Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS INTEGRADES DE MERCADERIES DEL CAMP DE TARRAGONA
CIM Camp de Tarragona
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

Al llarg del 2008 es confirma l’aposta pública i privada pel Camp de Tarragona com a gran clúster logístic del Principat. El mes de febrer CIMALSA anuncia que nou empreses ja han comprat tots els terrenys urbanitzats de la primera fase del CIM el Camp. Amb la segona fase, que veu el llum verd el mes de maig, esdevindrà, amb 87 ha, el segon major centre logístic en superfície de Catalunya. Per altra banda, l’aprovació inicial del PTP del Camp de Tarragona descarta finalment la reserva de sòl de 575 ha a la partida de Baiona, espai on la patronal havia demanat instal•lar una gran plataforma logística amb un aeroport de mercaderies, i la trasllada al Pla de Santa Maria.


El Camp de Tarragona és l’escenari aquests darrers anys d’un gran nombre d’iniciatives públiques i privades d’instal•lació de polígons d’activitat logística. Alguns dels factors que ho expliquen són l’encariment dels preus del sòl al cinturó de Barcelona, el propi creixement econòmic de la regió, la situació estratègica tant respecte del corredor mediterrani com de l’eix Saragossa-Madrid i la presència del PORT DE TARRAGONA, el segon amb més volum de trànsit del Principat.

En aquest sentit destaca la construcció, per part de l’empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques SA (CIMALSA), del Centre Integrat de Mercaderies (CIM) del Camp. El 2006 es va iniciar la primera fase de 42 ha en uns terrenys situats entre els termes de Reus, Tarragona i l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja. Globalment, el projecte preveu 87 ha, fet que el convertiria en el segon major polígon de Catalunya només per darrera de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del PORT DE BARCELONA.

Per altra banda, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) va reclamar el juny del 2007 la creació d’una gran plataforma logística de 575 ha a l’Alt Camp. La proposta preveia que la meitat de la superfície es destinés a un aeroport de mercaderies. El fet que el PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DEL CAMP DE TARRAGONA qualifiqués la zona proposada a la partida de Baiona, entre els termes de Valls, el Pla de Santa Maria i l’Alió com a espais de reserva productiva i d’equipaments, va despertar les suspicàcies del territori.

La primera fase del CIM plena
A començament de febrer del 2008 es feia públic que nou empreses de transports i alimentació ja havien comprat 12,7 ha de sòl industrial net corresponents a la primera fase del CIM el Camp. CIMALSA havia invertit 25 MEUR per comprar sòl i urbanitzar la primera fase d’aquest complex logístic. A l’espera de pactar amb Tarragona la segona fase, completaria el sector oest del CIM, amb la construcció d’una nau de 10.000 m2 per ubicar petites empreses de transport.

Mentrestant, els diversos agents presentaven les al•legacions a la reserva de 575 ha a la partida de Baiona que feia el PTP del Camp de Tarragona. El consistori vallenc, format per Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), hi estaven d’acord, ja que consideraven que augmentava el grau de protecció de les finques. Tanmateix, demanava, com feien el Partit Popular (PP) i la Cambra de Comerç de Valls, reduir el nombre d’hectàrees per evitar posar entredit el creixement industrial del municipi. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) també considerava massa gran la superfície però per un motiu diferent: l’abocament del municipi cap a “un monocultiu industrial” i recordava que la CEPTA havia proposat ubicar-hi un gran centre logístic. Per la seva banda, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) demanava la supressió de reserva, ja que comportava l’especialització del territori i esdevenia un “factor d’especulació als terrenys limítrofes”. Finalment l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) expressava la preocupació que la reserva coincidís amb la proposta de la CEPTA i Unió de Pagesos (UP) la considerava “desmesurada”.

Mentre continuava la discussió sobre si la reserva amagava la proposta de gran plataforma logística es va presentar el Pla estratègic del Camp de Tarragona que apostava per “posar en valor” la posició geogràfica de la regió com “una de les portes del sud d’Europa”. El Pla estratègic, elaborat per la Mesa Socioeconòmica del Camp —fòrum de debat format per patronals, sindicats, cambres de comerç i la Universitat Rovira i Virgili (URV) — considerava que el Camp havia d’esdevenir un “clúster logístic” i que calia millora la xarxa ferroviària de mercaderies i crear una ZAL al port de Tarragona. A la presentació van demanar al president de la Generalitat José Montilla (PSC), present a l’acte, l’acompanyament d’aquestes actuacions. El cap de l’executiu es va comprometre a “donar suport a les iniciatives amb consens des del territori” però ho va condicionar al resultat de les negociacions del finançament.

Mentrestant, continuaven les iniciatives privades en el sector de la logística. La multinacional Sueca Ikea inaugurava el seu segon centre de distribució a Valls de 6,5 ha, després d’invertir-hi 60,6 MEUR per gestionar un total 2,8 milions de metres cúbics de mercaderies anuals. L’any 2003 ja havia invertit 46 MEUR en un primer centre per abastir els seus establiment de l’Estat espanyol i Portugal.

Descarten el gran centre logístic de l’Alt Camp
El 20 d’abril les assemblees de Joves de Valls (AJV) i el Pla (AJP) així com la Plataforma Alt Camp en Perill van organitzar una caminada entre ambdues poblacions per protestar contra la reserva de sòl de 575 ha i la possibilitat d’instal•lar-hi una gran plataforma logística tal com demanava la CEPTA.

Mentrestant, l’economista Ramon Tremosa, autor del llibre CATALUNYA SERÀ LOGÍSTICA O NO SERÀ, explicava a Tarragona la importància d’un projecte de primera magnitud a l’Alt Camp com el que proposava la patronal. Tremosa defensava una plataforma complementària al port i que inclogués un aeròdrom per a mercaderies per permetre que empreses com Ikea apostessin per Catalunya. Tremosa es va manifestar contrari al model de “pedaços” que representaven els CIM, perquè es tractaven de diversos polígons de superfície reduïda.

A mitjan maig, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Ajuntament de Tarragona van signar el conveni urbanístic per impulsar el desenvolupament de la segona fase del CIM el Camp que suposava urbanitzar 39 ha. Es preveia iniciar les obres el 2009 amb un pressupost de 22,3 MEUR. Les estimacions de CIMALSA eren generar fins a 3.500 nous llocs de treball. Quedaven pendents els tràmits per tirar endavant una gran zona de serveis adjacent.

El 12 de juliol una informació del diari El Punt anunciava que finalment el PTP desestimaria la reserva de sòl a la partida de Baiona. En canvi es traslladaria, amb un total de 1.000 ha, a la partida de la Gambada, íntegrament al municipi del Pla de Santa Maria, on l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) havia adquirit 125 ha per la construcció d’un parc solar així com altres terrenys pel fracassat parc temàtic Identirama.

Tanmateix continuaven les propostes de nous projectes logístics. El 16 de juliol es feia públic que CIMALSA volia construir un nou centre a Montblanc (la Conca de Barberà), a la zona de la Romiguera. El projecte havia d’ocupar 70 ha i suposaria una inversió de 40 MEUR. Les obres d’urbanització començarien el 2009 i haurien d’estar operatives el 2011. Es plantejava ubicar-lo al costat de l’AP-2 i construir-hi una estació de mercaderies de la línia fèrria. CIMALSA destacava la posició estratègica de la futura instal•lació per la seva proximitat a les actuals infraestructures viàries i ferroviàries i a dues futures autovies (C-14 i A-27).

A mitjan juliol el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal (PSC), va signar l’aprovació inicial del PTP del Camp de Tarragona, fet que suposava oficialitzar el rebuig a la gran plataforma logística que proposava la CEPTA a la partida de Baiona. El fet que la reserva de sòl passés al Pla de Santa Maria no era ben vist per aquest municipi. Ja el mes d’agost l’Assemblea de Joves del Pla va fer una crida a la reacció popular contra els possibles projectes logístics o de macroparc de plaques solars a la partida de la Gambada, mentre que el consistori aprovava per unanimitat un ple d’al•legacions contra la proposta. El batlle, Mateu Montserrat (CiU), considerava que “no era equitativa en un context comarcal”. Segons el consistori, un 30% del sòl, propietat de l’INCASÒL, es destinaria a curt termini a usos industrials i estratègics. En canvi, proposaven que es classifiqués el sòl com a protecció preventiva i decidir des del municipi les possibles ampliacions del polígon industrial.

L’any finalitzava amb la inauguració d’una nova àrea logística a la regió, el polígon les Arenelles II de Vila-rodona (Alt Camp). L’espai de 24 ha l’havia impulsat la immobiliària GE Real Estate Iberia amb una inversió de 80 MEUR. Els càlculs estimaven la generació d’entre 500 i 1.200 nous llocs de treball i un trànsit diari de 200 camions. Amb aquesta nova promoció, Vila-rodona sumava 60 ha industrials brutes, juntament amb les Arenelles I i les Planes.

Més informació
www.cimalsa.cat

www.urv.cat/plaestrategiccamp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada