Diumenge 26 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DECRET PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS I INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008

Després de l’aprovació o promulgació d’altres decrets relacionats amb les energies renovables durant els darrers anys, l’agost del 2008 la Generalitat sotmet a informació pública un decret per regular la instal•lació de parcs eòlics i solars, promoure aquestes energies i afavorir el seu encaix en el territori des del punt de vista ambiental i paisatgístic. Diversos grups empresarials i ecologistes presenten al•legacions al decret en considerar-lo un fre al desenvolupament de les energies renovables, mentre que altres creuen que és perjudicial per al paisatge i l’agricultura.

Antecedents 2007

L’any 2002 el Govern de la Generalitat havia aprovat el Decret 174/2002, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. Aquest decret va comportar la realització del MAPA D’IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA, en el qual s’establia la zonificació del país segons la seva idoneïtat o no, des del punt de vista ambiental, per a la instal•lació de parcs eòlics. L’aprovació, el 2005, del PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015, pretenia impulsar les energies renovables i marcava els objectius energètics a assolir durant aquest període. El pla preveia arribar a la producció de 3.500 MW d’energia eòlica el 2015, als 1.250.000 m2 de captadors d’energia solar tèrmica i als 100 MW de potència instal•lats d’energia solar fotovoltaica.

L’agost del 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública el Projecte de decret sobre regulació de la ubicació de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica instal•lats directament sobre el terreny amb connexió a la xarxa elèctrica. Diversos grups ecologistes i empresarials hi van presentar al•legacions, majoritàriament per considerar-lo massa restrictiu i un impediment al creixement de les energies renovables.

La Generalitat enllesteix el projecte de decret
El 2007 el Govern va anunciar que estava preparant el Decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya. Aquest nou decret, a part d’unir en un sol text algunes de les mesures relacionades amb els dos tipus d’energia ja descrites ens els anterior decrets o projectes, era més ampli i detallava els procediments administratius. El 25 d’agost de 2008, el Departament d’Economia i Finances va sotmetre a informació pública el projecte d’aquest decret, un dels objectius del qual era establir els requisits i els criteris energètics, ambientals, urbanístics i paisatgístics per a la instal•lació de parcs eòlics. En el cas de l’energia solar fotovoltaica sobre terreny, a més, s’hi especificava la voluntat d’avançar cap els objectius establerts en el Pla d’energia de Catalunya, 2006-2015. Finalment també pretenia definir el procediment administratiu d’ambdós casos, integrant els diversos tràmits previstos a la normativa.

Entenent per parc eòlic (CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ) el que té un mínim de cinc aerogeneradors i una potència total superior a 10 MW, el decret s’aplicaria a aquells parcs acollits al règim especial (afavorits pel govern per motius ambientals) d’una potència instal•lada igual o inferior a 50 MW, i als parcs acollits al règim ordinari sense límit de potència. Amb relació a les instal•lacions fotovoltaiques, el decret regularia aquelles que tinguessin una potència superior a 100 kW instal•lades directament sobre el terreny, connectades a la xarxa elèctrica, i que responguessin a una única finalitat de generar energia elèctrica. Així, per exemple, les centrals solars de menor potència, les ubicades sobre teulades o les que s’utilitzen per consum propi, no estarien afectades per aquest decret.

Una de les novetats del projecte de decret era l’establiment de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) per a parcs eòlics: àrees qualificades com a compatibles segons el Mapa d’implantació de l’energia eòlica i que, a més, disposen d’un recurs eòlic suficient, capacitat i punt d’evacuació de l’energia elèctrica produïda i viabilitat urbanística i paisatgística. Seria en aquestes àrees on es podrien ubicar els parcs eòlics, mentre que, fora d’aquestes, només es podrien construir les petites instal•lacions eòliques no regulades pel decret, sempre que se situessin a una distància de més de 2 km respecte d’una altra instal•lació d’aquest tipus.

Pel que fa als parcs solars, el decret en permetria la instal•lació preferentment en sòls qualificats com a industrials o com a sistemes urbanístics. En sòls no urbanitzables i que no estiguessin protegits pel PEIN i la XARXA NATURA 2000, seria possible instal•lar-hi parcs solars sempre que complissin un dels requisits següents: que els terrenys es trobessin en sòls degradats per activitats anteriors, que fossin contigus en edificacions agràries (en aquest cas podrien ocupar fins a 3 ha), contigus a sòl industrial existent (màxim de 6 ha), o que fossin espais considerats idonis per un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) o un pla especial urbanístic promogut per la Generalitat. En aquest cas podrien superar les 6 ha si són d’interès estratègic i incorporen tecnologia avançada i R+D+I en l’àmbit de les tecnologies fotovoltaiques.

El projecte de decret també especificava que els elements necessaris per al funcionament dels parcs solars, com inversors o elements de control, s’haurien d’agrupar preferentment a prop d’edificacions existents, que el cablejat interior hauria de ser soterrat i que caldria evitar l’obertura de noves vies d’accés i l’ocupació de sòl agrari de qualitat. Un cop finalitzada l’activitat, seria obligat desmantellar els equips i retornar els terrenys al seu estat original.

Crítiques al decret en ser considerat massa restrictiu
Durant els dos mesos següents, i després d’una pròrroga en el període d’informació pública, el projecte de decret va rebre nombroses al•legacions. La majoria criticaven el projecte en considerar-lo massa restrictiu i posar entrebancs al desenvolupament de les energies renovables, repetint el procés consegüent al projecte de decret del 2006.

Des de la secció catalana de l’Associació Europea per les Energies Renovables (EUROSOLAR), es va posar de manifest l’ús històric de les energies renovables, els beneficis econòmics addicionals que podria comportar per a la pagesia, la netedat de l’energia solar o la compatibilitat d’aquesta amb els espais naturals (fins i tot els protegits). També criticaven l’ús reiterat del concepte “impacte sobre el paisatge”, sent el paisatge un concepte molt subjectiu i entès sovint com un valor de consum per a les persones que viuen a ciutat, i no pas un valor d’ús per a les persones que viuen de l’aprofitament sostenible dels sistemes naturals.

D’altra banda, EUROSOLAR considerava que sotmetre a informació pública un projecte de decret sense haver establert cap diàleg previ amb els sectors implicats manifestava una voluntat d’entorpir la participació pública en la presa de decisions que afectin el medi ambient. A més, criticaven que es posessin impediments al desenvolupament de les energies renovables, tot i que la Unió Europea (UE) hagués dictaminat que s’havien de reduir els obstacles a aquestes energies. En una línia semblant, opinaven que Catalunya no estava contribuint a assolir el 12% de demanda provinent de fonts d’energia renovable, exigit per la llei espanyola 54/1997 del sector elèctric.

Tanquem les Nuclears-Coordinadora per una Nova Cultura de l'Energia criticava que es donés prioritat a l'impacte visual per sobre de l'impacte ambiental (també el de les energies brutes que substituirien). Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear i Ecologistes en Acció van emetre un comunicat amb què donaven suport a aquestes tesis.

Des de l’Associació Eòlica de Catalunya (EOLICCAT) van opinar que el projecte de decret no permetia assolir l’objectiu de 3.500 MW eòlics el 2015, fixat en el pla de l’energia, sinó que tan sols permetria arribar a 2.700. També van considerar que les ZDP crearien indecisió sobre la vigència del mapa eòlic del 2004. El sindicat Comissions Obreres (CC.OO.) va presentar unes al•legacions semblants, i afegien que el procediment i els tràmit administratius eren massa complexos i que calia simplificar-los i abreujar els terminis per promoure aquestes energies.

Altres crítiques i consideracions
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va considerar positiva la unificació dels tràmits administratius relacionats amb energia, medi ambient i paisatge, així com la incorporació de criteris paisatgístics, si bé calia concretar-los més. Per contra, opinava que calia no obviar les petites instal•lacions que, per la seva extensió o potència, no eren afectades pel decret, ja que, segons el CADS, eren de gran importància i molt favorables, o que, a causa de les condicions econòmiques del procés d’adjudicació, les petites o mitjanes empreses tindrien dificultats per competir-hi i que, en canvi, calia promoure el sector de les renovables. El Consell va criticar la participació tan poc significativa dels ens locals en la definició i l’autorització de les ZPD, així com en la planificació urbanística.

En canvi, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va fer una lectura contrària del decret, en considerar que suposava un nou impuls a la massificació de parcs eòlics i solars en zones rurals i forestals. Segons aquesta organització, s’hauria de fomentar molt més la ubicació d’instal•lacions solars i eòliques en àmbits urbans i industrials i no pas en terrenys allunyats dels punts de consum i amb valor natural i paisatgístic.

Unió de Pagesos (UP) va mostrar una opinió semblant i va reclamar que, en el cas que s’haguessin d’instal•lar plaques sobre el terreny, es fes en els terrenys de menys valor agrari i que la dimensió màxima fos de 0,5 ha i no de 3 ha, com preveia el projecte. També van qüestionar la declaració d’utilitat pública de les centrals d’energies renovables i van proposar un acord de lloguer entre les parts com a millor opció.

En acabar l’any, les al•legacions estaven rebent resposta i el decret continuava pendent d’aprovar.

Més informació
www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame