Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE L'ALTA GARROTXA
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008

A final de març l’alcalde de Montagut i Oix es pronuncia a favor de declarar l’Alta Garrotxa com a parc natural, però la resta de municipis implicats hi responen amb fredor. Tot i que el Pla d’espais d’interès natural del 1992 ja recomanava aquesta figura, el projecte mai havia tirat endavant per manca de voluntat política. A mitjan maig, el Departament de Medi Ambient i Habitatge anuncia que comença a redactar el pla especial de protecció de l’espai. D’altra banda, a final d’abril l’Ajuntament de Montagut i Oix desestima la creació d’un cementiri de cendres promogut per l’associació Lasala. Al juliol, el Consorci de l’Alta Garrotxa presenta un sistema de regulació de l’escalada.


L’Alta Garrotxa és una unitat geogràfica d’uns 400 km2, ben delimitada, que es troba a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. L'espai es vertebra a l'entorn d'un conjunt de relleus calcaris molt abruptes, amb nombroses carenes i valls fluvials. Per la seva diversitat i singularitat, és l'espai més important del Prepirineu oriental de llevant.

La situació geogràfica ha condicionat un aïllament relatiu de l’espai, provocat per l'encerclament de muntanyes en una zona fronterera. Això ha permès que s’hi conservi una notable diversitat d'ecosistemes en bon estat –rius, boscos, prats, cingleres, etc.– i l'establiment d'una fauna i d’una flora rica i diversa.

El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat l’any 1992, hi va incloure 32.765 ha de l’Alta Garrotxa, i va recomanar que l’espai es declarés com a parc natural amb algunes reserves naturals a l’interior. Atesa la necessitat urgent d’una regulació específica per a l’espai, i mentre no es disposés del corresponent pla especial de protecció, el desembre del 1995 el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l'Alta Garrotxa.

D’altra banda, el 15 de desembre de 2000 es va constituir el Consorci per a la Protecció i la Gestió de l’Espai d'Interès Natural (EIN) de l’Alta Garrotxa amb la finalitat de conservar, revalorar i dur a terme una gestió integral de l’espai. Aquesta entitat agrupa els onze municipis amb superfície dins l’EIN,* així com els consells comarcals de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès, la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), que s’hi va integrar l’any 2006. A més, formen part de la Comissió Executiva del Consorci un representant dels veïns de la zona, un representant dels propietaris de finques rústiques i un representant de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa (CEDAG), que inclou entitats naturalistes, grups excursionistes i altres col•lectius implicats tradicionalment en el coneixement i la defensa d’aquest territori.

Com que les bases cartogràfiques del PEIN, a escala 1:50.000, no van permetre establir una delimitació prou detallada i precisa de l’espai, el novembre del 2004 es va aprovar definitivament el Pla especial de delimitació de l’Alta Garrotxa. Segons aquest pla, la superfície de l’EIN quedava establerta en 32.875,59 ha.

Finalment, el setembre del 2006 el Govern català va incloure l’EIN de l’Alta Garrotxa (juntament amb el massís de les Salines) dins la XARXA NATURA 2000, sota les categories de lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per les aus (ZEPA).

Planificació cap al parc natural?
Tot i que el PEIN recomanava que l’Alta Garrotxa es declarés com a parc natural, aquest projecte mai havia tirat endavant per manca de voluntat política, tant dels ajuntaments com del Govern de la Generalitat. Des d’un primer moment es considerava que la declaració tindria més inconvenients que avantatges, ja que es produiria un augment de visitants en un espai que no estava preparat per rebre’n tants.

No obstant això, a final de març del 2008, l’alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribes (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va manifestar en un article d’opinió que la situació havia canviat i que l’Alta Garrotxa necessitava ser declarada parc natural. Ribes va reconèixer la bona tasca del Consorci i dels ajuntaments, però la considerava insuficient per afrontar alguns reptes de futur i algunes tasques que requerien més recursos i competències legals, com ara la planificació i la disciplina urbanístiques, la compra de grans finques o l’impuls de polítiques sectorials assumides per altres institucions.

Els altres alcaldes de l’Alta Garrotxa van rebre la proposta de Ribes amb fredor. El de Beuda, Josep Riu (ERC), no ho veia malament, tot i que per pronunciar-se reclamava més informació. El de Tortellà, Joaquim Pagès (Independents de Tortellà-PM), va recalcar que el Consorci de l'Alta Garrotxa ja funcionava bé. Esteve Pujol (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), l’alcalde de Camprodon, va dir que es podria estudiar, però que caldria parlar-ne en el si del Consorci. Per la seva banda, l'alcalde de la Vall de Bianya, Albert Busquets (Convergència i Unió, CiU), va assenyalar que calia evitar ser massa restrictius i temia que un parc obligaria a ser-ho.

El copresident del Consorci i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona (CiU), va criticar que Ribes fes la proposta a través dels mitjans de comunicació i no en el plenari o l'executiva del Consorci. Així mateix, va declarar que no veia necessari el parc perquè ja existia un ens de gestió (el Consorci) i perquè a curt termini es disposaria del pla especial de protecció de l’EIN; de fet, Espona comptava que la Generalitat tingués a punt el pla aquell mateix any.

A mitjan maig, el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona, Emili Santos, va assegurar que el pla especial de protecció era una prioritat del DMAH i que durant el 2008 començarien a treballar-hi, en un procés que es podria allargar tres o quatre anys. El compromís del Govern es va produir després que el consell plenari del Consorci demanés formalment a la Generalitat que dotés l'EIN de l'Alta Garrotxa amb un pla especial. El copresident del Consorci i alcalde de Sales de Llierca, Miquel Palomeras (PSC), es va mostrar satisfet amb l’anunci del DMAH i va manifestar que no es podia reclamar un parc natural sense abans disposar del pla especial, si bé en el futur aquesta possibilitat sí que s’hauria de considerar seriosament.

Es regula l’escalada a l’Alta Garrotxa
L’Alta Garrotxa és un espai amb una llarga tradició d’escalada; alhora, és un espai natural protegit amb espècies de fauna amenaçades, sobretot aus rupícoles que crien en sectors de pas dels escaladors. A principi de juliol del 2008, el Consorci de l’Alta Garrotxa va fer pública una llista de 28 sectors d’escalada inclosos dins l’EIN, classificats com a zones lliures per a la pràctica de l’escalada, zones restringides (només s’hi podria escalar del 16 de gener al 14 d’agost) o zones no aptes. Aquesta resolució es va acordar a partir d’un informe del DMAH de juny del 2007 i tenia el vistiplau dels propietaris de les zones afectades i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Un cop feta pública la llista, el Consorci va advertir que els agents rurals ja podrien sancionar els possibles infractors. A l'agost, diverses agrupacions d'escaladors, entre les quals hi havia els centres excursionistes d'Olot, Besalú i Banyoles, van demanar al Consorci que deixés sense efecte de manera provisional les restriccions.

A final de desembre, la directora tècnica del Consorci, Inès Carrillo, va anunciar que abans de la Setmana Santa del 2009 s’instal•larien senyals als punts d'accés a les zones d’escalada amb informació sobre la regulació, els motius, les aus presents als indrets i la normativa de l'EIN. Així mateix, s’editaria un tríptic que s’enviaria als centres excursionistes i entitats d'escalada. El Consorci també va informar que estava preparant un informe previ a la redacció i aprovació d'un pla d'usos per regular el descens de barrancs, una altra de les activitats més habituals a l’espai i que també podien comportar impactes sobre els valors naturals.

Un cementiri polèmic
Des de l’any 2005 Lasala, l’Associació per la cura i el desenvolupament de l’ésser humà i el seu medi natural, intentava obtenir autorització administrativa per dur a terme el projecte de la “Vall del Silenci”, un cementiri natural on qui ho volgués hi pogués enterrar cendres dels seus difunts. Aquest cementiri se situaria al voltant de l’església de Santa Maria d’Escales, al municipi de Montagut i Oix, dins els límits de l’EIN de l’Alta Garrotxa. Segons els promotors, l’impacte del cementiri en l’entorn seria pràcticament nul atès que, llevat d'una petita estaca, no hi hauria elements distintius dels enterraments.

A l’estiu del 2007 el tècnic d'Urbanisme del consistori va emetre un informe desfavorable al cementiri en considerar que no encaixaria amb les activitats tradicionals de la zona. Malgrat això, a final del juny d’aquell any l'entitat va fer una mena d'inauguració del cementiri, tot i que l’Ajuntament va manifestar que encara no havia decidit si concediria la llicència d’activitats.

Tot i que el consistori no s’havia posicionat clarament a favor o en contra del cementiri, a final de gener del 2008 va treure el projecte a informació pública i paral•lelament va demanar informes a diversos departaments de la Generalitat. A partir de llavors, dues entitats del municipi, Terra Aspra de Montagut i Ovoxo d'Oix, es van mostrar contràries al projecte i van començar una campanya de recollida de signatures. Segons aquestes associacions, el projecte incomplia la Llei d’urbanisme i les Normes especials del sòl no urbanitzable del municipi, i provocaria un impacte sobre el medi a causa de les carreteres, els edificis i els equipaments associats. A aquesta oposició s’hi van afegir 12 entitats més, entre les quals hi havia els centres excursionistes d'Olot, Banyoles, Besalú i Sant Jaume de Llierca i els Amics de l'Alta Garrotxa.

El 25 d’abril, el ple de l’Ajuntament de Montagut i Oix va decidir per majoria absoluta denegar l’autorització al projecte del cementiri. Poc abans del ple, representants de les entitats i partits opositors van lliurar a l'Ajuntament 3.358 signatures de particulars en contra del projecte. L’alcalde, Narcís Ribes, es va fonamentar en els informes de la Generalitat i en el fet que l’activitat no responia a les necessitats socials ni materials del municipi atès que el cementiri municipal ja disposava d’un apartat destinat a les cendres.

Sabotatge a la carretera Cabanelles-Albanyà
El projecte d’asfaltatge del traçat de la pista forestal de 18,3 km entre ALBANYÀ I CABANELLES, que circulava per l’interior de l’EIN de l’Alta Garrotxa, havia generat una gran polèmica en anys anteriors. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), executor del projecte, va introduir-hi algunes mesures ambientals per reduir-ne l’impacte. Les obres es van iniciar al començament del 2008 i, pocs dies després, diverses excavadores i camions van aparèixer amb vidres trencats i nombroses rodes rebentades.

Més informació
www.altagarrotxa.org
www.lasala.es
www.valldelsilenci.eu

*Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà; Beuda, la Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts i Tortellà, a la Garrotxa; i Camprodon al Ripollès.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame