Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE
Aeroport de LLeida-Alguaire Mapa: Montse Ferrés
Albert Barrientos
Actualitzat a 31/12/2008

La construcció del primer aeroport gestionat íntegrament per la Generalitat de Catalunya comença a ser un fet aquest any 2008 un cop han estat acabades les obres de la pista d’enlairament i un cop establerta la previsió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) segons la qual, tan bon punt s’acabin els espais emblemàtics de la torre de control i la terminal provisional a final d’any, es podran inaugurar les instal•lacions el proper 2009, un cop s’hagin fet les proves de vol i s’hagi formalitzat la participació privada en el projecte de gestió.


Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2009, 2010, 2011

Des de la decisió presa pel DPTOP el 2004 d’ubicar un aeroport regional a les terres de Lleida, per tal de reequilibrar el territori català econòmica i socialment, i amb l’anunci el 2005 d’emplaçar-lo al municipi d’Alguaire, a uns 15 km de Lleida, el projecte no ha parat d’engrandir-se i definir-se: el 2006 va tenir lloc l’aprovació del Pla director de l’aeroport de Lleida-Alguaire, el qual s’inclogué en el PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA, i es van iniciar les obres de la pista d’enlairament i l’àrea d’estacionament d’aeronaus, amb què es va donar forma al primer aeroport íntegrament gestionat per la Generalitat de Catalunya.

Els baluards emblemàtics de l’aeroport
El 2008 va començar amb l’aprovació, el 22 de gener, del projecte de la torre de control per a la qual s’atribuïa una execució aproximada de nou mesos i un cost total d’uns 6 MEUR. El disseny de l’obra es va encarregar a l’equip b720 Arquitectos, i el conseller Joaquim Nadal la va descriure com una “obra singular que dóna un accent especial a l’arquitectura, d’acord amb la terminal i el paisatge”. L’estructura tindrà forma rectangular (8 × 21 m.), 41 m d’alçada i una superfície d’uns 3.724 m2 amb nou plantes en total, on les sis primeres configuraran el nucli de circulació i la resta es destinaran a usos administratius i tècnics, com oficines, sales de reunions i de radioenllaços, balises i equipaments. El conjunt culminarà amb el volum del fanal en forma d’octàgon fet de vidre que tindrà 4,5 m de costat i 4,7 d’alt. Des d’aquest punt els controladors aeris dirigiran les operacions d’aterratge i enlairament, entre altres funcions. El conjunt de la torre, que interiorment serà de formigó, s’unirà harmònicament amb la terminal i els altres annexos de manera contínua a través d’elements de metall, fusta i vegetals, i de xapes de colors verds, ocres i grogues, “semblant a la pell o la prolongació del paisatge verdós, fruit dels camps de cultiu del pla de Lleida”, segons va explicar en la presentació del projecte l’arquitecte en cap Fermin Vázquez. De la mateixa manera, s’ha dissenyat tota la terminal amb vidres, tant als laterals com al sostre “per poder veure com s’enlairen i arriben els avions”.

Al mateix temps es van adjudicar les obres de construcció de la primera terminal, amb un edifici de 804 m2 i un mòdul de serveis tècnics, un de gestió d’equipatge, un altre de personal i un últim amb la funció de vestíbul i restaurant, el centre d’emissors, l’edifici contra incendis, la central elèctrica, el sistema de llums d’aproximació, abalisament i senyalització, una estació de subministrament de combustible, un edifici de tallers i la urbanització general de l’entorn de l’aeroport.

Aquesta originalitat, fora de dissenys més clàssics com el del Prat o Barajas, demostra la voluntat de la Generalitat de crear un nou concepte d’aeroport que gestionarà l’empresa pública Aeroports Públics de Catalunya (APC), amb un pressupost total d’inversió pública d’uns 65 MEUR, als quals s’hi hauran d’afegir uns 30 MEUR d’inversió privada.

Viabilitat i operadores aèries
L’1 d’abril es va signar el conveni a partir del qual es constituirà l’ens gestor de la infraestructura, entre el DPTOP, els ajuntaments de Lleida, Alguaire, Torrefarrera, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Cambra de Comerç de Lleida, amb l’objectiu de gestionar i potenciar l’aeroport com a motor econòmic del territori. En el mateix acte, el conseller Joaquim Nadal va fer públic el pla de viabilitat i negoci, el qual estima un volum de 395.000 passatgers anuals, dels quals el major nombre serien de viatgers de companyies de baix cost (182.000), seguit pels de les companyies de xàrters (119.000) i les d’aviació regional (95.000). També s’hi enlairarien unes 3.500 tones de mercaderies en un termini màxim de deu anys. Aquestes xifres de passatgers, més baixes que les de Reus i molt més que les de Girona, obeiran per dos tipus de clients: el turisme familiar i cultural tant d’origen europeu com de l’Estat espanyol, i el de viatges d’empresa amb destinació a ciutats com Madrid, Londres, París, Frankfurt, Lisboa i Milà. Es preveia també que es generaria un impacte positiu de 47,4 MEUR anuals a l’àrea de Lleida i la creació de 900 llocs de treballs, 110 dels quals directes.

A final del mateix mes d’abril l’entitat pública Gisa (Gestió d’Infraestructures, SA) va adjudicar la construcció de la torre de control a les constructores Dragados i Obrum Urbanismo y Construcciones, i hi va atribuir un termini de vuit mesos i un pressupost de 5,6 MEUR.

Al maig s’estava treballant en els edificis de serveis i en la primera capa d’asfaltatge de la pista central, de 2.500 m de longitud i 60 d’amplada, unes dimensions que faran possible enlairar avions Airbus 320 i 321, amb una capacitat per a més de 150 passatgers. Aquest mateix mes, el director general de Ports i Aeroports, Oriol Balaguer, assegurava que el gener del 2009 totes les obres estarien acabades i que l’aeroport podria entrar en servei cap al juny o el juliol de l’any 2009, un cop s’haguessin superat els vols de prova i els controls i inspeccions reglamentàries per a l’operabilitat de la infraestructura.

Pel que fa a les companyies aèries, al febrer saltà la primera notícia que una companyia de taxis aeris s’havia interessat per operar en aquest aeroport. I aquest interès es va refermar a començament de juliol quan Oriol Balaguer afirmà que, en la reunió anual de companyies aèries europees celebrada a Porto recentment, una desena de companyies s’havien mostrat atretes pel projecte de l’aeroport Lleida-Alguaire. Al desembre ja n’eren trenta les companyies aèries interessades per operar a les instal•lacions ponentines, mentre el 17 d’aquest mateix mes es formava una comissió de promoció de l’aeroport encarregada de contactar amb empreses interessades a invertir-hi, que funcionaria simultàniament amb l’Oficina de Promoció Empresarial de l’aeroport, inaugurada per l’ajuntament de Lleida uns mesos abans al número 10 de la cèntrica plaça de Sant Joan de la capital del Segrià.

Més informació
www.aeroportlleida.cat
www.paeria.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada