Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE LA RIERA DE PINEDA (PINEDA DE MAR)
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2008

El 26 de juny l’Ajuntament de Pineda de Mar aprova en sessió plenària la suspensió de la tramitació de llicències urbanístiques a la zona de la vall de la riera de Pineda. Aquest fet suposa un primer pas per a la preservació de l’espai natural que la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda reivindicava des de feia set anys. Part de la vall de la riera ja esta protegida pel PDUSC, però el PGOU de Pineda de Mar encara manté una zona urbanitzable no programada al marge dret de la riera de Pineda per sobre de la carretera N-II. El consistori pretén reclassificar l’àmbit a sòl no urbanitzable amb qualificació agrícola i incloure’l al PDUSC com a una única peça.

El municipi de Pineda de Mar s’ubica a la comarca del Maresme i limita amb el mar Mediterrani i els municipis de Calella de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera i Santa Susanna. La superfície del terme és de 10,7 km2 i el 10% forma part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La riera de Pineda neix a Hortsavinyà, municipi de Tordera, al sot de Can Pica. Presenta 17 km2 de conca hidrogràfica (la tercera més extensa del Maresme, després de la d’Argentona i de la de Vallalta) i recull, al llarg d’11 km de recorregut, les aigües dels vessants marítims de la part de llevant de la serra del Montnegre. La riera creua el municipi de Pineda de Mar de nord-oest a sud i constitueix un dels principals elements estructuradors del paisatge. Al seu pas aplega una xarxa de torrents i altres sistemes de drenatge més petits que contribueixen a crear una plana de sediments molt fèrtil.

La plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
La plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda va sorgir l’any 2001 arran del desenvolupament urbanístic que s’estava duent a terme al municipi de Pineda de Mar i que amenaçava de crear un continu urbà a la plana litoral. El Pla general d'ordenació urbana (PGOU), aprovat el 1992, preveia urbanitzar bona part de la façana litoral i un sector significatiu del marge esquerre de la riera de Pineda. Precisament aquest darrer fet va ser el que va desencadenar el moviment veïnal que acabà donant peu a la Plataforma.

Una de les actuacions més rellevants que preveia el PGOU era el Pla parcial 1 (PP1), que s’havia de desenvolupar entre Poblenou i Pineda-centre. Segons la Plataforma, si a aquesta actuació s’hi afegien els plans parcials veïns, es crearia un nou gran nucli urbà al llarg de la costa per a més de 7.500 habitants, cosa que significaria que els més de tres kilòmetres de façana marítima de Pineda estarien gairebé completament urbanitzats. D’altra banda, també denunciaven que es preveia una zona urbanitzable no programada al marge esquerre de la riera, per sobre de la carretera N-II. Aquesta zona disposava d’una extensió de 27 ha, de les quals 11 tenien la qualificació de sòl industrial i 16 la de sòl residencial, i en urbanitzar-se connectarien amb altres sectors urbans preexistents com els de Pinemar i Can Cornet. En canvi, la riba oposada gaudia de la qualificació urbanística de sòl agrícola.

La plataforma destacava que l’execució de les previsions del PGOU suposava l’aparició de nous assentaments urbans i l’ocupació de bona part de la riba esquerra de la riera de Pineda, amb les consegüents pressions i expectatives per urbanitzar-ne l’altre riba. També remarcaven la importància de la vall de la riera de Pineda com a espai de vocació agrícola i de transició entre la façana litoral urbanitzada i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, així com la presència d’alguns dels masos més representatius i antics del terme (Can Roig, Can Palau de la Guitarra, la Rectoria Vella, Can Cànoves, Can Serra del Pla, Can Cassola, etc.) o les restes de l’aqüeducte romà i els assentaments ibers i romans.

D’acord amb les amenaces esmentades i tenint en compte el valor històric, cultural i ecològic de l’àmbit, la Plataforma exigia que la vall de la riera de Pineda es protegís totalment, classificant-la com a sòl no urbanitzable, i que s’inclogués en el sistema d’espais protegits del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). Amb aquest objectiu es recolliren 3.000 signatures de suport.

El primer pas per a la protecció de la vall de la riera de Pineda
Després de set anys de la creació de la Plataforma, l’Ajuntament de Pineda de Mar va aprovar, en la sessió plenària del 26 de juny, la suspensió parcial de la tramitació de llicències urbanístiques a la zona de la vall de la riera de Pineda, que afectava a les 11 ha de sòl industrial no programat. Aquest punt de l’ordre del dia va ser aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern –Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)– i els de Convergència i Unió (CiU) i el regidor no adscrit, mentre que el Partit Popular (PP) i el partit 100xCent per Pineda s’hi van posar en contra.

Segons el consistori, aquest havia de ser un primer pas per preservar definitivament l’espai natural a través de la reclassificació de l’àmbit a sòl no urbanitzable amb qualificació agrícola, i permetre incloure tota la zona al PDUSC com a una única peça. Part de la vall de la riera ja estava protegida pel PDUSC, però el PGOU de Pineda de Mar encara mantenia la zona urbanitzable no programada al nord de la carretera N-II.

La plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda va valorar molt positivament aquest gest inicial, però va reiterar la necessitat de desclassificar el conjunt de les 27 ha urbanitzables no programades, tal com es recull al Pla d’acció local de l’Agenda 21 aprovat per l’Ajuntament el març del 2005; l’entitat també manifestà la voluntat de continuar denunciant les agressions i usos indeguts a l’àmbit. En aquest sentit, reclamaven el trasllat progressiu de les activitats no agrícoles a fi que l’espai complís realment les funcions que el planejament estipulava per al sòl rústic de tipus agrícola, i esperaven que això acabés revertint en la recuperació de la pràctica agrícola professional al municipi. L’objectiu que plantejaven era conjugar el ric patrimoni natural, històric i cultural amb el paisatge, les explotacions agrícoles i els itineraris d’accés al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Més informació
www.pangea.org/salvemlarieradepineda
www.pinedademar.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme