-oest del municipi de Lloret de Mar, als voltants de la urbanització de Santa Marta i la platja de Santa Cristina.

L’Ajuntament de Blanes volia aconseguir que la finca de Pinya de Rosa fos del municipi i amb aquesta intenció el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, portava negociant-ne la compra des de feia dos anys. Tanmateix, la propietat negava cap contacte amb l'administració i reclamaven 30 MEUR per la finca.

La compravenda de la finca de Pinya de Rosa
El 25 de febrer de 2008 el regidor d’urbanisme per Convergència i Unió (CiU), Carles Gibert, va anunciar en el ple de l’Ajuntament que els propietaris de la finca Pinya de Rosa pretenien vendre els terrenys, per la quantitat de 24 MEUR, a un ciutadà rus que tenia previst destinar la finca a ús particular. Aquesta quantitat estava molt per sobre de la taxació que n’havia fet el govern català, que l’havia valorat entre 12 i 15 MEUR. Davant d’això, tots els grups municipals van aprovar en el ple una moció d’urgència per a instar a la Generalitat a exercir el dret a tempteig que tenia d’acord amb l’article 5 de la Llei 25/2003. Aquest article determinava que el govern de la Generalitat i l'Ajuntament tenien els drets de tempteig i retracte en totes les transmissions de domini de béns immobles dins el paratge, cosa que significava tenir la opció de compra preferent davant altres ofertes en els tres primers mesos des de la notificació de l'oferta o dins els sis mesos següents a la inscripció de la transmissió en el registre de la propietat.

Després d’uns dies de confusió, durant els que el conseller del DPTOP va negar que s’hagués produït la venda de la finca, l’alcalde de Blanes, Josep Trias, va confirmar que la compravenda del paratge de Pinya de Rosa era un fet, ja que l’escriptura havia entrat en el registre de l'Ajuntament el 20 de febrer. Això impedia que la Generalitat pogués exercir el dret de tempteig i només deixava la possibilitat del dret de retracte, que s’havia de fer efectiu en un termini de tres mesos amb una oferta igual a la de compra, o bé a l’expropiació dels terrenys.

Finalment, una setmana abans que expirés el termini pel dret de retracte (18 de maig), la Generalitat va decidir no comprar la finca ja que no podia igualar l’oferta de 24 MEUR i a més la considerava especulativa i abusiva. Tanmateix, el govern català i l’Ajuntament van acordar conjuntament garantir l'accés públic a l’espai, tot i que els terrenys fossin de propietat privada.

D’altra banda, la plataforma Salvem Pinya de Rosa va lamentar que l’administració hagués incomplert els terminis previstos per adquirir la finca, i va reclamar que se’n garantís la gestió pública i que es creés el consell rector i el pla d'usos, tal i com marcava la llei. Amb aquesta intenció l’entitat va anunciar noves mobilitzacions ciutadanes i va organitzar un debat sobre el futur del paratge, al que van assistir representats de tots els grups polítics excepte del Partit Popular (PP). Aquest acte va servir per a reiterar la importància d’accelerar la redacció del pla d'usos i per a considerar la possibilitat d’expropiar els terrenys com a la darrera opció per aconseguir la titularitat pública de la finca.

Cap al futur òrgan rector
El mes de juny Blanes va acollir les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora, i en aquest marc la directora general de Medi Natural del DMAH, Núria Buenaventura, va anunciar que la Generalitat formalitzaria l’òrgan rector del paratge natural Pinya de Rosa abans de les vacances d’estiu. Es pretenia crear un consell rector en el participessin tant els departaments competents com el propietari, experts i representants del municipi de Blanes, del Consell Comarcal de la Selva, i d’entitats ecologistes.

Malgrat tot, els terminis esmentats no es van complir i el 8 d’octubre la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució sobre el dret de tempteig i el pla rector de la finca Pinya de Rosa, presentada pel Grup Mixt i amb les esmenes del grup parlamentari Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), el d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). La resolució instava al govern a iniciar de forma immediata la constitució de l’òrgan rector i la redacció del Pla rector d’ús, gestió i protecció del paratge natural, el qual havia de contemplar en els objectius i criteris de gestió els usos tradicionals de l’espai i, particularment, el fet que diversos dels seus paratges haguessin estat històricament d’ús i de gaudir ciutadà. Tanmateix, al final de l’any encara no s’havia fet pública la constitució de cap òrgan rector.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/pinya_rosa.jsp
pinyaderosa.bloc.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Selva