Dimecres 11 de Desembre de 2013
Planejament supramunicipal
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El novembre de 2010 entra en vigor el Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya. Es tracta del darrer dels instruments per adaptar urbanísticament la comarca a un nou context marcat pel gran creixement de les segones residències. El pla, que incorpora la desclassificació de tres sectors de sòl residencial i urbanístic, segueix els paràmetres del Pla director urbanístic de la Cerdanya, aprovat el juliol de 2008. Finalment incorpora dotze municipis després que Bellver i Llívia se n’escindissin.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El Govern català acorda el març de 2011 modificar del Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal. El Pla es va aprovar el 2010 per tal de coordinar el planejament urbanístic de la vall.
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres el novembre de 2010. El pla se centra en els desenvolupaments urbans, sobretot en l’àrea central de Figueres i Vilafant; en els espais oberts, a través de les tipologies establertes al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines i d’altres complementàries, i en la integració de les infraestructures a Figueres i la seva àrea d’influència, com a elements estructurants de tota l’àrea urbana.
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2010
La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic de la Val d’Aran el 28 de juny de 2010. Aquest és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa, per a l’horitzó 2026, el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran. Al final d’any, un grup de particulars i entitats presenten un recurs contra aquest pla al•legant invasió de competències municipals, i aquest resta pendent de ser resolt davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
L’octubre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprova inicialment el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell, que presenta com a principals peculiaritats un important procés de participació ciutadana promogut pel consell comarcal, i l’ordenació de la xarxa patrimonial i de paisatge. El Pla precisa les determinacions del Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida en matèria de creixement residencial, preveu un gran sector d’activitat econòmica i aposta pel foment del transport en ferrocarril.
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010
El 27 de juliol el Govern aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. El document incorpora algunes de les prop de 2.600 al•legacions recollides durant el període d’exposició pública relacionades amb l’ocupació del sòl, les infraestructures i el paisatge. Amposta, Deltebre i Tortosa són els municipis més disconformes amb el nou pla per les restriccions urbanístiques que imposa i els equipaments i infraestructures que no inclou. El grup parlamentari de CiU considera que el Pla és insuficient per dinamitzar l’economia de la zona.
Victòria Carbonell
Actualitzat a 31/12/2010
El 14 de setembre de 2010, el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG), que és el darrer dels set àmbits establerts pel Pla territorial general de Catalunya (1995) i així completa, per primera vegada, la planificació territorial de Catalunya. El PTPCG, que deroga els plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, ordena el territori gironí per tal d’assumir els creixements previstos per a l’any 2026.
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
A principi de setembre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aprova el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. El Pla preveu un creixement urbà de fins a 33.000 habitatges per al 2026 i organitza les xarxes de mobilitat especialment a l'entorn de l'aeroport de Girona, que està previst com l'element bàsic del nus intermodal de transport. D'altra banda, el Pla preveu el desenvolupament de l'àrea a llevant de l'aeroport com a centre logístic i econòmic, defineix corredors de protecció paisatgística i façanes urbanes d'especial atenció paisatgística i proposa actuacions de millora i reforma urbana, així com de creixement residencial, especialment al sud de Salt.
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona acorda l’aprovació provisional del Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona el novembre de 2010. El document, que recull i detalla els postulats del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, fa una aposta decidida per la millora del transport públic, especialment pel que fa a la xarxa ferroviària.
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010
El mes d’abril s’aprova definitivament el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. Respecte a l’aprovació inicial, es manté l’aposta per concentrar els creixements urbanístics i residencials al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Tanmateix, s’accepten algunes modificacions, com l’eliminació de la zona de potencial interès estratègic de la Banyeta, el retorn a la condició de sòl urbanitzable de dos sectors de Serinyà i la supressió de la variant de Martís i Esponellà.
Documentaciķ territorial
Cerca per comarques
