Dimarts 7 de Setembre de 2010
Portuàries
Maria Xalabarder
L’Autoritat Portuària de Tarragona afronta la crisi econòmica mentre continua l’execució d’obres d’ampliació i millora del port, contingudes en el respectiu Pla director 2000-2014. L’aliança estratègica amb l’operador de contenidors DP World reforça l’activitat comercial del port. D’altra banda, l’ATP i l’Ajuntament de Tarragona aposten pel turisme de creuers, fet pel qual habiliten una dàrsena provisional i resolen la irregularitat urbanística de Port Tarraco, evitant-ne l’enderroc. Amb tot, encara resten pendents d’execució un conjunt d’obres infraestructurals claus per al futur del port, com l’acabament de la ZAL, l’A-27 i la connexió amb la xarxa ferroviària de mercaderies d’ample europeu.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Guifré Lloses - U:50mil. Planejament territorial
El port del cap de Salou és l’única nova proposta de construcció de port esportiu al litoral català en la presentació del nou Pla de ports per al període 2007-2015. Aquest pla, presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, marca els objectius referents al nombre d’amarratges del total dels ports catalans, les ampliacions de ports existents i la construcció de nous ports. Tot i ser l’única proposta de nou port, les diferents entitats ecologistes la critiquen, ja que consideren que el litoral tarragoní ja està prou saturat d’urbanització.
Núria Terradas
El port de Tarragona tanca l’any amb unes expectatives econòmiques optimistes i complint alguns dels objectius que ja s’havien fixat al Pla estratègic del 2006. Noves terminals portuàries, diversificació de mercaderies, millora dels accessos i comunicacions, ampliació del seu hinterland i aposta pel transport marítim de curta distància són els eixos bàsics de la política que s’hi ha desenvolupat durant el 2007.
Jordi Oliver
El gener de 2007 s’inicien les obres de construcció del nou port esportiu de Sant Carles de la Ràpita, consistent en una dàrsena de 228.750 m2, i amb gairebé 1.100 amarradors per a embarcacions d’entre 8 i 30 m d’eslora. Les previsions inicials del projecte són que la primera fase del port estigui enllestida per a la primavera de 2008, amb una primera oferta de 574 amarradors. A l’estiu, durant l’execució de les obres, es descobreixen 2.000 m2 de terrenys contaminats amb metalls pesants. Aquestes terres són retirades i traslladades a abocadors controlats i no interfereixen en l’execució de les obres en curs.
Anna Torres
El port de Palamós tanca la temporada de creuers 2007 amb trenta escales, 22.184 passatgers i 9.653 tripulants. Amb l’objectiu de potenciar-lo com a destinació de creuers i per a impulsar una línia marítima regular amb les illes Balears, s’anuncia una nova estació marítima amb una inversió pública de 293.000 €. D’altra banda, el Pla de ports de Catalunya preveu ampliar el port Marina de Palamós, amb 140 amarradors nous i 130 places de marina seca, i augmentar els camps de boies de s'Alguer, Castell i la Fosca. Aquesta intenció genera una moció conjunta de tots els grups polítics, i el DPTOP rebutja el projecte encara que confirma que mantindrà la possibilitat d’ampliació.
Anna Jiménez
Durant el 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques anuncia l’ampliació del port de l’Ampolla a través del Pla de ports de Catalunya. Diverses entitats veïnals, ecologistes i polítiques de la zona es mostren en contra de l’ampliació del port per la zona sud.
Juli Valdunciel
A final de 2006 s’aprova el Pla especial del port de Blanes i a principi de 2007 comencen els estudis previs al projecte constructiu del nou dic de recer. Ports de la Generalitat anuncia una partida de 15 MEUR del Pla d’actuacions de 2008 per a la construcció del nou dic i licita les obres per instal•lar dues noves cambres de gel a la llotja. El patró major de la Confraria de Pescadors, Eusebi Esgleas, es mostra satisfet però reitera la desprotecció del port davant l’onatge exterior i reclama la licitació de les obres del nou dic.
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals
A començament d’any, un accident provoca l’enfonsament parcial del moll Prat, cosa que endarrereix l’acabament de les obres d’aquesta instal•lació i l’inici de la construcció de la nova terminal de contenidors. En canvi, s’inaugura una nova terminal de passatgers i s’amplia la Zona d’Activitats Logístiques, i creix, un any més, el tràfic de persones i mercaderies. A final d’any el Ministeri de Medi Ambient publica la Declaració d’impacte ambiental del projecte de construcció d’accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona mentre que la Generalitat, després de quatre anys, dóna llum verd a la construcció de la central tèrmica de cicle combinat.
Arnau Urgell - Mercè Mauri
El febrer de 2007 el Govern català aprova definitivament el Pla de ports de Catalunya amb l'objectiu de satisfer la demanda de nous amarradors esportius però adaptant-se als elements de planejament en l'àmbit costaner aprovats els darrers anys. Es proposa la creació de 6.000 noves places ―tant per a l'ampliació de ports esportius com a partir de marines seques― especialment a la demarcació de Tarragona (70%). Així mateix, el Pla inclou la creació d'un únic port al cap de Salou, fet que és contestat pels ecologistes. Per altra banda, també es pretén potenciar el sistema de ports comercials com a porta logística del sud d'Europa i el tràfic de creuers de luxe.
Núria Terradas
El fenomen de la contaminació marítima i atmosfèrica al port de Tarragona té els seus inicis i orígens en el complex petroquímic de Tarragona i en l’activitat portuària pròpiament dita. Dos episodis de vessaments de fuel per accident provoquen reaccions per part dels afectats, dels pescadors i de l’alcalde de Vila-seca. D’altra banda, la contaminació produïda per la càrrega i descàrrega de carbó també és objecte de denúncia per part de Greenpeace.
Fons de documentació i anàlisi territorial
Destaquem
Ja estan disponibles tots els articles corresponents a l'Anuari Territorial de Catalunya 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 I 2009.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
Segueix-nos a través de les xarxes socials
