Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
 TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CATALANA (SANT ADRIÀ DE BESÒS)

Andreu Blanch

Actualitzat a 31/12/2008

La transformació urbana del barri de La Catalana, a Sant Adrià de Besòs, inicia els primers passos, després d’anys d’estancament i de contínues iniciatives i diversos planejaments. Ara, l’antic barri obrer envoltat i històricament aïllat per les grans infraestructures de transport de la ciutat de Barcelona es prepara per un procés de renovació urbana que en canviarà profundament el paisatge i el seu paper dins l’espai metropolità de Barcelona.


La Catalana, barri situat al municipi de Sant Adrià de Besòs, es troba al marge dret del riu Besòs, tancat per la ronda Litoral i el mateix riu. El seu origen es remunta a principi del segle XX, quan en aquests paratges es començaren a instal•lar els treballadors de la central elèctrica promoguda per l’empresa Catalana de Gas i Electricitat l’any 1917, coneguda popularment per La Catalana. El nou barri, format per cases baixes amb pati i hort, tot i trobar-se en el marge dret del riu Besòs, era ben lluny de les primeres aglomeracions urbanes de Barcelona, que tot just començaven a créixer a Sant Martí de Provençals, fruit també del creixement industrial de les terres planeres formades a remolc del riu Besòs.

Des del Pla comarcal de l’any 1953 en què ja es preveien plans urbanístics per a la remodelació del barri, que mai no es van arribar a concretar, el barri de La Catalana va ser, en els darrers anys, un espai urbà aïllat de la dinàmica urbana pròpia de Sant Adià de Besòs i de l’àrea metropolitana de Barcelona i presentava importants carències de serveis públics. D’una població de 496 habitants l’any 1992 es va passar a 314 el 2008.

Antecedents de planejament
El Pla general metropolità (PGM) de l’any 1976 ja assenyalava en la zonificació de La Catalana un seguit de zones de remodelació física tant pública com privada. Les intencions de remodelació de l’espai de La Catalana per part de Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) durant els anys vuitanta es van quedar en no res. És el cas de la modificació del PGM de La Catalana de l’any 1983 i del Pla especial de reforma interior (PERI) del sector de La Catalana aprovat l’any següent, el qual fou anul•lat pel Tribunal Suprem l’any 1987.

El juny del 2000 es va aprovar definitivament la Modificació puntual del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs. Aquesta modificació fou elaborada per Barcelona Regional (BR) i promoguda pel Consorci del Besòs, entitat constituïda pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs amb la finalitat, entre altres, de promoure l’elaboració, formulació i proposta de tramitació dels instruments urbanístics de desenvolupament i modificació de planejament.

La modificació del PGM del marge dret del riu Besòs i del front litoral, emmarcada dins els processos de RENOVACIÓ URBANA DE LA MINA i del projecte de l’Ajuntament de Barcelona per encabir el FÒRUM DE LES CULTURES que es va celebrar l’any 2004, es va proposar per al sector de La Catalana per mitjà de la implantació d’un barri mixt d’habitatge i d’activitat econòmica, organitzat en dos grans nuclis separats pel carrer Cristóbal de Moura. La modificació del PGM també assenyalava la necessitat de localitzar-hi algun equipament d’àmbit municipal.

Amb un sostre de 156.000 m2 i un màxim de 1.380 habitatges, 527 dels quals havien de ser en règim de protecció oficial, es preveia alhora, tal com ja ho feia la modificació del PGM en el sector del front litoral i del marge dret del riu Besòs, la creació d’un nou parc urbà situat al costat del cinturó litoral amb la intenció que actués de barrera entre el nou barri i la gran artèria viària que representava la ronda Litoral. Alhora, aquest nou barri suposava l’enderrocament de la totalitat de les antigues edificacions existents.

Un inici de remodelació que es va fer esperar
Va ser, però, a partir de la modificació del PGM en el sector de La Catalana de l’any 2005, que es va marcar l’inici de la remodelació de l’antic paisatge de La Catalana. El nou model d’ordenació proposat recollia la intenció de l’anterior Modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, el qual partia de la integració urbana d’un barri que tradicionalment havia quedat aïllat per l’efecte barrera del riu Besòs i de grans infraestructures de transport com l’autopista C-31, continuació de la Gran Via cap al Maresme, el traçat de la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb el litoral nord de Catalunya i finalment la ronda Litoral de Barcelona (B-10).

El sector de La Catalana quedava finalment definit per un sostre edificable per habitatge de 131.000 m2 i de 25.000 per terciari. Dels 1.380 habitatges nous previstos, 853 (62%) eren de règim lliure i 527 (38%) de protegit. L’execució de les obres de transformació de La Catalana quedaven dividides en dos àmbits delimitats pel carrer Cristòfol de Moura.

La primera fase, que afectava la zona nord, inicià les primeres obres l’octubre del 2006, i tenia unes previsions de finalització per a l’abril del 2009. En aquell moment encara hi havia una trentena de veïns que no havien signat la seva marxa, principalment perquè no estaven d’acord amb els pisos que havien de rebre a canvi.

El reallotjament del habitants del barri de La Catalana anava a càrrec de l’empresa pública Regesa, del Consell Comarcal del Barcelonès. Aquest reallotjament estava previst de fer-se en dos blocs a la zona nord, sobre el carrer Cristòfol de Moura, que es van començar a construir el mes de maig.

La immobiliària Urbemar, propietària del 70% del terrenys, és la responsable directa del procés constructiu dels habitatges de règim lliure. La promoció d’Urbemar, anomenada l’Eixample Blau, preveia, en les seves previsions inicials, la finalització per al 2011. Hi havia també la previsió de construir-hi un hotel i un gran equipament a la zona sud, probablement un hospital de referència comarcal segons les intencions de l’Administració. En aquest teixit mixt entre sostre residencial i activitat econòmica s’hi afegia la creació d’un important parc urbà de 8,6 ha situat al costat de la ronda Litoral, que s’estendria de nord a sud al llarg de tot l’àmbit de La Catalana i que hauria d’actuar alhora com a barrera per minimitzar els efectes de la proximitat del cinturó litoral. L’altra gran aposta per als espais verds és el condicionament d’un passeig de ribera a la vora del riu Besòs.

Una de les infraestructures importants amb què es pretenia apropar el futur nou barri a la resta de la població del seu municipi fou l’inici, durant el mes de maig, de les obres del futur nou pont per connectar el nou barri de La Catalana amb Sant Adrià de Besòs, per sobre del riu Besòs, i millorar així l’aïllament crònic que va patir l’antic barri. Amb una amplada de 16 m i una llargada de 135, el nou pont està pensat per al transit de vehicles i vianants, i també s’hi preveu la ubicació d’un carril bici.

El que quedava de l’antic barri de La Catalana desapareixerà al llarg dels propers anys en un procés que al llarg del 2008 s’ha anat consolidant i avançant tot i la conjuntura econòmica actual. El nou barri mantindrà poc més que el nom de l’antic barri obrer format a la primeria del segle XX.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès