Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL LOGÍSTICA DE LA SOLVAY (MARTORELL)
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

L’Ajuntament de Martorell, en conveni amb la multinacional Solvay, projecta un nou polígon d’ús logístic i comercial a la zona de Can Bros, en terrenys propietat de l’empresa. El consistori aprova el juliol del 2008 l’Avanç de modificació del PGOU per dur a terme el polígon, que de retruc pot suposar la recuperació del projecte de rehabilitació de la colònia de Can Bros, suspès per la Generalitat.


Martorell és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, situat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, amb 28.700 habitants el 2008, la majoria residents a la vila. Martorell és un nus important de comunicacions, atès que pel seu terme hi passa l'autovia A-2, l'autopista AP-7, diverses línies de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), el Metro del Baix Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la línia d’alta velocitat.

El 1968, el grup Solvay va comprar 30 ha de terrenys a la zona de la Torre de Martorell, i desprès d’obtenir les llicències pertinents, el juliol del 1969 va iniciar les obres de la seva fàbrica d’indústria química de policlorur de vinil (PVC), que fou inaugurada el desembre del 1972. Actualment la planta ocupa uns 500 treballadors.

Inici i fi del primer conveni
El 29 de gener de 2007 l’Ajuntament de Martorell, llavors governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va signar un conveni amb Solvay en el qual s’acordava endegar una modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Martorell en uns terrenys situats prop de l’antiga colònia industrial de Can Bros, entre l’A-2 i el riu Llobregat, i al nord del nucli urbà de Martorell. Els terrenys, contigus a l’actual fàbrica de Solvay, eren propietat de l’empresa. El conveni, que afectava una superfície de 56 ha i preveia 1.120.000 m2 de sostre edificable, recollia una sèrie de contraprestacions per al municipi. Aquest conveni, subscrit amb la finalitat de desenvolupar un nou polígon industrial i logístic, fou confirmat al ple de l’Ajuntament el 21 de febrer, amb el vots a favor de l’equip de govern i els vots en contra de la resta de forces polítiques.

Les eleccions municipals de maig del 2007 van suposar un canvi de govern, amb majoria absoluta de Convergència i Unió (CiU). El nou govern municipal va rescindir el 17 de setembre el conveni anteriorment signat en considerar que el volum de sostre edificable era desproporcionat i que no es respectava la distància de seguretat respecte dels nuclis urbans. Gairebé immediatament, però, el consistori va començar a renegociar un nou conveni amb l’empresa, encara que rebaixant-ne les pretensions de creixement.

El projecte de Can Bros
La Direcció General d'Urbanisme (DGU) de la Generalitat va rebutjar el juny del 2008 el projecte de rehabilitació de la colònia industrial de Can Bros, aprovat prèviament per l’Ajuntament de Martorell el maig del 2007.

El projecte de Can Bros preveia recuperar i rehabilitar aquesta antiga colònia tèxtil i destinar una superfície de 33.818 m2 per a habitatges, a més de preveure serveis comercials suficients per abastir el previsible creixement de població. Can Bros tenia el 2008 una quarantena de veïns i una única via d'accés amb el nucli de Martorell. Amb la reforma que preveia l'Ajuntament, s'hi havien de construir 500 pisos nous.

El regidor d'Ordenació del Territori, Planificació Urbanística, Habitatge i Obres Públiques de l'Ajuntament, Xavier Fonollosa (CiU), va dir que el rebuig de la Generalitat obeïa a la manca d'accessos adequats, així com a la manca de serveis i equipaments suficients per acollir l'increment de població previst.

L'Ajuntament de Martorell va presentar un recurs d'alçada per evitar que el projecte se suspengués definitivament i va anunciar que pensava aprofitar el desenvolupament urbanístic de l'empresa Solvay per millorar les comunicacions a la zona, posant com a condició en el nou conveni que estava preparant un nou vial d’accés a l’A-2.

Arrenca el segon conveni
L’Ajuntament va aprovar el 21 de juliol, amb el vots favorables de CiU, Partit Popular (PP), ERC i ICV, un nou conveni amb Solvay. També va aprovar l’Avanç de la modificació del PGOU a la zona afectada, amb els vots favorables de CiU i ICV, i va obrir un període d’exposició pública de trenta dies.

La superfície del nou polígon era de 37,5 ha, de les quals l’empresa en podia desenvolupar 255.000 m2, amb un sostre edificable de 127.000 m2. L'Ajuntament va prohibir expressament a l'empresa el desenvolupament de qualsevol indústria química o perillosa al polígon i va limitar el seu desenvolupament a activitats de tipus logístic, de serveis i terciari.

Com a compensació, es va acordar que la multinacional cediria al municipi tots els terrenys urbanitzables que tenia a l'entorn del nucli urbà de Can Bros, uns 18.000 m2 de sòl, i uns 20.000 m2 més que l’empresa tenia a l’altra banda de l'A-2. A més a més, Solvay es comprometia a construir els nous vials que havien de connectar el polígon i el centre de Martorell amb el barri de Can Bros, així com un nou nus de connexions que enllacés el futur polígon industrial amb l'A-2, l'AP-7 i la colònia. L’Ajuntament va valorar el conjunt de contrapartides en uns 16,1 MEUR.

Des de CiU s’enumeraven els avantatges del nou conveni respecte de l’anterior, com ara el respecte al PGOU, la manca d’increment del sostre edificable, el manteniment de la distància de seguretat respecte dels nuclis urbans, la prohibició d’activitats perilloses, la millora dels accessos, i l’augment de les cessions al municipi.

Reticències dels ecologistes
L’entitat ecologista Martorell Viu va assegurar a mitjan mes d’agost que el conveni urbanístic amb Solvay deixava oberta la possibilitat d’establir nova indústria perillosa. El president del grup ecologista, Alfred Bellés, assegurava que alguns dels terrenys constaven encara amb la clau urbanística 8e, que permetia l’ús industrial de matèries tòxiques i perilloses. Bellés va afirmar que les inversions de Solvay s’haurien de centrar en la substitució de l’ús de mercuri en el seus processos.

S’esperava que durant el primer trimestre del 2009 es dugués a terme l’aprovació inicial de la modificació del PGOU a les finques propietat de Solvay.

Més informació
www.martorell.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada