Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-14 VARIANT DE PONTS
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

La Generalitat preveu la construcció de variants en la carretera C-14 a Ponts i Artesa de Segre. Totes dues viles tenen cruïlles de diversos eixos viaris dins els seus nuclis urbans, que en congestionen el trànsit. Aquests projectes han generat rebuig entre els comerciants i restauradors que basen en la travessia urbana bona part dels seus ingressos, especialment en el cas de Ponts, on el consistori i la plataforma antivariant Salvem Ponts anuncien la presentació d’al•legacions i reclamen a la Generalitat un estudi d’impacte socioeconòmic.


Ponts i Artesa de Segre són dues viles de la comarca de la Noguera que actuen com a centres subcomarcals i són cruïlla de pas de diversos eixos que comuniquen el Pirineu i el Prepirineu amb la resta de Catalunya. Els dos nuclis es troben connectats per la carretera C-14 de Salou a la Seu d'Urgell. En el cas de Ponts, aquesta via es creua al mig de la vila amb la carretera C-1412 de Tremp a Igualada, i en el cas d’Artesa de Segre, amb la C-26 d’Alfarràs a Olot. La projecció de les variants ha coincidit en el temps amb la confecció dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’ambdós municipis.

Variant de Ponts
El desembre del 2005 la Generalitat va adjudicar la redacció dels estudis informatius i d’impacte ambiental de les variants de Ponts, Coll de Nargó i Organyà en l’eix de la C-14, dins el projecte de condicionament global de la via de Ponts a Adrall inclòs en el segon Pla d’eixos viaris. La variant de Ponts, que havia de solucionar la congestió d’una travessia urbana que suportava el pas diari de 9.000 vehicles, es va preveure en un primer moment que tindria 8,3 quilòmetres, un carril per sentit i un cost d’uns 30 milions d’euros.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública el novembre de 2008 els estudis de la variant, que finalment preveien dues opcions de traçat pel sud del nucli urbà, una que s’atenia força a la idea original de la Generalitat, i una segona alternativa, considerada com la més adient, que passava més propera al nucli urbà i en reduïa la longitud a 5,4 km.

En aquesta segona opció la variant s’iniciava a l’actual C-14, a uns 2 km de la travessera urbana, on es preveia un primer enllaç amb la carretera LV-3134 que porta a Oliola i també amb el nucli urbà de Ponts. Continuava cap a l’est i a 1,5 km de l’enllaç inicial es preveia un viaducte de 290 m sobre el riu Llobregós. A poca distància hi havia el segon enllaç amb la carretera C-1412a, amb la creació d’un vial paral•lel a l’actual per evitar el polígon industrial del sud del municipi. Després, el tronc de la variant quedava soterrat sota el polígon, en un tram de 177 m. A partir del túnel, i a causa del fort pendent (al voltant del 7%), els 2,4 km restants de variant eren amb carril addicional per a l’avançament de vehicles lents. La variant finalitzava a prop del límit amb el terme municipal d’Oliola.

La inversió prevista oscil•lava entre els 44,7 MEUR de l’alternativa més curta i els 54,6 de la que passava més allunyada del nucli urbà.

Reacció veïnal
Els comerciants i restauradors de Ponts es van mostrar immediatament contraris a la iniciativa per la pèrdua potencial de clients que preveien, perquè el seu negoci es basava en el trànsit de pas dins els nuclis. L'associació d'Empresaris i Comerciants del Mig Segre de Ponts, després d'analitzar l'estudi informatiu de la variant de la seva localitat, va expressar, el novembre del 2008, el seu rebuig al projecte, al•legant que l’obra no era necessària perquè les noves rotondes ja havien alleugerit el trànsit, i en denunciaven l’afectació negativa en el teixit econòmic de la població.

L’1 de desembre de 2008 el ple de l’Ajuntament va aprovar unànimement una moció en contra de la variant, i una setmana més tard, en una reunió veïnal que va reunir unes 400 persones, l'alcalde, Jaume Garcia, (Independents per Ponts-Progrés Municipal), va anunciar la seva oposició frontal al projecte, així com la intenció de presentar al•legacions per motius ambientals i socioeconòmics. El consistori també va exigir a la Generalitat un estudi per valorar l’impacte socioecònomic de les obres.

El portaveu de la plataforma antivariant Salvem Ponts, Ton Capellades, va manifestar la seva satisfacció pel posicionament del consistori, però va anunciar la presentació d’al•legacions pròpies i va demanar reunir-se amb el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal. La plataforma no descartava l’adopció d’altres mesures de pressió per aconseguir l’aturada del projecte.

Variant d’Artesa de Segre
La variant d’Artesa de Segre, per contra, va viure una tramitació menys polèmica, atès que tenia el suport de l’Ajuntament, que considerava les obres com una millora de la seguretat viària i de la qualitat de vida dels veïns. Tot i això, tampoc es va lliurar de crítiques per part de comerciants i restauradors.

La Generalitat va presentar el maig del 2004 l'Estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant d’Artesa de Segre, i va fixar l’inici de les obres per a mitjan any 2005. La futura variant tenia uns 4,2 km de longitud amb un carril per sentit, i estava pressupostada inicialment en uns 9 MEUR. Els estudis previs s’aprovaren definitivament, prèvia informació pública, el novembre del 2005. El gener del 2007 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va fer públic l’acord de declaració ambiental de la variant.

El DPTOP va licitar el gener del 2008 les obres de la variant per un valor de 18,2 MEUR. La previsió era adjudicar les obres durant la primavera i començar-les passat l’estiu. El termini d’execució es va fixar en un any. El traçat previst començava a la C-26 al terme de Foradada, passava pel sud de la vila, on connectava amb la C-14 actual procedent de Tàrrega, continuava paral•lela al Canal d’Urgell i acabava altre cop a la C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. El febrer del 2008, la Generalitat* declarava l’ocupació urgent dels béns afectats d’expropiació per les obres de la variant, amb un cost previst de 0,7 MEUR. Les obres foren adjudicades a final de maig a Scrinser S.A. i Jose Antonio Romero Polo S.A., per un valor de 14.753.406 euros, i la direcció de les mateixes es va adjudicar al cap d’un mes a Geovial SL per 447.825 euros.

L’octubre del 2008, en una reunió entre l’alcalde, Domènec Sabanés, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i la directora dels Serveis Territorials de Carreteres a Lleida, Carme Garrofé, s’anunciava l’endarreriment de l’inici de les obres fins a febrer del 2009.

La intenció de la Generalitat era, això no obstant, tirar endavant la variant de Ponts consensuant-ne el traçat amb la població. La variant d’Artesa restava a l’espera de l’inici de les obres.

*Acord de Govern 29/2008, de 19 de febrer de 2008. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Noguera
Fotogaleria relacionada