Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CAMP DE GOLF I PLA URBANÍSTIC DE LA PALMA (L'ALDEA)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2008


L’any 2008 la crisi immobiliària i financera comença a afectar les grans immobiliàries amb projectes a Catalunya. Al municipi de l’Aldea, el grup gallec FADESA hi està executant una urbanització de prop de 900 habitatges, amb un espai reservat per a un futur camp de golf. El mes de juliol, FADESA es presenta a un concurs voluntari de creditors i tots els seus projectes queden en suspens fins que el jutge falli a favor de la seva continuïtat o aturada. És per això que el Mirador de l’Ebre, nom de la urbanització de l’Aldea, queda aturat fins a l’octubre, quan l’empresa rep un aval de Caja Madrid per acabar els habitatges iniciats.


Antecedents 2003, 2004, 2005

El municipi de l’Aldea es troba situat a la comarca del Baix Ebre. La seva posició en el corredor d’infraestructures format per l’autopista AP-7, la carretera nacional 340 i l’estació del tren del corredor mediterrani fan pensar en una bona ubicació estratègica que s’acompanya per la proximitat a un dels espais protegits més singulars de Catalunya, el delta de l’Ebre i el seu parc natural. Els darrers anys, l’Aldea ha atret més projectes residencials que de dinamització econòmica i darrerament la seva població s’ha situat al voltant dels 4.000 habitants de l’any 2007.

Un dels projectes que més hauria de transformar el creixement urbà de l’Aldea era la proposta de l’empresa immobiliària gallega FADESA, la urbanització coneguda com el Mirador de l’Ebre. Aquesta proposta, que estava delimitada a les normes subsidiàries de planejament municipal, el text refós de les quals es va aprovar el 2005, suposava una inversió de prop de 160 MEUR, ocupar 128 ha de terreny i construir 900 habitatges de diferents tipologies edificatòries. El projecte també reservava un espai per a una futura infraestructura esportiva, que es va concebre perquè es pogués convertir en camp de golf. L’execució d’aquesta instal•lació havia quedat en suspens fins a aconseguir el vistiplau de Generalitat, que es mostrava contrària a concedir noves llicències per a aquest tipus d’equipament. El projecte urbanístic, amb el camp de golf a la reserva, va ser aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE) l’any 2005, i tot seguit es va començar el tràmit per iniciar-ne les obres així com la venda sobre plànol dels futurs habitatges. FADESA preveia fer-ne la primera entrega al final de l’any 2008.

La crisi immobiliària afecta el Mirador de l’Ebre
El juliol del 2008, la constructora gallega va presentar un concurs voluntari de creditors al jutjat de la Corunya on va descobrir que tenia un deute acumulat de més de 5.000 MEUR. Aquesta situació econòmica, que cal contextualitzar en la crisi immobiliària i financera que ha sacsejat l’economia occidental just aquest any 2008 (HABITATGE. CRISI), va implicar la paralització de tots els projectes immobiliaris de l’empresa fins que el jutge decidís com s’haurien de continuar. L’aturada, doncs, va afectar de ple el Mirador de l’Ebre. Diferents fonts d’informació van comptar que la urbanització tenia entre 150 i 160 habitatges iniciats, uns 84 pisos i 29 xalets que corresponien a la primera fase i 25 xalets de la segona, que donava feina a uns 50 treballadors i que, a final d’any, haurien d’estar acabats els prop de 270 habitatges compromesos amb la paga i senyal de diversos compradors.

Davant d’aquesta situació, l’alcalde de l’Aldea, Daniel Andreu (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va anunciar que començava a recollir informació per si era necessari iniciar mesures legals contra la immobiliària en cas que es produís la paralització definitiva del projecte. També va mostrar la seva preocupació per dos fets: la disminució d’ingressos del seu ajuntament i l’aturada de bona part de les obres del parc d’habitatges que s’estava construint o a punt d’iniciar-se en aquell municipi. En relació amb el primer fet, la interrupció de les futures fases residencials del Mirador de l’Ebre comportaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar prop de 4 MEUR en concepte de les més de 700 llicències de construcció que, en cas que les coses anessin malament, deixaria de concedir.

Per altra banda, l’alcalde va reconèixer a l’octubre que el seu municipi tenia 300 habitatges pendents de començar o en construcció, tots aturats. Per tal de donar-los sortida, estava pensant de reconvertir-los a protecció oficial, i va afegir que s’havia reunit amb representants de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per avaluar aquesta possibilitat. Aquesta opció de reconversió de la classificació del parc havia estat prevista el mes de juliol pel director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, amb la voluntat d’evitar que el Mirador de l’Ebre es convertís en “una ciutat fantasma.” També estava avalada pel director general de Promoció d’Habitatge del DMAH, Joaquim Gascó, que era partidari de comprar edificis buits o en construcció a preu de protecció oficial per revendre’ls després amb aquesta classificació i facilitar l’accés a l’habitatge a altres sectors de la població.

Tanmateix, ni la Generalitat ni l’Ajuntament podien prendre cap decisió en ferm en aquesta direcció fins que el jutge fallés a favor o en contra de la continuïtat de les obres del Mirador de l’Ebre.

FADESA reprèn les obres a l’Aldea
Al final del mes d’octubre, els tècnics de la immobiliària FADESA van parlar per telèfon amb l’alcalde de l’Aldea per comunicar-li que reprenien les obres del Mirador. Això voldria dir acabar els xalets i pisos iniciats, que representaven només el 13% del total d’habitatges projectats. Aquest nombre, tan reduït, és el que cobria l’aval econòmic que havien obtingut de Caja Madrid, a banda que coincidia també amb els que estaven més avançats, per bé que es preveia retardar-ne el lliurament fins al 2009 o el 2010.

Davant d’aquesta situació, l’alcalde va remarcar, però, que era important que s’haguessin reprès les obres, ja que hi havia compradors que havien donat pagues i senyals per valor de 85.000 €. Igualment, va anunciar que continuava negociant amb FADESA per veure si podrien assumir les obres d’urbanització del sector –clavegueram, subministrament d’aigües, depuradora, enllumenat públic– i garantir els serveis mínims als compradors.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre