Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE LA TERRA ALTA
eòliques Terra Alta
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2008

E
l desplegament dels parcs eòlics continua aixecant controvèrsia a la comarca de la Terra Alta. Aquest any el conflicte se situa al municipi d’Horta de Sant Joan on el consistori impulsa un sondeig per saber si els veïns estan d’acord amb la instal•lació d’un parc i la seva línia d’evacuació energètica a la serra dels Pesells, amb un resultat clarament desfavorable a aquesta instal•lació. A més a més, es produeixen altres altercats entre les plataformes en defensa del territori i les promotores de parcs eòlics, mentre que la Generalitat va seguint els tràmits administratius en les instal•lacions que van rebent l’aprovació progressiva dels diferents departaments o ajuntaments.

Antecedents: 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2010

La Terra Alta és una comarca situada al sud de Catalunya on hi viuen prop de 13.000 persones l’any 2008 i on l’activitat agrària es manté com a base econòmica. El fet que el MAPA DE RECURSOS EÒLICS, aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) l’any 2004, l’hagi identificat com a zona preferent per a la instal•lació de nous parcs eòlics ha propiciat que les promotores hagin sol•licitat permisos per instal•lar els seus projectes a diferents municipis de la comarca, permisos que han de ser autoritzats pel Departament d’Economia i Finances (DEF), que l’any 2008 és qui té assignades les competències d’energia. Algunes d’aquestes sol•licituds no sempre han estat ben rebudes pel territori: veïns i ajuntaments no sempre acceptem unànimement una instal•lació eòlica en el respectiu terme municipal.

L’any 2005, la societat per a l’Aprofitament de les Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) va presentar un projecte que tenia com a objectiu la construcció de deu parcs eòlics disposats en una línia visual de 39 km de longitud, amb 180 aerogeneradors i una potència estimada de 400MW. L’any 2007, l’única estació en funcionament era la de les Comes a Vilalba dels Arcs; la resta de parcs, menys el dels Brois (Pinell de Brai), havien aconseguit l’autorització administrativa.

La polèmica al voltant de la central eòlica dels Pesells
El municipi d’Horta de Sant Joan, a l’oest de la comarca de la Terra Alta, comparteix la zona muntanyosa de la serra dels Pesells amb Caseres. Els termes municipals d’ambdós municipis havien d’acollir la instal•lació d’un parc eòlic en aquesta serra promogut per l’empresa Orta Eòlica, que estaria format per 16 aerogeneradors de 140 m d’alçada i que disposava de l’autorització administrativa del DEF (Resolució ECF 3881/2007, de 3 de desembre).

La possible construcció dels Pesells generava controvèrsia entre la població i el consistori d’Horta. Per tal de conèixer el nivell d’acceptació d’aquesta instal•lació, l’alcalde, Àngel Ferràs (Convergència i Unió, CiU), va convocar un sondeig entre els veïns el dia 16 de març. La convocatòria anava precedida d’una carta amb la pregunta que hauria de respondre la població el dia del sondeig, el redactat de la qual era si estaven d’acord amb la instal•lació del parc eòlic, amb “els consegüents beneficis econòmics que aportarà al municipi tal com han fet altres pobles de la comarca.”

Aquesta iniciativa i la formulació de la pregunta va ser fortament criticada, entre altres, per la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i els partits locals a l’oposició, Units per Horta i Alternativa per Horta. Els principals arguments en contra van ser que el sondeig era inútil legalment perquè el seu resultat no era vinculant; que la pregunta es considerava poc neutral i el redactat podia condicionar el sí; que el consideraven fraudulent ja que, a parer seu, havia estat convocat amb poc temps, sense informació, sense coneixement de les bases que regulaven el sondeig i sense informar prèviament la població. L’alcalde va argumentar que el resultat del sondeig sí que podria ser determinant per inclinar la implantació del parc eòlic i que, en tot cas, podria ajudar el consistori a prendre decisions.

El sondeig es va celebrar tal com estava plantejat per l’Ajuntament, i els resultats van mostrar el rebuig majoritari de la població: dels prop de 800 vots emesos, més de 600 van ser negatius. Aquests resultats van ser rebuts satisfactòriament pels grups contraris a la instal•lació del parc, que van mostrar la seva sorpresa pels resultats. Per la seva banda, Ferràs va dir que s’hauria de respectar la decisió del poble i va advertir dels “possibles prejudicis econòmics”, ja que el projecte estava consensuat per l’anterior consistori amb l’empresa promotora.

A partir de llavors el consistori d’Horta va començar a articular mecanismes administratius amb l’objectiu d’aturar la implantació del parc eòlic: el mes d’abril, l’alcalde va dir que el ple havia aprovat la modificació de les normes subsidiàries de planejament per tal de poder prohibir la instal•lació de parcs eòlics al terme municipal, aprovació que va ser traslladada a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE) per a la seva possible ratificació. El mes de juny, el ple municipal va aprovar una moció de rebuig a la possibilitat que la Generalitat declarés el parc eòlic d’utilitat pública. A l’agost, Alternativa per Horta va proposar al ple que es demanés un estudi jurídic per determinar com es podria aturar la concessió municipal de llicències d’obres a l’empresa.

Al desembre, la CTUTE va suspendre la modificació puntual de les normes que havia aprovat l’Ajuntament. El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va dir que la Llei d’urbanisme no permetia prohibir una activitat de manera genèrica en tot el terme municipal i que, en tot cas, el que s’hauria de fer és justificar el perquè de la prohibició en cada part del territori. En la mateixa sessió, la CTUTE també va suspendre el Pla especial urbanístic del parc eòlic dels Pesells, ja que hi mancava l’informe de sostenibilitat ambiental.

Malgrat tot, es fan obres als Pesells
Al final d’agost, els veïns d’Horta van constatar que les obres de la línia d’evacuació elèctrica del futur parc dels Pesells havien arribat molt a prop del seu terme municipal. De fet, segons Xavier Fortuño, portaveu de la Plataforma, l’última torre elèctrica havia quedat desplaçada els metres necessaris perquè quedés ubicada dins de Caseres. A l’octubre, l’empresa responsable de la instal•lació del parc eòlic va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament d’Horta perquè no li havia atorgat la llicència ambiental, fet que va ser defensat des del consistori al•legant que estaven pendents de la decisió de la Comissió en relació amb la modificació de les normes suara esmentades, i que en cas de ser afirmativa, implicaria la prohibició de parc eòlics al municipi.

Altres incidents als parcs eòlics de la comarca
L’empresa terrassenca COPCISA va ser objecte de denúncia per part de la plataforma Associació en Defensa de la Terra i del Vent de Tots. A parer seu, el mes de febrer, l’empresa havia entrat a diferents finques on s’havien de construir alguns dels seus parcs a deixar-hi residus sense permís dels propietaris a més d’haver fet treballs sense llicència i sense autorització urbanística a Corbera d’Ebre, ja que encara no estava aprovat el pla especial urbanístic dels parcs eòlics d’aquella zona. Aquest fet va ser desmentit des de l’empresa mateixa pocs dies després que va dir que sí que disposava del permís dels propietaris. COPCISA va ser citada a declarar als jutjats de Gandesa el 31 de juliol, però el judici es va haver de suspendre perquè el seu advocat no podia assistir-hi.

Per altra banda, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta va presentar un requeriment davant la fiscalia de Tarragona per denunciar que les obres de construcció de la línia d’evacuació d’energia eòlica dels parcs comarcals havia començat prematurament a Gandesa. A parer seu, la promotora AERTA no hauria respectat una clàusula de la declaració d’impacte ambiental on es demanava que es respectés el període de nidificació d’algunes espècies protegides, que va de febrer a juny, i les obres havien començat al març. AERTA es va mostrar públicament sorpresa per la decisió de la Plataforma al Diari de Tarragona.

Cal afegir que un altre argument contrari a la proliferació de parcs eòlics a la Terra Alta era que la seva construcció afectava els llocs on havia transcorregut la batalla de l’Ebre de la Guerra Civil espanyola. Restes humanes i material bèl•lic podrien desaparèixer si la construcció dels parcs no era prou curosa. Davant d’aquest fet, la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va anunciar que el Departament de Relacions Institucionals i Interior, el Departament de Cultura i AERTA signarien al final de desembre un conveni per preservar els espais d’aquesta batalla històrica, en el qual, entre altres, s’establiria el protocol d’actuació en cas que es trobessin restes humanes o arqueològiques.

Per la seva banda, la Generalitat va declarar d’utilitat pública els parcs eòlics de Tossa del Vent (Prat de Comte), Coll del Moro (Gandesa) i Torre Madrina (Batea).

Més informació
www.eoliccat.net
www.gepec.es
www.plataformaterralta.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada