Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI A OSONA
Marta Casas

Actualitzat a 31/12/2008

A la comarca d’Osona és on hi ha una de les cabanes porcines més importants de l’Estat espanyol. Durant les últimes dècades aquest fet ha generat un excés de purins amb la consegüent contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. Com a solució a aquesta problemàtica s’han construït plantes de tractament d’aquests residus ramaders. Tot i així, el debat públic continua obert a la recerca de noves solucions.


Antecedents 2004, 2005

Els purins són els residus en forma líquida que genera el bestiar i que poden ser utilitzats com a adob orgànic pels camps de conreu, ja que contenen nutrients com el nitrogen, el fòsfor i el potassi. L’increment de la ramaderia intensiva a Catalunya a causa de l’augment en el consum de productes pecuaris durant les últimes dècades, ha originat un excés de purins que no poden ser absorbits per les terres agrícoles i això pot generar infiltracions al subsòl que provoquen problemes de contaminació. Aquest fet comporta efectes negatius per a l’ecosistema natural i per a la salut humana.

A Catalunya el control de dejeccions ramaderes es regula mitjançant el Decret 61/1994, del 22 de febrer, que té com a finalitat millorar la producció ramadera i fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, mitjançant l’aplicació de normes de zootècnia, d’higiene i de benestar dels animals. A més, el Decret 283/1988, del 21 d’octubre, designa les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, que afecta, després d’una ampliació del Decret l’any 2004, 312 municipis.

El Decret 220/2001 d’1 d’agost establia que les explotacions ramaderes havien d’aplicar un pla de gestió de les dejeccions del bestiar per tal de garantir-ne la correcta gestió. El mes de maig del 2004 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van presentar un pla conjunt per millorar la gestió dels purins. El pla apostava per una gestió integral dels fertilitzants que permetés assegurar un més bon aprofitament dels residus ramaders com a adob orgànic. Es proposava com a possible solució la construcció de plantes de tractament amb cogeneració que permetessin dessecar i reduir els volums del purí i convertir-lo en un adob fàcilment transportable. Durant el procés d’assecat es generaria, a més, energia elèctrica, que es podria vendre a la xarxa comercial. L’entitat ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT), en canvi, apostava per canviar el model de ramaderia intensiva i reduir el volum de la cabana porcina.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va presentar l’abril del 2005 un programa d’actuació que formava part de les mesures adreçades a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats per assegurar-ne el subministrament. Es basava en la construcció de 71 potabilitzadores amb tractament de desnitrificació de les aigües subterrànies, en la connexió de la xarxa amb altres punts d’aigua, i en la recàrrega d’aqüífers amb aigua en bon estat.

A mitjan any 2005, el Govern de la Generalitat va aprovar la constitució del Consorci de Gestió de la Fertilització a Catalunya (GESFER) format per la Generalitat i organitzacions ramaderes i agràries. La finalitat era assolir conjuntament una bona gestió de les dejeccions ramaderes com a adob per als camps de conreu i planificar les instal•lacions de tractament segons els excedents generats. En aquells moments només hi havia tres plantes de tractament de purins a Catalunya, una quantitat considerada insuficient pel sector ramader.

El 7 d’abril de 2006, l’Audiència de Barcelona condemnava a un any de presó i a pagar una multa de 9.000 € dos ramaders de Sant Pere de Vilamajor per abocar purins a la riera de Vallserena. No era el primer cas d’ingrés a presó per abocament de purins a Catalunya.

Sentència d’enderroc d’una planta de tractament de purins a Osona
Durant l’any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar l’enderroc d’una de les plantes de tractament de residus de la comarca d’Osona, concretament al terme de Santa Maria de Corcó. Quatre veïns havien presentat una demanda contra la Generalitat i l’Ajuntament, en la qual es consideraven nuls tant l’informe elaborat per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat que permetia edificar en sòl no urbanitzable, com la llicència d’obres i d’activitats atorgada per l’Ajuntament.

La demolició de la planta suposava un cost molt alt per a l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó que es veia obligat a indemnitzar l’empresa GUASCOR, propietària d’aquesta instal•lació, i a més, podia implicar el tancament de desenes d’explotacions ramaderes a la comarca d’Osona, que portaven els purins a tractar en aquest centre. Els veïns afectats per la planta de purins demanaven també indemnitzacions a canvi d’evitar tirar endavant l’execució de la sentència. Segons l’advocat dels quatre veïns afectats, la solució es basava en la possibilitat de comprar els terrenys dels demandants o corregir la “desvaloració” causada per la construcció de la planta.

A començament del 2008 la sentència continuava paralitzada ja que el TSJC havia admès a tràmit un últim recurs de les administracions. El GDT va declarar la seva intenció de portar a la Fiscalia Anticorrupció diverses actuacions relacionades amb el cas. Principalment sostenia que GESFER, a canvi d’entrar a la societat (i a través d’una permuta amb l’Institut Català del Sòl, Incasòl), va comprar la parcel•la veïna a la planta, incrementant-ne així els metres totals, fins a arribar a la superfície que estipula la llei i que era un dels requisits que no es complien i que originava la sentència d’enderroc. Paral•lelament es modificava la normativa municipal sobre la distància d’aquests equipaments al nucli urbà, una altra de les raons que va afavorir la sentència i que ara ja no s’incompliria. Després de l’operació, el propietari de la parcel•la veïna a la planta i que formava part dels quatre veïns denunciants, va retirar tots els càrrecs. Els altres tres veïns van mantenir la via judicial.

Contaminació dels pous d’aigua subterrània a la comarca d’Osona
A principi de l’any 2006, un estudi encarregat pel Consell Comarcal d’Osona a la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), determinava que el 80% dels pous d’aigua subterrània analitzats a la comarca d’Osona superaven el límit en contingut de nitrats permès, i que la causa principal era la gran cabana porcina existent a la comarca. Segons dades del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) l’any 2006 hi havia a Osona 851.029 caps de bestiar porcí, una de les cabanes més important de l’Estat Espanyol. Tot i que cap dels pous contaminats s’utilitzava per abastar d’aigua la població, l’estudi proposava la instal•lació a les explotacions ramaderes de plantes individuals de tractament de purins i recomanava revisar com aquests s’aplicaven a les superfícies agràries com a alternativa per reduir la contaminació. Així, el Consell Comarcal suggeria, entre altres mesures, prohibir l’aplicació de purins en certes èpoques de l’any.

Passat l’estiu, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va obrir una actuació d’ofici sobre l’excés de nitrats present a l’aigua subministrada l’any 2005 per 101 xarxes d’aigua a Catalunya. El resultat provenia d’un informe del Departament de Salut on es donaven xifres del nombres d’afectats i a partir del qual es demanava una revisió de les mesures adoptades pel restabliment del subministrament d’aigua potable a tots els usuaris de les xarxes afectades.

Tancament temporal de plantes de purins.
L’empresa GUASCOR va decidir tancar l’1 de novembre de 2008 les sis plantes que té en tot l’Estat espanyol. Fins llavors a Catalunya hi havia tres plantes, totes propietat de GUASCOR, dues de les quals es trobaven a Osona. Es tractava de les plantes de les Masies de Voltregà i de Santa Maria de Corcó. GUASCOR, juntament amb sindicats agraris, patronals del sector porcí i l’ADAP (Associació d’ Empreses pel Desimpacte Ambiental dels Purins), demanava que el Govern els actualitzés la prima (inclosa en el règim especial de les energies renovables) per la venda de l’electricitat generada, i poder fer front al fort increment de la pujada del gas natural.

A causa d’aquests fets els ramaders van començar a iniciar contactes amb propietaris i cooperatives agrícoles del Bages i l’Anoia per tal de dur a terme la mesura provisional que havien acordat: transportar el purí sobrant fora de la comarca. Els ramaders demanaven el suport econòmic de l’Administració.

El 31 de desembre el Govern va aprovar les primes per a l’any 2009 que s’aplicarien en caràcter retroactiu el quart trimestre de l’any 2008. Restava pendent l’acceptació per part de l’empresa propietària de les plantes i també el seu compliment pel que fa al compromís de reobrir els equipaments a mitjan gener del 2009. Per altra banda, s’havia de veure com evolucionaven altres propostes de gestió de purins com la que anunciava l’empresa Agrotech, basada en la construcció de quatre ecoparcs a Osona per produir biogàs a partir d’aquests residus, o la que plantejava el GDT en relació amb el canvi de l’actual model de ramaderia intensiva.

Més informació
www.gencat.cat/darp
www.gdter.org
J. Boixadera, J. Sió, M. Àlamos, E. Torres, Manual de Codi de bones de pràctiques agràries. DARP, 2000.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Osona