Dimarts 19 d ' Octubre de 2021
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
Espais naturals protegits
Irene Navarro
Actualitzat a 20/12/2015
El 22 de setembre de 2015 el Govern declara l’espai d’interès natural de les Capçaleres el Ter i del Freser com a Parc Natural.
El 22 de setembre de 2015 el Govern declara l’espai d’interès natural de les Capçaleres el Ter i del Freser com a Parc Natural.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2014
El Govern de la Generalitat tramita una llei específica per permetre el projecte elBullifoundation, un centre de promoció de la cultura gastronòmica vinculat a l’antic restaurant El Bulli, a la cala Montjoi, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Els defensors del projecte asseguren que contribuirà a promocionar la cuina catalana i la Costa Brava i els detractors discrepen de la seva localització dins d’un espai protegit. El mes de novembre l’Avantprojecte de Llei es troba a informació pública, pas previ a l’aprovació per part del Consell Executiu i a l’inici dels tràmits parlamentaris.
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2012
L’any 2012 el Departament de Territori i Sostenbilitat anuncia l’inici de negociacions per ampliar la zona protegida del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici amb la inclusió dels terrenys públics i privats d’ajuntaments i propietaris que estiguin d’acord en formar-hi part. D’aquesta manera espera aconseguir el consens necessari per a dibuixar una nova proposta de delimitació que, de moment, porta més de 10 anys aturada i que ha de permetre superar les 15.000 hectàrees i adequar-se així a la normativa europea i espanyola.
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012
L’Ajuntament de Barcelona escull 22 treballs com a punt de partida del projecte Portes de Collserola que té com a objectiu entrellaçar el teixit urbà de la ciutat amb els espais naturals de la serra de Collserola a partir de 16 portes que actuïn com a corredors verds. Es proposen actuacions diverses com la millora d’hàbitats, la creació d’horts urbans, la connexió entre els espais verds situats a banda i banda de la ronda de Dalt o el foment del transport públic per accedir a la serra.
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El setembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona presenta el projecte Portes de Collserola que pretén obrir la ciutat a la muntanya a partir de la definició de 16 portes que han de permetre entrellaçar el teixit urbà i els espais naturals. El termini de presentació dels equips participants i la remuneració econòmica per als equips seleccionats per a la segona fase provoca la polèmica en l’acte de presentació, amb el que l’Ajuntament decideix perllongar el termini fins el 8 de novembre tot i que no modifica la dotació econòmica. Així mateix, l’èxit de licitadors als concursos obliga a allargar el procés de selecció dels equips fins la segona meitat de desembre.
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El novembre de 2010 la Generalitat aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l’Alt Empordà, un instrument que regula els usos del parc natural i de les zones perifèriques definides com a connector biològic amb els altres espais naturals del voltant. Al llarg del procés de redacció, la restricció dels usos i l’extensió d’aquesta zona perifèrica generen l’oposició d’una part de la pagesia i dels municipis afectats que, tot i veure amb més bons ulls la darrera proposta, continuen discrepant-hi.
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El 19 d’octubre de 2010 el Govern declara la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració són conservar els valors naturals de l’entorn, evitar que la pressió urbanística el malmeti i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen. En el Decret d’aprovació també es declaren les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada i Can Balasc. Amb aquesta declaració, la superfície protegida de Collserola augmenta 779,29 ha.
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El setembre de 2010 el Govern aprova la revisió del Pla especial de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El document pretén ordenar les dues ampliacions de la superfície del parc –més de 2.000 noves hectàrees–, així com les noves polítiques de paisatge, els preceptes de la Xarxa Natura 2000 o de la Carta europea del turisme sostenible. D’aquesta manera es posa al dia un document aprovat formalment el 1994 però amb treballs que daten de final dels anys vuitanta. Cal recordar que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser el primer parc declarat pel Parlament de Catalunya recuperat.
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El conflicte del canal Segarra-Garrigues i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la plana de Lleida arriba al seu clímax amb la redacció del Pla especial i de gestió dels espais naturals protegits en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues (amb un procés participatiu vinculat) i la revisió de la Declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. El compliment de la normativa comunitària implica que s’arxivin els litigis oberts pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), però no certifica la resolució del conflicte territorial, que es manté viu a les portes de les eleccions catalanes.
Marta Pallarès
Actualitzat a 31/12/2010
El projecte d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, pendent després de dos anys de silenci, tornava a ser notícia als mitjans el 2010 perquè no s’aconseguia el consens entre els ajuntaments implicats. Tant les autoritats ambientals de la Generalitat com les de l’Estat aposten per l’ampliació del parc, que és vista com una oportunitat per al territori. Una part dels ajuntaments vinculats rebutgen la proposta, fet que impedeix l’ampliació per consens i obliga a fer-la per decret de govern, la qual cosa fa que sigui molt probable que s’ajorni fins a la propera legislatura.
Actualitat territorial
Cerca per comarques
Documentació territorial
Destaquem