Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT CORPORATIU DE BARCELONA
Aeroport corporatiu Mapa: Montse Ferrés
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2008

Després que, al final del 2007, la Generalitat anunciés que obriria un concurs per rebre propostes dels municipis que volguessin acollir el futur aeroport corporatiu, durant el 2008 les comarques centrals es pronuncien. A Osona, alguns ajuntaments i empresaris s’hi mostren partidaris, tot i el rebuig d’alguns partits polítics i sectors socials. L’aeròdrom d’Òdena suma nombrosos suports de partits, empresaris i entitats de l’Anoia i de la resta del país, i enllesteix la candidatura. Al final de l’any, alguns sectors empresarials i polítics del Bages manifesten la seva voluntat de presentar una altra candidatura. La competència per l’aeroport entre les tres comarques està servida.


Articles posteriors 2009

El 2007 el Govern de la Generalitat va presentar el nou PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA, que preveia construir quatre aeroports i set aeròdroms. A més, el Pla d’aeroports preveia un nou aeroport corporatiu per a jets privats, aerotaxis, missatgeria i aviació esportiva, que havia d’actuar com a aeroport complementari al del Prat de Llobregat (AEROPORT DE BARCELONA). Durant els anys 2005 i 2006, s’havia discutit la possibilitat que l’aeroport s’instal•lés al municipi de FONOLLOSA, al Bages, opció rebutjada per aquest municipi i diversos ajuntaments de la comarca. Al final del 2007, el Govern va anunciar que obriria un concurs per designar la localització de l’aeroport i així evitar la polèmica territorial suscitada a Fonollosa. S’hi podrien presentar tots els municipis situats entre 40 i 80 km de Barcelona, i que estiguessin ben comunicats amb la capital. Amb tot, les comarques centrals, sobretot el Bages, l’Anoia i Osona, continuaven sent les més ben situades per acollir el nou aeroport.

La comarca d’Osona debat si vol l’aeroport
L’abril del 2008, el president de la delegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), Oriol Guixà, va manifestar que l’organització que representava lideraria la candidatura de la comarca al projecte d’aeroport corporatiu. Guixà va considerar que calia “lluitar mancomunadament” amb organismes com el Consell Comarcal d’Osona o altres institucions i organismes.

Al maig, davant d’informacions que apuntaven que l’Ajuntament de Centelles s’havia ofert a acollir l’aeroport, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a l’oposició, va demanar que s’aclarís quina era la posició del consistori. Al cap de pocs dies, l’alcalde Miquel Arisa, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va argumentar que, si bé el poble no necessitava l’aeroport i no el podria acollir per motius tècnics, sí que donaria suport al projecte, que podria comportar una diversificació de l’activitat econòmica de la zona i generar ocupació.

Una situació semblant es va produir al municipi veí de Balenyà. L’alcalde, Tomàs Girvent (PSC), va manifestar a mitjan maig que Balenyà tenia bones condicions i infraestructures per acollir l’aeroport i que es tractava d’una “oportunitat” per al poble, opinió refermada per Oriol Guixà. El grup municipal d’ERC va reclamar més informació i participació i, juntament amb les seccions de Tona i Centelles, van impulsar la campanya “Menys avions, més vagons”, per oposar-se a la infraestructura i reclamar millores en el transport ferroviari. Convergència i Unió (CiU) de Centelles va organitzar un debat en el qual la CCB va defensar la importància de l’aeroport. En canvi, Esteban Linares, cap de la torre de control de l’aeroport de Sabadell va dir que Balenyà no tenia bones condicions per acollir-lo, mentre que l’associació Ara o Mai, per la defensa del territori, es va mostrar contrària al projecte d’aeroport i als polígons i infraestructures associats.

L’Anoia aposta per l’aeroport
A començament d’any, el Consorci de Gestió de l’aeròdrom Igualada-Òdena –que en aquells moments acollia exclusivament activitats d’aviació esportiva, bàsicament de cap de setmana– va informar que estava preparant un estudi de viabilitat per acollir l’aeroport corporatiu. Per a Jordi Riba, regidor d’Interior de l’Ajuntament d’Igualada, l‘aeròdrom reunia les condicions que establia la Direcció General d‘Aeroports, ja que està situat a 60 km de Barcelona i està ben connectat amb l’autovia A-2 i el futur EIX TRANSVERSAL FERROVIARI. Segons Riba, la ubicació d’un aeroport corporatiu a l’Anoia havia d’aportar una millora per al teixit empresarial i la creació de llocs de treball derivats dels serveis que hauria d’oferir. A més, la zona disposaria de terrenys al voltant perquè s’hi poguessin establir les activitats empresarials i complementàries que implicaria una infraestructura d’aquesta envergadura.

El mes de juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic de l’aeròdrom Igualada-Òdena, que delimitava l’àmbit de l’aeròdrom i legitimava la reserva de sòl que havia de permetre allargar-ne la pista, afegint-hi 300 m als 900 actuals, i triplicar-ne la superfície, i arribar, així, a les 119 ha. Unió de Pagesos (UP) va denunciar que aquest Pla especial feia perillar 80 ha de sòl agrari i hipotecava el desenvolupament agrari i ramader d’Òdena. Aquests terrenys s’havien d’adquirir pel sistema d’expropiació i, davant d’això, UP va reclamar que els pagesos afectats es poguessin ubicar en un sòl agrari diferent.

Al final d’agost, el president d’ERC, Joan Puigcercós, va afirmar que apostarien per l’aeròdrom d’Òdena, ja que podia ser un dels futurs motors per a una comarca amb una “economia malmesa”. Puigcercós va defensar la bona connexió de l’aeroport gràcies a l’A-2, al futur EIX DIAGONAL i al desdoblament de l’EIX TRANSVERSAL. Paral•lelament, el president comarcal d’ERC, Josep Maria Palau, va anunciar que plantejaria un acord unitari a totes les forces polítiques de la comarca, associacions empresarials, entitats i sindicats, per donar suport a la candidatura de l’aeròdrom d’Òdena. Segons Palau, l’ampli consens polític per acollir el projecte no s’aconseguia a Osona o al Bages. De fet, les seccions d’ERC d’aquestes dues comarques, a més d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) del Bages, van renunciar a donar suport a les respectives candidatures per tal de donar-lo a Òdena.

Al novembre, els ajuntaments d’Igualada i Òdena van presentar l’estudi de viabilitat que havien anunciat a principi d’any. L’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, es va mostrar satisfet que la possibilitat que l’aeròdrom de la comarca es convertís en un aeroport corporatiu hagués generat tanta unanimitat entre empresaris, partits polítics, sindicats, patronals i entitats socials de la comarca i de la resta de Catalunya. Pocs dies després, unes dues-centes persones en representació de tots aquests sectors, van participar en un acte de suport a la candidatura anoienca, impulsat per la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), sota el lema “Junts per l’aeroport: una oportunitat per a l’Anoia”. A l’entrada de l’acte, una desena de persones van mostrar la seva oposició a les expropiacions derivades de l’ampliació de l’aeròdrom.

Els empresaris del Bages ho tornen a provar
A mitjan desembre i pocs mesos abans que, segons el secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Manel Nadal, s’obrís el termini per presentar candidatures per a l’aeroport corporatiu, la Cambra de Comerç de Manresa va anunciar que presentaria una candidatura perquè el Bages acollís l’aeroport, dos anys després del rebuig que part de la comarca havia mostrat al projecte d’aeroport a Fonollosa. El president de l’organització, Manel Rosell, va explicar que havien rebut el suport empresarial de la comarca, tot i que encara havien de valorar quin seria el millor emplaçament per a l’aeroport. A part de defensar els beneficis econòmics que suposaria i les bones comunicacions del Bages, Rosell va considerar que un dels punts forts de la comarca era un teixit industrial molt important i, en concret, un sector lligat a la metal•lúrgia, que havien d’aportar a aquesta infraestructura un entorn “racional i competitiu”.

En acabar l’any, només certs sectors empresarials i polítics del Bages i Osona apostaven per acollir l’aeroport corporatiu. L’aeròdrom d’Òdena rebia un ampli suport econòmic, polític i social, i enllestia la candidatura. Al final, però, havia de ser el concurs públic el que acabaria determinant quina de les comarques acolliria l’aeroport.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/aeroports/aerodromodena.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame