Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMPS DE GOLF I PLANS URBANÍSTICS A L'ALT PIRINEU I ARAN
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

La crisi econòmica actual, i específicament, la immobiliària provoquen molts entrebancs en els diversos projectes urbanístics lligats a la creació de camps de golf en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Només el projecte privat de Llívia i el municipal de Tiurana semblen tirar endavant, mentre que els de pla de Beret i Es Bòrdes a la Val d’Aran i el de les valls d’Àneu al Pallars Sobirà estan aturats.

Actualment, 4 dels 44 camps de golf reconeguts per la Federació Catalana de Golf (FCG) es troben dins l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran: l’Aravell Golf Club, inaugurat el 1997, a l’Alt Urgell; i el Real Club de Golf de Cerdanya, el Fontanals Golf i el Golf Sant Marc Puigcerdà (inaugurats el 1929, el 1994 i el 2006 respectivament) a la Cerdanya. A la Val d’Aran també hi ha el Golf Salardú Pitch&Putt.

Durant els darrers anys han proliferat diversos projectes de desenvolupament urbanístic lligats a la creació de camps de golf en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, però la crisi immobiliària, i en alguns casos, l’oposició veïnal, els ha afectat negativament i molts dels projectes s’han acabat aturant. El primer projecte desestimat fou el del CAMP DE GOLF I URBANITZACIÓ DE RIBERA DE CARDÓS (VALL DE CARDÓS), retirat per la forta oposició presentada per la plataforma Salvem la Vall de Cardós.

S’arxiva el camp de golf d’Es Bòrdes

El projecte de crear un camp de golf de 56 ha de titularitat pública a Es Bòrdes, declarat d’interès general pel Conselh Generau d’Aran (CGA), va topar amb l’oposició dels propietaris que no volien ser expropiats. El projecte es va paralitzar al ple del CGA del setembre del 2007.

El 30 de gener de 2008, en la constitució del Consell de Terçó de Lairissa a l'ajuntament d’Es Bòrdes (Val d’Aran), l’alcalde d’aquesta localitat, Francés Medan, i el president de la entitat municipal descentralitzada (EMD) d’Arró, Jesús Bernadets, van transmetre al síndic d’Aran, Francés Boya, les prioritats d’actuació de la demarcació. Entre aquestes es trobava el projecte de camp de golf en aquesta localitat, que segons el síndic ja era un expedient tancat i arxivat, mentre que manifestava que les decisions futures sobre la zona quedaven en mans dels veïns afectats i els consistoris corresponents.

A mitjan mes de març, diversos clubs de golf pirinencs —Fontanals Golf, el Reial Club de Golf de Cerdanya i Aravell Golf Club— van exposar la seva voluntat d’unir esforços per crear una marca conjunta de promoció. Els directors dels tres camps preparaven un acord que incloïa un pla promocional conjunt amb una ruta pels tres camps vinculada a paquets hotelers. La iniciativa cercava una diferenciació geogràfica respecte dels paquets turístics vinculats al golf que s’oferien a la Costa Brava.

Projecte de camp de golf a pla de Beret
L'Ajuntament de Naut Aran (Val d'Aran) va encarregar a final de febrer un projecte de viabilitat per construir un camp de golf de 18 forats a pla de Beret, a pocs quilòmetres del PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES. Segons l’alcalde, Cèsar Ruiz Canela, aquesta nova activitat podria dinamitzar el turisme d'estiu i reduir l’estacionalitat entre els propietaris de les segones residències. Cèsar Ruiz ja s’havia manifestat en contra de l'ampliació d'Aigüestortes perquè considerava que limitaria qualsevol projecte de promoció turística. L’alcalde també va afirmar que la construcció del camp de golf no necessitaria cap pla d’urbanització, ja que es volia aprofitar les instal•lacions de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. L'empresa constructora de l’ESTACIÓ D’ESQUÍ I DE LA URBANITZACIÓ DE LA VALL FOSCA (PALLARS JUSSÀ) –la immobiliària Martinsa– era l'encarregada d'elaborar el projecte de viabilitat del camp de golf de pla de Beret, projecte que segons l’alcalde ja tenia el vistiplau del CGA i de Baqueira-Beret.

Durant l’abril aquest projecte es va trobar amb un primer entrebanc, atès que la troballa d’importants restes arqueològiques de l’edat del bronze al subsòl va motivar que el projecte hagués de ser valorat per la “Comisón d’Auvitatge” del CGA. El síndic d’Aran i president de la comissió, Francés Boya, va determinar que abans de tirar endavant el projecte calia fer un estudi meticulós del patrimoni trobat, a la vegada que afirmava que es podia canviar si calia la ubicació del camp de golf.

L'Ajuntament de Naut Aran i el CGA, en un Consell del Terçó de Pujolo celebrat a Salardú a final de maig, van acordar encarregar amb caràcter d'urgència l'estudi que havia de determinar el valor arqueològic de pla de Beret i que la comissió de patrimoni exigia.

L'objectiu, segons l'alcalde de Naut Aran, César Ruiz, era poder iniciar les obres del camp de golf l'estiu del 2009 i obrir-lo al públic el 2010, per la qual cosa l'estudi es pensava encarregar a una empresa privada per poder complir els terminis previstos.

Polèmica pel projecte de camp de golf de Llívia
A mitjan agost, l’oposició municipal, del Partit de Socialistes de Catalunya (PSC) de Llívia (la Cerdanya), un enclavament dins l’actual territori francès, va expressar els seus dubtes sobre el projecte de construcció d’un camp de golf i una zona residencial amb 350 habitatges. A través d’un comunicat, des del PSC es denunciava que l’operació urbanística comportaria la privatització del 6% del terreny municipal en un únic propietari. El regidors Sílvia Orriols, Marc Torrent i Joan Formentí també afirmaven que l’Ajuntament pretenia ”augmentar de forma encoberta” el sòl urbanitzable no programat en 9 ha, fet que, segons creia, hipotecaria el creixement futur del poble en forma de primeres residències i equipaments. El PSC també afirmava que el creixement era superior al permès pel PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA).

L’equip de govern de l’Ajuntament de Llívia, en el ple de final de setembre, va donar aprovació inicial, sense sotmetre’ls a votació, al Pla parcial urbanístic SUP-2 i Camp Clos, a l’Informe ambiental corresponent i al Pla especial per a equipament esportiu privat (camp de golf), promoguts per l’empresa Cora Integral SL.

Des del PSC, Sílvia Orriols denunciava que al municipi ja hi havia moltes segones residències buides, i que era un procés que calia revertir perquè comportava la creació de xarxes de serveis extenses i costoses i un elevat consum de sòl. Un altre punt en el qual va incidir era que Llívia disposava d’un abastament d’aigua, a través del rec d’Angustrina, condicionat al Tractat de Baiona del 1866 firmat entre França i Espanya, que es podia veure compromès per la despesa d’aigua que demanaria el camp de golf.

A l’octubre, l’Ajuntament va aprovar una modificació urbanística per tal d’ampliar l’àrea del projecte amb 5 ha més, segons va explicar l’alcalde, Josep Pous, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fet que comportava la requalificació d’aquests terrenys de zona rústica a urbana. Aquesta ampliació cercava ampliar la zona verda o fer una reserva de sol per construir 40 habitatges de protecció oficial, separats de la urbanització prevista vora el camp de golf. Els regidors del PSC van votar-hi en contra.

A principi de novembre, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que el seu departament no s’oposaria al projecte perquè considerava que el camp de golf i l’urbanització en sòl urbanitzable ja era prevista en la planificació del municipi. No obstant això, posava com a condicionants de l’aprovació definitiva la consecució d’informes favorables sobre l’impacte mediambiental, l’informe de referència, la reutilització de l’aigua, la reducció de l’edificabilitat, el control dels aprofitaments urbanístics i el compliment dels percentatges de construcció d’habitatge protegit.

Projectes de les valls d’Àneu i Tiurana
En un primer moment, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ de la Generalitat semblava que tiraria endarrere el projecte de construir un camp de golf a les valls d’Àneu (Pallars Sobirà), entre els municipis d’Esterri i la Guingueta, en declarar com a protegits els terrenys de la Guingueta d’Àneu on hi havia previstos 9 dels 18 forats del camp promogut per Promhogar.

Després del procés d’al•legacions, però, el document definitiu donava via lliure a la possibilitat d'implantar un equipament esportiu privat d'entre 3 i 6 ha a la zona del Salito, a Esterri d'Àneu, on es preveia construir un camp de golf de 18 forats, encara que no hi permetia el desenvolupament urbanístic. Aquests impediments, juntament amb la crisi immobiliària vigent, van portar que Promhogar donés per aturat el projecte.

El cas de Tiurana (Noguera), municipi limítrof amb l’Alt Urgell, presentava unes característiques diferenciades. El nucli antic de Tiurana va quedar negat per les aigües del pantà de Rialb el 1999, fet que va suposar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) compensés els veïns per la pèrdua de propietats i negocis. El 2007 es va inaugurar oficialment el nou nucli reconstruït entorn de l’ermita de la Mare de Deu de Solers. En paraules de l’alcalde, Antoni Armengol (PSC), el projecte de camp de golf es plantejava com un equipament municipal, sense cap aprofitament urbanístic i la seva funció era el reequilibri territorial i donar impuls a la capacitat d’atracció turística del nou nucli.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar a l’octubre el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tiurana, que preveia la construcció de 119 habitatges de 110 m2 cadascun (el 20% dels quals de protecció oficial) i que incloïa un reserva de 62 ha de sòl no urbanitzable destinada al futur camp de golf, encara sense calendari de construcció.

Més informació
esterrianeu.ddl.net
www.ccnoguera.cat/tiurana
www.llivia.org
www.nautaran.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati