Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CATÀLEG DE PAISATGE DE TERRES DE LLEIDA
paisatge lleida
Jordi Romero-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

El mes de setembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques aprova el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida. Aquest catàleg, el primer aprovat de manera definitiva a Catalunya, divideix el territori de les Terres de Lleida en 22 unitats de paisatge i s’hi proposa una sèrie d’objectius de qualitat paisatgística, que s’han d’integrar com a directrius de paisatge en el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida. D’altra banda, continuen els processos de participació ciutadana vinculats a la redacció del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona i es preveu lliurar al DPTOP el de l’Alt Pirineu i Aran els primers mesos del 2009.


Antecedents 2007

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los. El mes de juliol de 2005, l’Observatori del Paisatge de Catalunya, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va endegar l’elaboració dels dos primers catàlegs corresponents al Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, que van ser lliurats el 31 d’octubre de 2006.

El novembre del 2007, el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida es va convertir en el primer dels set catàlegs previstos per la Llei de paisatge que se sotmetia a informació pública, mentre que el del Camp de Tarragona s’havia lliurat al DPTOP i restava pendent de sotmetre’s a consulta pública. Per la seva part, els corresponents a l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, les Terres de l’Ebre i la Regió Metropolitana de Barcelona continuaven en fase d’elaboració, amb els processos de participació ciutadana en actiu.

S’aprova definitivament el primer catàleg
El setembre del 2008, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida. Es tractava del primer catàleg aprovat de manera definitiva a Catalunya.

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida va estar elaborat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sota la direcció i coordinació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i estava estructurat en diversos epígrafs. En una primera part, identificava els valors paisatgístics, com ara els ecològics, vinculats a espais com l’aiguabarreig del Segre-Cinca, el congost de Mont-rebei, els secans de mas de Melons o les muntanyes de Prades; els estètics, amb elements del paisatge com les fileres d’arbres o la boira; o els històrics, representats amb elements com la roca dels Moros del Cogui o els castells i torres de guaita de la Noguera.

Seguidament, el catàleg analitza les activitats i els processos que configuren i condicionen el paisatge de les Terres de Lleida, com ara les relacionades amb l’activitat humana o els processos naturals, i descriu els paisatges presents, així com la possible evolució futura. D’altra banda, divideix el territori en 22 unitats de paisatge a partir de la seva morfologia (relleu, hidrologia, pendents), d’aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i dels resultats de la consulta ciutadana. La distribució d’aquestes unitats presenta un paisatge dominat per les planes de secà (per exemple els secans de Belianes i d’Ondara), on s’hi troba la presència d’alguns paisatges muntanyosos (com el Montsec) i d’altres paisatges vinculats als espais humits i als canals de regadiu (com el paisatge fluvial del Segre o els regadius del Canal d’Aragó i Catalunya).

Per a tot l’àmbit el catàleg defineix 21 objectius de qualitat paisatgística que s’haurien d’integrar com a directrius de paisatge en el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT-TERRES DE LLEIDA, aprovat definitivament el 24 de juliol de 2007.

A més de dividir el territori de les Terres de Lleida en unitats de paisatge, el Catàleg qualifica quatre paisatges com a paisatges d’atenció especial, per la seva singularitat i per estar sotmesos a intenses dinàmiques de transformació: el paisatge de l’àrea travessada per l’autovia A-2 i el ferrocarril, des de Cervera a Lleida; el paisatge de l’horta de Lleida, al nord-oest de la ciutat; els nous regadius del canal Segarra-Garrigues; i el Parc Fluvial del Segre, que ressegueix el curs del riu Segre de Balaguer i Alfarràs fins a la Granja d’Escarp.

Un procés de participació innovador
La consulta pública per a l’elaboració del Catàleg de paisatge de Terres de Lleida va fer-se al llarg de tot l’any 2006 i es va orientar amb dos mecanismes. D’una banda, es van entrevistar 22 agents i entitats del territori, com ara centres excursionistes, consells reguladors de les denominacions d’origen, sindicats o grups conservacionistes. De l’altra, el mes de maig es va endegar un procés de consulta pública a través d’Internet, que va durar uns dos mesos. A la consulta es podien introduir opinions i propostes sobre els estats de conservació de les diferents unitats de paisatge, identificar els valors més destacables i fer-hi propostes per al futur. Es van rebre un total de 537 aportacions a les diverses unitats de paisatge; les que van rebre més aportacions van ser les unitats de la plana d’Urgell, del Montsec i d’horta de Pinyana, amb més de cinquanta aportacions cadascuna.

D’altra banda, durant el procés d’informació pública, el catàleg va rebre deu al•legacions, que van ser tingudes en consideració. La majoria feien referència a la formulació i contingut d’alguns criteris i accions.

Els altres catàlegs de paisatge
Durant el primer semestre de 2008, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) va realitzar una consulta ciutadana en el marc del procés de participació ciutadana per a l’elaboració del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) endegat uns mesos abans. Aquesta consulta va consistir en 1.050 entrevistes personals a una mostra representativa de la ciutadania de la RMB.

A més a més, durant el mes de novembre es van fer cinc sessions de debat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, on hi van assistir 59 persones representants d’agents del paisatge i d’experts i coneixedors del territori de la RMB, per tal de contrastar els treballs efectuats pels equips tècnics i proposar objectius de qualitat paisatgística. Per últim, la consulta web del Catàleg de paisatge de la RMB va estar oberta de juny a novembre, i va rebre un total de 737 consultes –qüestionaris omplerts– a les diverses unitats de paisatge.

Durant l’any 2008 l’Observatori del Paisatge de Catalunya va endegar l’elaboració del darrer catàleg de paisatge, corresponent a les Comarques Centrals. Entre el 12 de juny i l’1 de juliol van tenir lloc les sessions informatives i de debat, organitzades per la Direcció General de Participació Ciutadana (DGPC). Aquestes sessions s’emmarcaven en el procés de participació ciutadana associat a la redacció del catàleg, un procés estructurat en tres altres mecanismes: entrevistes aprofundides a agents de paisatge; sessions de debat per contrastar els treballs efectuats pels equips tècnics. i participació per mitjà d’Internet.

A final d’any, l’Observatori estava coordinant cinc catàlegs preveia lliurar el de l’Alt Pirineu i Aran al DPTOP abans de l’estiu del 2009 i també que els catàlegs de paisatge de Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, RMB i Comarques Centrals estiguessin enllestits al llarg del 2009.

Més informació
www.catpaisatge.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada