Dijous 9 de Setembre de 2010
Portada >
Medi natural
Medi natural
Pol Huguet-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a juny de 2010
El maig de 2010 s’aprova el pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació de la pedrera de Can Margarit, al municipi de Bigues i Riells (Vallès Occidental). La plataforma Salvem Bigues i Riells i ERC es continuen oposant a la pedrera i confien que no obtingui els últims permisos de la Generalitat, tot i que PSC i ICV (que també s’hi havien oposat) defensen que se n’ha reduït l’extensió a la meitat del que havia proposat CiU en la legislatura anterior i que l’empresa renuncia a construir el polígon industrial previst a Can Margarit. Aquest acord arriba després de dues dècades de conflictes, enfrontaments, acusacions i denúncies entre partidaris i detractors de la nova pedrera.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Arnau Urgell
Actualitzat a juny de 2010
El maig de 2010 se celebra a Setcases (Ripollès) el procés participatiu sobre el futur de la muntanya de Sant Miquel, una forest pública que forma part de l’EIN de les capçaleres del Ter i el Freser. Els participants aposten per convertir el conjunt de l’espai, de 12.500 ha, en un parc natural després que entre 2007 i 2008 la tala d’un dels seus boscos, l’obaga de Carboners, hagués rebut l’oposició veïnal i la de diverses entitats ambientalistes. Es tracta d’una demanda que té el suport de dues resolucions del Parlament de Catalunya de 2001 i 2002 i que des del DMAH es comprometen a estudiar.
Marta Casas
L’Ajuntament de Susqueda, l’empresa Fecsa-Endesa i la plataforma Salvem Susqueda es posicionen en contra de la construcció d’una pedrera concedida al paratge de Can Ravionet, a 2.000 m del pantà de Susqueda i aproximadament a 200 m de zones habitades. S’adverteix de les conseqüències directes contra el medi natural, la salut i el benestar de la població.
Pere Ponsatí
Actualitzat a abril de 2010
La Direcció General d’Urbanisme preveu aprovar abans d’acabar l’any 2010 el pla director que regularà les edificacions agrícoles de les Terres de l’Ebre. La redacció del pla neix de la necessitat del territori de normativitzar homogèniament i específica unes edificacions que, sota la llicència d’obres de cobert agropecuari, sovint acaben esdevenint habitatges il•legals en sòl no urbanitzable.
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a abril de 2010
A principi de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques accepta un recurs d’alçada, presentat per una empresa extractiva, contra una modificació urbanística que prohibia l’obertura de noves pedreres a la Garriga d’Empordà, un espai agroforestal al municipi de Llers (Alt Empordà). L’Ajuntament de Vilanant i entitats ecologistes hi interposen un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així, després de sis anys des de l’inici del conflicte entre partidaris i detractors de les pedreres i, després que el 2008 s’hagués aprovat protegir la Garriga d’Empordà, la ferida es torna a obrir.
Anna Torres
Actualitzat a abril de 2010
L’Ajuntament de l’Argentera presenta un projecte per a la instal•lació d’una pedrera que ha d’explotar granit de manera “modèlica”, foradant menys del que és costum i fent l’extracció per etapes. Tanmateix, el grup ecologista GEPEC es mostra contrari a l’actuació per l’impacte que pot tenir en els ecosistemes naturals, i els veïns de l’Argentera també es mobilitzen creant l’associació DEFENTERRA. Aquesta associació organitza una caminada popular per aturar l’execució de la pedrera i insta l’Ajuntament a apostar per activitats de futur com el turisme rural, la producció ecològica o els esports d’aventura.
Xavier Sabaté-X3 Estudis Ambientals
El pantà de Rialb frega el ple deu anys després de la seva inauguració. La construcció de l’embassament (amb una capacitat de 400 hm3) no va estar exempta d’entrebancs, com ara l’oposició al projecte dels habitants de Tiurana i Miralpeix, poblacions que van quedar negades pel pantà, o com els episodis de sequera de 2007 i 2008. Amb aquesta infraestructura ja en ple rendiment, la prioritat dels municipis de la zona és convertir el gegant hidràulic en un atractiu turístic.
Arnau Urgell
Actualitzat a març de 2010
El febrer de 2010 la Direcció General de Costes presenta el projecte de restauració del sistema dunar de les Madrigueres (el Vendrell) que constitueix la darrera peça sense urbanitzar del Baix Penedès. El projecte, amb un cost d’1,4 MEUR, ha estat pràcticament quatre anys encallat després que el 2006 la Generalitat i l’Ajuntament acordessin un pla especial de protecció de l’espai que pretén compatibilitzar la protecció del paratge amb la construcció de 1.482 habitatges impulsada per una immobiliària.
Moisès Jordi
Actualitzat a gener de 2010
El Govern de la Generalitat aprova elevar al Parlament de Catalunya el Projecte de llei per a la creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Respecte a l’Avantprojecte s’incrementa lleugerament la superfície (de 8.061 ha a 8.192), es delimiten àmbits de protecció d’espais agraris, es permet el canvi de la tipologia de conreu a la zona dels arrossars i es proposa un espai d’interpretació a Vilanera. Diversos alcaldes, pagesos de la zona i CiU continuen mostrant-se en contra dels límits del Parc, mentre que les entitats ecologistes celebren la decisió del Govern.
Anna Torres
L’estat de degradació del riu Ripoll al seu pas per Sabadell porta l’ADENC a promoure un projecte de recuperació ecològica sota el lema “Fes reviure el Ripoll”. El projecte pretén restaurar ecològicament en un termini de dos anys el tram del riu Ripoll de l’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i el molí de l’Amat. Es proposa eliminar les masses de vegetació al•lòctona i substituir-les per espècies de ribera pròpies de la zona, així com corregir la geomorfologia del riu en alguns punts i promoure l’educació ambiental. A final de gener de 2009 l’ACA concedeix una subvenció per al 70% del projecte i se’n comença l’execució amb un ampli suport social.
Fons de documentació i anàlisi territorial
Destaquem
Ja estan disponibles tots els articles corresponents a l'Anuari Territorial de Catalunya 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 I 2009.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
Segueix-nos a través de les xarxes socials
