Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L'EMPORDÀ
CE Alt Empordà
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2008

Al llarg del 2008 alguns projectes per construir parcs eòlics a l’Alt i el Baix Empordà segueixen els tràmits administratius davant l’oposició de diversos alcaldes i veïns de les zones afectades. El parc eòlic de Ventalló, que se sotmet a informació pública, rep el rebuig dels alcaldes de Ventalló i Viladamat i de la plataforma Salvem el Terraprim. El parc eòlic Tramuntana resta encallat davant la negativa dels ajuntaments de Portbou i Colera a concedir la llicència d’obres municipals. D’altra banda, Gamesa proposa un parc eòlic comarcal que afectaria 32 municipis de l’Alt Empordà, a cada un dels quals s’instal•larien de dos a tres molins.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2010

L’Alt Empordà fou la comarca pionera en la implantació de l’energia eòlica a l’Estat espanyol, amb la instal•lació d’una central a Garriguella el 1984, per bé que a partir del 1992 va quedar fora de servei. El 1990 va entrar en funcionament una nova central eòlica a Roses, amb sis molins i una potència instal•lada de 0,59 MW. Després de la presentació del mapa eòlic de Catalunya que el 2002 va fer el Govern de la Generalitat, van aparèixer projectes de parcs eòlics en diversos municipals de la comarca. La presència d’aquests projectes va generar l’oposició per part de diversos col•lectius, entre els quals Salvem l’Empordà, que alertaven dels impactes ambientals i paisatgístics que podien ocasionar.

A final del 2007 sis d’aquests parcs havien rebut autorització administrativa, si bé no se n’havia iniciat cap: el parc Tramuntana situat a Portbou (17 aerogeneradors i 21,25 MW), el parc Banys de la Mercè de Capmany (3 aerogeneradors i 4,60 MW), el parc Serra de l’Hoste de Capmany (3 aerogeneradors i 5 MW), el parc Serra Comunera de Capmany (3 aerogeneradors i 5 MW), el parc Molinars de Colera (13 aerogeneradors i 26 MW) i el parc eòlic de la Jonquera (17 aerogeneradors i 49,50 MW). Dels 4 ajuntaments afectats, únicament el de Capmany defensava els projectes de parcs eòlics al seu municipi. Durant el 2007, a més, es van desballestar els 6 aerogeneradors de la central eòlica de Roses, que amb el temps havien esdevingut obsolets.

El parc eòlic de Ventalló a informació pública
Al llarg del 2008 es va sotmetre a informació pública –al gener a l’Ajuntament de Viladamat i al juny a Albons– la llicència ambiental del parc eòlic de la serra de Ventalló. La central, promoguda per Endesa Cogeneración y Renovables, preveia 10 aerogeneradors a Ventalló i Viladamat –d’una alçada d’uns 120 m amb les pales– amb una potència instal•lada de 20 MW i una línia elèctrica de 5,5 km pels termes d’Albons, la Tallada d’Empordà i Bellcaire d’Empordà. Anteriorment ja havia sortit a informació pública el tràmit d’autorització administrativa, amb la qual cosa només faltava la llicència ambiental perquè el Govern de la Generalitat pogués decidir-ne ja l’autorització.

Els dos alcaldes afectats van manifestar la seva oposició al projecte. L’alcalde de Viladamat, Joan Bardera (Independents per Viladamat, IpV), va recordar que ja havien presentat al•legacions en contra de la central eòlica en el tràmit d’autorització administrativa, a causa de l’elevat impacte ambiental i paisatgístic. L’alcalde de Ventalló, Julià Giró (Unitat i Progrés Municipal, UPM), considerava que amb el parc “ens ho aixafen tot” i explicava que el Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) del municipi proposava protegir els terrenys on s’ubicarien les torres.

A més, diversos veïns dels cinc pobles afectats van constituir a final de gener la plataforma Salvem el Terraprim per oposar-se a aquest projecte. Denunciaven que el parc eòlic se situaria en una zona que va patir un greu incendi forestal l’any 2006 (INCENDIS FORESTALS A L’EMPORDÀ), per la qual cosa, segons la llei, no podia sofrir cap canvi d’usos almenys durant trenta anys. A més argumentaven que el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ  qualificava aquest espai com a sòl d’especial protecció, que el parc eòlic perjudicaria les aus migratòries que es dirigeixen el PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ) i que se situava en una zona amb un important patrimoni cultural, històric i natural amb elements com l’antic monestir i castell de Sant Feliu de la Garriga, els pous de glaç i de calç o diverses esglésies preromàniques. La plataforma va realitzar diversos actes informatius i de protesta als municipis afectats.

Durant el procediment d’informació pública de l’expedient per a la concessió de llicència ambiental es van presentar 250 al•legacions a l’Ajuntament de Viladamat i 409 a Ventalló, pràcticament totes en contra del parc eòlic.

El 25 de novembre es va celebrar un debat sobre el parc eòlic a Viladamat. En la seva intervenció el responsable de Projectes de Promoció Eòlica d’Endesa, Marcos Fusté, va defensar el parc eòlic per la força del vent a la zona i per la necessitat d’apostar per les energies renovables. Per la seva banda, la portaveu de Salvem el Terraprim, Ariana Seglar, va denunciar l’elevat impacte paisatgístic que tindria, ja que comportaria instal•lar aerogeneradors de més de 100 m en una serra que arriba a un màxim de 170 m d’altura.

Encallat el parc eòlic Tramuntana
El parc eòlic Tramuntana (17 aerogeneradors i 21,25 MW) disposava d’autorització administrativa i es localitzava majoritàriament a Portbou, si bé 6 molins se situaven en el límit de termes entre aquest municipi i Colera. El parc tenia l’oposició dels dos ajuntaments, que havien denegat la llicència d’obres municipal a l’empresa promotora, Comsa. Per tal d’evitar que aquesta denegació suposés haver de fer front a indemnitzacions, l’Ajuntament de Portbou havia intentat negociar amb Comsa la creació d’un parc fotovoltaic en el mateix sector, sense arribar, però, a cap acord.

A mitjan juny, la Cadena Ser va informar que, per superar aquesta situació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) permetria que el parc eòlic es construís sense llicència municipal. Segons fonts del Departament, el fet que hagués estat declarat d’utilitat pública permetria saltar-se el tràmit municipal i iniciar les obres el 2009 malgrat l’oposició dels equips de govern local. Un mes després Comsa va presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Portbou per haver-li denegat la llicència d’obres.

En resposta a aquestes informacions el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Portbou, Joan Gubert (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va afirmar que la decisió del DMAH “anul•lava el poder local del municipi” i els feia sentir “menyspreats i humiliats”. Per la seva banda, la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera va reiterar la seva negativa al projecte, recordant que es tractava de l’únic parc eòlic projectat a la costa catalana, i a final d’octubre es va presentar a la causa judicial oberta per Comsa amb l’objectiu de defensar els dos ajuntaments. La plataforma va enunciar, a més, que estava preparant una denúncia a la Unió Europea (UE) per l’afectació a espais protegits segons la legislació europea, en concret la XARXA NATURA 2000 i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Proposen un parc eòlic comarcal
El mes d’octubre es va donar a conèixer que l’empresa Gamesa estava promovent un parc eòlic que implicaria 32 municipis de l’Alt Empordà, cada un dels quals tindria de dos a tres aerogeneradors. Cada molí tindria una potència instal•lada de 4,5 MW i una altura de 138 m, 180 amb les pales. Segons els responsables de l’empresa, l’impacte paisatgístic seria lleu, ja que s’evitaria la concentració de molins en un mateix lloc i s’intentaria que s’ubiquessin en zones degradades.

Unes setmanes més tard Gamesa va informar que sis municipis de l’Alt Empordà ja s’havien mostrat interessats a acollir molins del parc eòlic comarcal. Tot i que l’empresa no va desvetllar el nom dels ajuntaments interessats, els alcaldes de Garriguella, Joan Losilla (Convergència i Unió, CiU), i el de Figueres, Santi Vila (CiU), van manifestar el seu suport al projecte. En el cas de Figueres els contactes entre Gamesa i l’Ajuntament estaven ja molt avançats i es preveia que en aquest municipi els aerogeneradors se situessin en el corredor d’infraestructures de l’AP-7, l’N-II i el Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV).

A final d’any el parc eòlic de Ventalló continuava pendent de la resolució de les al•legacions i la possible autorització administrativa, el de Portbou continuava encallat per la manca de llicència municipal i el parc eòlic comarcal estava en un estat embrionari, sense haver sortit encara a informació pública.

Més informació
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati