Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LA SEU D'URGELL O PIRINEUS ANDORRA (MONTFERRER)
Aeroport de la Seu d'Urgell Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarès
Actualitzat a 31/12/2008

Durant el 2008 la Comissió d’Urbanisme de Lleida aprova el Pla especial de l’aeroport, fet que aixeca protestes a la zona directament afectada. Per altra banda, els representants polítics locals mostraven la seva disconformitat per no haver estat consultats i van presentar un acord aprovat al ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell que demanava la informació detallada del projecte i la transparència del procés legal i executiu. En resposta a les protestes, el govern es reuneix amb els representants locals amb declaracions que indiquen que el 2009 hi haurà avenços importants per la posada en funcionament de l’aeroport, prevista per al 2010.


Antecedents  2006, 2007

Articles posteriors 2010, 2012, 2015

Després de 24 anys tancat posteriors a un únic any de funcionament, l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) rebia una atenció especial a partir de l’1 de març de 2004 amb l’acord entre el govern andorrà i l’espanyol per finançar-ne de manera compartida les instal•lacions. A començament del 2007 es confirmava l’adquisició, per part de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), de la compra del 85% dels terrenys de la infraestructura (168 ha, de les 198 previstes per posar de nou en funcionament el servei) fins aleshores propietat de la família que havia construït l’aeroport. L’octubre del 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) havia aprovat la redacció del Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu. L’acord del Consell de Govern de la Generalitat, del 25 de setembre de 2007, autoritzava la constitució de la societat limitada unipersonal Aeroports Públics de Catalunya amb la qual es gestionarien les infraestructures aeroportuàries que s’estaven impulsant (aeroport de la Seu d’Urgell i AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE) i les que li serien traspassades.

Aprovació del Pla director de l’aeroport de la Seu d’Urgell
La CTUL aprovava provisionalment el 26 de setembre de 2008 el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu d’Urgell, que el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, havia d’aprovar definitivament els dies següents. El document delimitava l’espai i legitimava la reserva de sòl per garantir la ubicació del futur aeroport, i proposava desenvolupar-lo en una àrea de 198 ha i amb una pista de, com a màxim, 1.550 m de longitud. El Pla d’aeroports de Catalunya 2009-2015, que a principi del 2009 encara era pendent de ser aprovat, preveia potenciar l’aeròdrom actual de la Seu, de titularitat pública, i construir un sistema general aeroportuari amb una superfície total de 198,1 ha de sòl no urbanitzable, per bé que no hi preveia àrea de reserva. Igualment, el Pla observava l’àrea destinada al moviment d’aeronaus (pista d’envol i d’aterratge, carrers de rodada i accés, plataforma d’estacionament) i la d’activitats aeroportuàries (terminal, instal•lacions, aparcament de vehicles, etc.). Es proposava situar aquest sistema al sud tenint en compte les previsions d’orientació de la pista i les necessitats de les operacions i moviments aeronàutics.

Protestes de l’administració local i dels veïns
El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell del 9 d’octubre acordava per unanimitat demanar al DPTOP que facilités tota la informació i documentació sobre la reobertura de l’aeroport Pirineus-Andorra. La proposta, presentada per Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va ser subscrita pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)-Progrés amb una esmena que demanava la redacció d’un pla director (ja obligat per llei) pel tal d’instar la Generalitat a informar àmpliament del projecte totes les administracions implicades del territori. El document aprovat s’havia de trametre al president de la Generalitat i al conseller del DPTOP. L’acord es posava a aprovació justament poques hores abans del tall de carretera programat per al 13 d’octubre a la carretera N-145, al costat de la Seu, per manifestar el rebuig a la reobertura de l’aeroport de Montferrer. L’acte, convocat per l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell (AEDAU), havia rebut el suport del ple de l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet. També s’havien adherit a la mobilització la Unió de Pagesos (UP), l’entitat ecologista Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (Ipcena), l’Associació de Veïns de Castellar de Tost, la Coordinadora pel Territori de l’Alt Pirineu, l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell i l’Associació Solidària Cuca de Llum. La manifestació va aplegar una cinquantena de persones, bona part veïns d’Adrall.

L’AEDAU assegurava a través de la seva presidenta, Dolors Patsi, que si finalment es tirava endavant el projecte, el peu del talús de la infraestructura quedaria a uns 50 m de cases del poble d’Adrall. D’altra banda, alertava que omplir la part que falta per a l’allargament de la pista “suposa molt temps de pols”, i que les obres també feien augmentar els riscos d’esllavissaments en cas d’aiguats. Patsi va recordar que les grans afeccions que causaria tot això per als residents serien, sobretot, la contaminació acústica i ambiental, fruit de la combustió del querosè, i va remarcar la manca de respecte pel territori, en no incloure-hi cap nom de la toponímia local. Segons Patsi l’aeroport no aconseguiria atreure més turisme, contràriament al que opinava molta gent, ja que amb la construcció d’aquesta infraestructura es malmetria la tranquil•litat que ara podia oferir l’entorn. Patsi justificava la poca assistència a la manifestació per part de ciutadans de la Seu d’Urgell argumentant que des de la Seu es creia que l’obra no comportaria efectes ni cap impacte en la circulació. Concloïa dient que acceptarien la utilització de l’aeroport per casos d’urgència, però que en cap cas acceptaven l’ampliació de la pista projectada.

Futur aeròdrom de l’Alt Pirineu
El secretari de Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, i el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, es van reunir l’1 de novembre amb els representants dels ajuntaments del municipis de Montferrer i Castellbò, Ribera d’Urgellet, la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, per explicar-los el contingut del pla especial urbanístic recentment aprovat i la previsió del pla director, que es volia redactar durant el 2009. Nadal va explicar que encara hi havia aspectes que calia definir, però que ja tenien estudis de viabilitat econòmica amb la previsió d’iniciar les obres, si hi havia recursos econòmics, el 2010. Fent referència a la plataforma veïnal creada contra la infraestructura, Nadal expressava la seva intenció d’intentar convèncer-los que l’aeroport era un bé per al territori, tal com ho veia la major part de la població i de les institucions locals que durant anys l’havien estat reclamant.

El president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, havia valorat positivament la reunió ja que la Generalitat s’havia compromès a informar constantment els alcaldes dels municipis afectats sobre els avenços que es fessin, a debatre conjuntament el model d’aeroport més adequat i a participar en el procés d’elaboració del pla director.

El conseller Nadal anunciava el dimecres 19 de novembre al matí, en una visita a l’estació d’esquí de la Vansa, que la Generalitat obrirà l’aeroport de la Seu l’any que ve com a aeròdrom per a vols esportius i comercials. Com a aeroport per a vols comercials de dimensions més grans, encara no hi havia una data clara.

Tren lleuger per connectar Puigcerdà amb la Seu d’Urgell i Andorra
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, havia defensat en una entrevista feta el 24 d’agost la construcció d’un ramal de tren lleuger entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, sempre que l’Estat espanyol invertís en la millora de la línia existent. Ausàs considerava respectable la demanda feta per Andorra al Ministeri de Foment (MIFO) de fer arribar el Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) a la Seu d’Urgell. Sobre això, però, i atès l’elevat cost de la infraestructura, Ausàs es decantava per la possibilitat de reclamar una inversió de l’Estat espanyol a la línia BARCELONA-PUIGCERDÀ “abans no hi hagi un traspàs a Catalunya”. Aquesta opció permetria la construcció posterior d’un ramal de tren lleuger de Puigcerdà a la Seu d’Urgell que es pogués connectar amb Andorra, opció que, a més, sempre s’havia defensat des de la Seu d’Urgell.

Més informació:
www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Urbanisme+i+comunicacions
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati