Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Contaminació Flix Mapa: Monste Ferrés
Xavier Basora-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

La tramitació del projecte de descontaminació dels residus dipositats al pantà de Flix segueix avançant. Al final de març, la societat estatal Acuamed n’adjudica les obres per un valor de 155 MEUR. Es preveu començar-les al maig, però es tornen a endarrerir perquè abans es volen construir els pous d’emergència de Campredó que haurien d’abastir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona en cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà. Paral•lelament, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació aprova un pla per afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja de l’embassament.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2013

El setembre del 2004 es va fer públic un estudi que mostrava una important acumulació de residus químics i radioactius al pantà de Flix (Ribera d’Ebre). El ressò mediàtic va generar una alarma social a la qual les administracions van respondre amb un pla d’actuacions per descontaminar aquest tram del riu Ebre. La planta química d’Ercros era la responsable dels abocaments.

El 2005 la Comissió de Seguiment integrada per les diverses administracions implicades en la resolució del problema va decidir extreure els 700.000 m3 de residus en lloc de confinar-los. Tots els residus prèviament tractats anirien a l’abocador del Racó de la Pubilla, situat al mateix terme municipal de Flix. El 2006 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va aprovar el projecte de descontaminació i la corresponent declaració d’impacte ambiental, si bé la licitació no es va obrir fins al final del 2007.

S’adjudica el projecte de descontaminació
Al començament de febrer del 2008, es va reunir la Comissió de Seguiment del projecte. El secretari per al Territori i la Biodiversitat del MMA, Antonio Serrano, va explicar que durant el febrer i el març la societat estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A. (Acuamed) estudiaria les propostes presentades per les empreses i en faria l’adjudicació.

Durant la reunió, Serrano també va exposar la planificació del projecte. Durant el primer any es faria la protecció de la zona, amb actuacions com el tancat del sector on hi havia els fangs contaminats, la preparació dels terrenys dels voltants de la fàbrica per tractar els fangs i la construcció de la cinta transportadora que portaria els residus ja tractats a l’abocador del Racó de la Pubilla. Durant els dos anys i mig següents, s’extraurien tots els fangs, es tractarien i es portarien a l’abocador.

El 26 de març es va tornar a reunir la Comissió de Seguiment per estudiar les deu propostes que s’havien presentat a la licitació. Serrano va dir que les obres començarien al maig, i l’alcalde de Flix, Pere Muñoz (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va anunciar la seva satisfacció per l’inici imminent de l’obra.

L’últim dia de març Acuamed va anunciar que el projecte d’eliminació de la contaminació química de l’embassament, amb una durada prevista de quatre anys, s’adjudicava a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per FCC Construcción S.A. i FCC Ámbito S.A. per 155 MEUR. Altres UTE van resultar adjudicatàries de la direcció d’obres (per 5,7 MEUR), la direcció ambiental de les obres (per 0,8 MEUR) i la coordinació de seguretat i salut (per quasi 1,1 MEUR).

A començament d’octubre, l’alcalde de Flix va dir que les obres per dur a terme la descontaminació no començarien fins que estiguessin construïts els pous d’emergència de Campredó que haurien d’abastir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona en cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà. En acabar l’any, l’inici de les obres de descontaminació eren imminents, però amb una data encara per determinar. El retard acumulat arribava ja als quatre anys.

Un pla per afrontar incidents durant la descontaminació
A mitjan setembre del 2007, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DIRP) va presentar un pla d’emergències que establia mesures per afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja de l’embassament. Tot i això, l’aprovació formal d’aquest instrument, anomenat Pla d'actuació del Pla de protecció civil de Catalunya d'emergències per episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix, es va produir al principi d’abril del 2008.

El Pla definia els riscos de la tasca de descontaminació i les actuacions que haurien de dur a terme els diferents organismes per fer-hi front i gestionar eficaçment els hipotètics episodis de contaminació del riu Ebre –des de l’embassament de Flix fins a la desembocadura– que poguessin afectar la població i el medi ambient. Així mateix, el Pla obligava 62 municipis a elaborar de forma urgent un pla d’emergència específic municipal, mentre que en 14 municipis més el Pla ho recomanava. El cost d’elaborar aquests plans s’estimava en 102.892 euros.

El mateix dia que Acuamed va adjudicar el projecte de descontaminació, la societat estatal va anunciar que signaria un conveni de col•laboració amb el DIRP segons el qual es finançarien, a parts iguals entre la Generalitat i Acuamed, els plans d’emergència específics dels municipis situats aigües avall de l’embassament de Flix.

Els efectes dels residus sobre l’aigua, l’agricultura i la fauna
El 6 de febrer va tenir lloc a Tarragona una jornada per presentar els resultats de diversos estudis científics elaborats durant els anys 2006 i 2007 sobre els efectes dels residus químics dipositats al pantà de Flix en la qualitat de l’aigua, la fauna i la flora i l’agricultura.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va explicar que la qualitat de l’aigua entre l'’embassament de Flix i la desembocadura de l'Ebre era bona i complia les normatives legals per als diversos usos, i especialment per a l’abastament de la població. Baltasar va assegurar també que cap dels productes agrícoles que es produïen al costat del riu, i tampoc el peix ni el marisc del delta de l’Ebre, estaven afectats per la contaminació.

Ara bé, Joan Grimalt, expert del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) encarregat de coordinar els estudis, va alertar que un mínim d’un 15% de la població de silurs i carpes analitzats presentaven nivells de mercuri i compostos organoclorats inacceptables. Altres espècies, com ara el cranc americà i diversos ocells, també presentaven concentracions sensibles d’aquests compostos.

Malgrat que Grimalt va minimitzar el risc d’afectació sobre la salut de les persones (el consum de les espècies de peixos afectades no és comú i una persona n’hauria d’ingerir quantitats elevades per intoxicar-se), la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va anunciar que estudiaria la possibilitat de prohibir la pesca d’aquelles espècies amb nivells de contaminants per sobre dels recomanables per al consum humà. En qualsevol cas, la CHE va afirmar que aquesta mesura es prendria de manera coordinada amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i les societats de pescadors.

La planta d’Ercros obté autorització ambiental
Al final de maig, la planta industrial que l’empresa Ercros tenia a Flix va obtenir l’autorització ambiental integrada atorgada pel DMAH. D’aquesta manera, l’empresa finalitzava el procés d’adequació a la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. L’autorització preveia aquells requisits que la planta hauria de complir pel que fa als valors límit d’emissió atmosfèrica, als valors límit d’abocament, de gestió de residus, de residus produïts autoritzats, de protecció del sòl i aigües subterrànies, entre altres. L’abocador del Racó de la Pubilla també va obtenir la mateixa autorització.

Pocs dies després, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va presentar un recurs de reposició al DMAH per demanar que l’autorització ambiental d’Ercros a Flix fos revisada i s’endurissin els límits d’emissions i els terminis per complir la normativa ambiental. Segons el GEPEC, l’autorització era massa condescendent i posava en perill el medi fluvial i l’entorn atmosfèric de Flix. Al final d’octubre, va ser Greenpeace qui va alertar que la planta d’Ercros continuava abocant residus a l’embassament de Flix; en aquest sentit, va recriminar a la Generalitat que hagués mantingut la llicència d’abocament.

Més informació
www.acuamed.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada