Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PINELL DE BRAI
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

El novembre del 2008 es dóna a conèixer la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament del Pinell de Brai, l’empresa Puigfel SA i els propietaris de les argileres del Pinell, per tal d’instal•lar un abocador de bales de rebuig procedents d’ecoparcs en un indret on l’Agència de Residus de Catalunya preveu ubicar residus de la construcció. El projecte troba l’oposició de part del consistori i del grup ecologista GEPEC. A final d’any l’abocador queda en suspens.

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, amb una extensió de 57 km2 i 1.132 habitants el 2008. El terme municipal té una forma rectangular i constitueix una submeseta prèvia a la resta de la comarca de la Terra Alta, de la qual es troba separada per les serres de Pàndols i Cavalls. El costat sud-est, que limita amb el Baix Ebre, el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia. Al sud-oest flueix el riu Canaletes creuant la serra de Pàndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita amb el terme municipal de Miravet, de la Ribera d’Ebre.

La zona on es vol situar l’abocador es troba a tocar de l’espai del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de la serra de Pàndols-Cavalls, amb una superfície d’unes 1.400 ha dins el terme municipal.

Planta de reciclatge de residus de la construcció
A mitjan mes de novembre del 2008 el Pinell de Brai era el principal candidat de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per instal•lar el primer abocador de residus de la construcció a la Terra Alta, en un projecte dut a terme per l'empresa mixta Gestora de Runes de la Construcció, que preveia restaurar mediambientalment les mines d'argila del municipi, ara esgotades, a la depressió del riu Canaletes.

El delegat de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, va detallar que la Generalitat estava tramitant l'autorització del dipòsit de runes i d'una planta de recuperació i reciclatge de materials de la construcció, amb la intenció de reaprofitar part de la runa en altres obres, seguint les directrius de la Unió Europea (UE) i la legislació vigent. Gimeno va assenyalar que també s’estava tramitant l'autorització d’un abocador de caràcter privat a Gandesa, però afirmava que això no afectaria la viabilitat del projecte del Pinell de Brai.

Dipòsit de bales procedents d’ecoparc
Paral•lelament, l'alcalde del Pinell de Brai i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Pere Martí, de Convergència i Unió (CiU), va confirmar que s’estaven fent gestions per instal•lar, en lloc de l’abocador de runes projectat, un abocador de bales de rebuig dels ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, de caràcter privat, i que ocuparia unes 55 ha.

El projecte de conveni per restaurar les mines d’argila amb bales d’ecoparc va entrar a l’Ajuntament el 21 de novembre i es va aprovar en ple el dia 26, amb els vots favorables dels cinc regidors de CiU i l’oposició dels quatre regidors de Progrés Municipal (PM).

L’empresa promotora del projecte era Puigfel SA, de Cerdanyola del Vallès, que havia constituït una unió temporal d'empreses (UTE) amb Arcillas y Arenas Refractarias Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA, les empreses propietàries de les argileres del Pinell.

Segons aquest conveni, l'Ajuntament havia de rebre 100.000 € per la tramitació dels permisos municipals i 2 € per cada tona de rebuig dipositada a l'argilera. L’alcalde, que no veia cap perill en el projecte, calculava que es podien percebre per aquest concepte uns 300.000 € anuals, a la vegada que es complia l’objectiu de restaurar la pedrera, i afirmava que el projecte només tiraria endavant si es feia amb totes les mesures de seguretat i tenia el vistiplau del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat.

Reaccions
L’endemà de conèixer-se la notícia, l’entitat ecologista Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) va emetre un comunicat per advertir del risc mediambiental que suposava la construcció d'un abocador al Pinell de Brai, especialment si finalment s’hi ubicava el rebuig dels ecoparcs.

El GEPEC valorava com un fracàs els ecoparcs i afirmava que bona part del rebuig de la brossa municipal acabava compactada, empaquetada i soterrada en forats d'argileres i pedreres, sota la forma de bales, un material que no era inert, ja que contenia matèria orgànica, plàstics i metalls. L’entitat criticava l’ARC pel que anomenava un model de tractament de residus finalista, amb un baix nivell de reciclatge i una tendència a exportar els residus lluny del seu lloc d'origen, per la qual cosa incomplia els principis de proximitat i suficiència.

Així mateix GEPEC assenyalava que la sol•licitud d'aprofitament de l'argilera del Pinell de Brai no s'havia tramitat per soterrar-hi bales d'ecoparc, sinó per fer-hi només els abocaments de terres i runes de la construcció.

El grup ecologista, que es plantejava dur a terme accions legals en contra del projecte, criticava que l’abocador projectat era pròxim a espais naturals protegits, i assenyalava el fet que els aqüífers del riu Canaletes es podrien veure afectats per la generació de lixiviats i gas metà que durant un mínim de trenta anys generarien els residus.

Des de GEPEC i la federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC) es temia que davant la retirada del projecte d’ABOCADOR A GIMENELLS, les comarques del sud de Catalunya acabessin rebent bona part dels residus metropolitans, i es mostraven contraris també a la previsió de construir un ecoparc al municipi de Constantí (Tarragonès), i dues plantes de metanització a Botarell (Baix Camp) i Mas de Barberans (Montsià).

Des de la EdC també es va demanar un posicionament clar per part de l’ARC en contra del projecte d’abocador del Pinell de Brai.

Per la seva banda, el portaveu de PM a l’Ajuntament, Lluís Melich, va lamentar que l’equip de govern hagués acceptat un abocador de residus metropolitans, que afectava al seu entendre negativament el desenvolupament local, tant pel que feia al turisme verd, com a la imatge dels productes agrícoles del municipi. Melich va lamentar la falta d'informació a la població i va anunciar que farien una campanya per donar a conèixer el projecte als veïns del Pinell.

El gerent de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Carles Conill, assegurava desconèixer el conveni, i afirmava que l’aposta de la seva entitat era que les instal•lacions de tractament de residus s'instal•lessin pròximes al lloc on s'originava la brossa, i per tant, dins de l’àrea metropolitana. Des de l’ARC i els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre també es va negar que tinguessin coneixement del projecte. Víctor Gimeno va afirmar que al Pinell de Brai només tenien en projecte restaurar les mines d'argila amb residus de la construcció.

L’abocador queda en suspens
A comrençament de desembre, l'alcalde, Pere Martí, va explicar que havien decidit deixar momentàniament en suspens el conveni per a la instal•lació d’un abocador de bales de rebuig d’ecoparcs metropolitans.

A mitjan desembre de 2008 el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Consell Comarcal de la Terra Alta va presentar una moció demanat que es rebutgés qualsevol intent de restaurar l'argilera del Pinell de Brai amb residus dels ecoparcs metropolitans.

Nou abocador a Riba-roja d’Ebre
Per les mateixes dates, l'alcalde de Riba-roja d'Ebre (Ribera d’Ebre), José Luis Aparicio, del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), va fer pública la intenció de signar un conveni amb l’empresa Urbaser per instal•lar al municipi una planta de tractament de residus i un abocador de bales de residus inerts dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El projecte preveia dipositar fins a 10 milions de tones de bales de residus, i suposava per a l'Ajuntament percebre un cànon de 4 € per cada tona dipositada, a més de 250.000 € per la concessió de la llicència d’obres, i la promesa per part de l’empresa que destinaria 6 MEUR a la carretera pendent entre el pont de Riba-roja i els pobles d'Almatret i la Granja d'Escarp. El projecte també preveia la creació d'uns quaranta llocs de treball directes.

Més informació
www.arc-cat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Terra Alta