Dijous 9 de Setembre de 2010
Contaminació
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a abril de 2010
El Departament de Medi Ambient i Habitatge avala la crema de llots de depuradora com a combustible alternatiu del coc de petroli, tal com havia sol•licitat la cimentera Lafarge, ja que considera que aquest combustible no afecta la salut de les persones i que, a més, disminueix les emissions de CO2 d’acord amb l’estratègia del canvi climàtic aprovada pel govern. Tot i això, condiciona el permís definitiu al compliment de les mesures incloses en l’autorització ambiental. Aquest pronunciament es fa després de més de dos anys de protestes dels veïns i de diverses mocions presentades per l’Ajuntament de Montcada i Reixac.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Marta Casas
La compatibilitat entre l’activitat de l’oci nocturn i el descans dels veïns és un problema de difícil solució a tot arreu, i des de fa uns anys, també a Tarragona. Des de la Federació Catalana d’Activitats Recreatives Musicals s’obre el debat sobre l’ampliació d’horaris de tancament de locals d’oci nocturn. Paral•lelament es crea la Plataforma d’Oci Nocturn de Tarragona Centre amb l’objectiu de normalitzar i actualitzar les llicències dels establiments i, a partir d’aquí, comença un diàleg amb l’Ajuntament. Tanmateix, a final d’any una nova directiva europea de serveis deroga, amb algunes excepcions, l’actual ordenança municipal i totes les normatives d’àmbit municipal.
Marc Sogues
A mitjan gener entra en funcionament el sistema de regulació variable de la velocitat a la C-31 i a la C-32. Diversos representants del PSC es pronuncien en contra de la mesura, mentre que el conseller d’Interior i el Servei Català de Trànsit la defensen. CiU i C’s presenten al Parlament dues mocions per retirar la limitació de velocitat, però les dues són rebutjades gràcies als vots del tripartit. Poc després, el DMAH presenta un informe de seguiment de les mesures del Pla d’actuació que demostra la reducció de les emissions del trànsit. A mitjan juny, el Congrés espanyol aprova que la superació dels 80 km/h als accessos a Barcelona deixi de comportar la pèrdua de punts.
Anna Torres
El 28 d’abril de 2009 el forn de la cimentera Cemex deixa de funcionar a causa de la difícil situació econòmica i de l’enduriment de les condicions ambientals imposades a l’empresa. Des que el febrer del 2008 la Generalitat concedeix l’autorització ambiental a la cimentera Cemex, es succeeixen diverses mobilitzacions contràries que consideren que l’autorització no és prou estricta en la regulació de les emissions de partícules de pols. Al setembre es produeix una fuita de pols a la fàbrica que comporta que l’AVT, l’APMA i l’Ajuntament reclamin sancions i convoquin noves manifestacions. Finalment, la DGQA obre un expedient sancionador a l’empresa.
Xavier Basora-X3 Estudis Ambientals
La tramitació del projecte de descontaminació dels residus dipositats al pantà de Flix segueix avançant. Al final de març, la societat estatal Acuamed n’adjudica les obres per un valor de 155 MEUR. Es preveu començar-les al maig, però es tornen a endarrerir perquè abans es volen construir els pous d’emergència de Campredó que haurien d’abastir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona en cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà. Paral•lelament, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació aprova un pla per afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja de l’embassament.
Marta Casas
A la comarca d’Osona és on hi ha una de les cabanes porcines més importants de l’Estat espanyol. Durant les últimes dècades aquest fet ha generat un excés de purins amb la consegüent contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. Com a solució a aquesta problemàtica s’han construït plantes de tractament d’aquests residus ramaders. Tot i així, el debat públic continua obert a la recerca de noves solucions.
Marc Sogues
A final de setembre es presenten els primers resultats de la implementació del Pla, que indiquen una reducció que oscil•la entre el 3 i el 4% tant pel que fa al diòxid de nitrogen com a les PM10. Tot i que els resultats són inferiors als objectius del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Servei Català de Trànsit i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa consideren que la mesura ha permès millorar la qualitat de l’aire i reduir també la sinistralitat i la congestió en l’accés a Barcelona. En canvi, els opositors a la limitació de la velocitat qüestionen els resultats de la mesura i la seva ampliació el 2009 amb sistemes de regulació dinàmica.
Jordi Oliver
El gener de 2007 s’inicien les obres de construcció del nou port esportiu de Sant Carles de la Ràpita, consistent en una dàrsena de 228.750 m2, i amb gairebé 1.100 amarradors per a embarcacions d’entre 8 i 30 m d’eslora. Les previsions inicials del projecte són que la primera fase del port estigui enllestida per a la primavera de 2008, amb una primera oferta de 574 amarradors. A l’estiu, durant l’execució de les obres, es descobreixen 2.000 m2 de terrenys contaminats amb metalls pesants. Aquestes terres són retirades i traslladades a abocadors controlats i no interfereixen en l’execució de les obres en curs.
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals
A mitjan juliol el Govern català aprova un pla d’actuació per a millorar la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest pla inclou 73 mesures per a reduir les emissions de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de 40 municipis de la Regió en els quals s’havien detectat valors que superaven els llindars permesos d’aquests contaminants al llarg dels anys precedents. El pla incideix especialment en el sector del transport terrestre, principal font de les emissions, i proposa que en 16 municipis es limiti a 80 km/h la velocitat de la circulació de vehicles, una mesura que desperta una forta polèmica, ja que alguns sectors dubten de la seva efectivitat.
Arnau Urgell - Mercè Mauri
L'explotació de potassa a Sallent provoca l'acumulació dels residus de l'activitat al runam del Cogulló. El seu creixement genera controvèrsies entre la població del Bages. El mes de novembre l'empresa Iberpotash sol•licita el trasllat d'una línia elèctrica per tal de poder augmentar l'alçada del runam. Aquest tràmit té el suport del comitè d'empresa de la mina i l'oposició del col•lectiu Prou Sal! que lliura a l'Ajuntament i a la Comissió Territorial d'Urbanisme 1.400 al•legacions. Des d'aquest col•lectiu s'assenyala com a principals impactes la salinització dels recursos hídrics de la població i l'afectació en el paisatge.
Fons de documentació i anàlisi territorial
Destaquem
Ja estan disponibles tots els articles corresponents a l'Anuari Territorial de Catalunya 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 I 2009.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
Segueix-nos a través de les xarxes socials
