Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CUSTÒDIA DEL TERRITORI EN L'ÀMBIT FLUVIAL
Xavier Sabaté-X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008

La custòdia del territori és una estratègia de conservació dels valors del territori que és aplicable en indrets ben diversos, i un dels àmbits en què l’any 2008 pren més rellevància és el dels rius. Aquest impuls de la custòdia fluvial ha estat acompanyat d’un conveni de col•laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa de Custòdia del Territori per dur a terme accions coordinades sobre els àmbits aquàtics de Catalunya. En el marc d’aquest conveni, es dóna suport a cinc accions de custòdia fluvial en diversos indrets de Catalunya, i s’edita una publicació sobre la custòdia del territori i la Directiva marc de l’aigua.

La custòdia del territori és un conjunt d’instruments per implicar els propietaris i usuaris en la protecció d’indrets amb valors naturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col•laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats. La custòdia del territori té una llarga tradició, especialment en el món anglosaxó, i a Catalunya s’ha anat desenvolupant des de final dels anys noranta. A casa nostra, una gran part de les entitats de custòdia i d’altres organitzacions interessades en aquesta estratègia de conservació s’apleguen sota el paraigua de la XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (XCT), constituïda l’any 2003 i que tenia 145 membres a final del 2008.

La custòdia fluvial
La custòdia del territori es pot aplicar en diversos ambients, i un dels més rellevants per la seva importància natural i paisatgística és el fluvial. L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal de conservar-ne i millorar-ne l’estat ecològic.

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més entitats, per un o més òrgans de l’administració pública competent i per persones a tall individual. Es pot fer custòdia fluvial mitjançant acords o convenis de gestió, concessions per a la conservació o per contractes de serveis, entre d’altres. Alguns exemples d’accions i estratègies de custòdia fluvial són la gestió d’espais, les adopcions de riu, la promoció d’àrees protegides i la promoció de tècniques de pesca sostenible.

El 14 d’octubre de 2008 es va constituir, en el si de la XCT, el Grup de Treball de Custòdia Fluvial, per a l’impuls i desenvolupament de la custòdia fluvial a Catalunya. El grup de treball va néixer amb els objectius de fomentar el treball en xarxa entre les entitats de custòdia que centren la seva tasca en el medi fluvial, d’impulsar la custòdia en entorns fluvials, i de difondre les iniciatives de custòdia fluvial a Catalunya.

La Generalitat de Catalunya aposta per la custòdia del territori
El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) dóna suport regular a la XCT des del 2003, i l’any 2008 es va significar per la consolidació d’aquest suport. En el marc del Congrés de la Unió per a la Conservació de la Natura que es va celebrar a Barcelona el mes d’octubre, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la presidenta de la XCT, Cristina Sánchez, van signar un conveni per crear la Comissió per al Desenvolupament de la Custòdia del Territori a Catalunya. Aquesta comissió inicialment havia d’estar formada per representants del DMAH i de la XCT, però estava prevista la incorporació immediata de representants d’altres departaments de la Generalitat amb competències afins. Les funcions de la Comissió serien la proposta de línies d’actuació i col•laboració governamental en matèria de custòdia, la proposta de mesures d’incentivació fiscal, l’impuls de comissions tècniques de treball, i la difusió i el seguiment dels plans d’actuació en polítiques de custòdia del territori.

Per la seva banda, l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va mantenir una potent línia de col•laboració amb ens locals i entitats de custòdia per a la recuperació d’espais fluvials. Una de les principals actuacions va ser atorgar 1,5 MEUR en subvencions per recuperar prop de trenta espais fluvials.

A més, l’ACA estava desenvolupant des del 2007 un conveni de col•laboració amb la XCT per a la contribució de la custòdia del territori en la protecció, gestió, conservació i recuperació de les masses d’aigua de Catalunya. Un dels eixos d’aquest conveni era un programa de custòdia fluvial per donar suport a iniciatives de custòdia en finques privades. L'any 2007, el programa ja havia donat suport a tres iniciatives.

La XCT i l’ACA van organitzar el 28 de novembre a Tortosa el segon seminari sobre conservació i custòdia de l’entorn fluvial privat, que servia per presentar els resultats del conveni al llarg del 2008. El primer seminari havia tingut lloc a final del 2007 a la seu del DMAH a Barcelona. En el seminari de Tortosa es va presentar el Grup de Treball de Custòdia Fluvial i també el llibre Confluint en la cura de l’aigua, elaborat per l’ACA amb el suport de la XCT. Aquesta publicació valora les oportunitats que presenta la custòdia del territori per contribuir al compliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua, i inclou un apartat pràctic amb consells per a les entitats que volen dur a terme accions de custòdia en l’àmbit de l’aigua.

El programa de custòdia fluvial, del Ter a l’Ebre
Durant el seminari també es van presentar les iniciatives que havien gaudit del suport de la XCT i l’ACA durant tot l’any, en el marc del programa de custòdia fluvial. De les disset propostes que s’havien presentat a la convocatòria anual, se’n van seleccionar cinc, tres de les quals s’ubicaven a la comarca d’Osona, i les altres dues a les Terres de l’Ebre.

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, vinculat al Museu Industrial del Ter, duu a terme des de fa anys iniciatives de custòdia en diversos indrets d’Osona, i l’any 2008 va rebre suport per al desenvolupament d’acords i actuacions de custòdia fluvial al riu Ter, des de la finca de Conanglell (les Masies de Voltregà) fins al meandre del Gelabert (Manlleu). Aquesta iniciativa tenia l’interès de lligar diverses iniciatives de custòdia al llarg del curs del Ter a Osona.

A la mateixa comarca, el Grup de Naturalistes d’Osona, la delegació comarcal de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), va endegar la recuperació dels ambients aquàtics de la roureda del Llopart, a Sant Julià de Vilatorta. La roureda del Llopart és una finca de propietat privada amb un elevat interès natural i paisatgístic, ja que es tracta de les darreres rouredes de grans dimensions que resten a la plana de Vic.

L’Associació Hàbitats, una entitat que promou el voluntariat ambiental mitjançant el Projecte Rius, va rebre suport per al projecte d’adopció de la riera de Martinet (Vallès Oriental i Osona). L’adopció de rius és una modalitat de custòdia del territori en la qual grups de voluntaris assumeixen un compromís per conservar i millorar de forma exhaustiva el riu i el seu entorn tot aplicant-hi diferents actuacions, en coordinació amb el Projecte Rius i les administracions implicades.

Finalment, el programa de custòdia fluvial també va acompanyar un projecte de recuperació del bosc de ribera i conservació paisatgística al meandre del riu Ebre a Flix, impulsat pel Grup de Natura Freixe, i també un programa de custòdia per al bosc de ribera del delta de l’Ebre, una iniciativa de Seo/BirdLife.

Més de 600 persones “fan dissabte” en dinou trams de riu de Catalunya
El 7 de juny es va dur a terme una nova edició del “Fem dissabte!”, un acte de neteja col•lectiva en divuit trams de riu de Catalunya. La iniciativa va ser impulsada pel Projecte Rius, i va rebre el suport de diverses entitats de custòdia de Catalunya. Aquests actes, d’un to participatiu i alhora reivindicatiu, pretenien mostrar la necessitat de conservar el bon estat ecològic dels rius i la responsabilitat de la ciutadania i les administracions per mantenir i preservar els rius i rieres.

“Fem dissabte!” es va fer a Alella, Amer, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Corbins, Dosrius, Granollers, Martorell, les Masies de Voltregà, Montcada i Reixac, Navàs, Ribera d'Ondara, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Farners, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Hilari Sacalm i Tarragona.

La custòdia del territori en l’àmbit fluvial acabava l’any amb diversos projectes endegats arreu del territori, i amb la perspectiva d’augmentar la seva incidència sobre l’estat dels rius, gràcies als convenis institucionals i la constitució del Grup de Treball de Custòdia Fluvial.

Més informació
www.custodiaterritori.org
www.custodiaterritori.org/aigua.php
www.custodiafluvialxct.org
www.mitmanlleu.org/index.php?/mit/centre_d_estudis_dels_rius_mediterranis
www.projecterius.org
www.seo.org
www.tinet.org/~freixe
ichnosona.iec.cat
Sabaté, X. (coord.) Confluint en la cura de l’aigua. Reflexions sobre l’encaix entre la custòdia del territori i la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua i Xarxa de Custòdia del Territori, 60 pàgines, 2008.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada