Divendres 22 de Març de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
Gestió de recursos hídrics
Actualitzat a 22/10/2014
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible defensa una diversificació del canal cap a altres usos mentre el el DARP impulsa projectes per a millorar-ne l’aprofitament agrícola.
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible defensa una diversificació del canal cap a altres usos mentre el el DARP impulsa projectes per a millorar-ne l’aprofitament agrícola.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Actualitzat a 1/9/2013
El Govern de la Generalitat encarrega un informe al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible sobre el futur del canal Segarra-Garrigues en un moment de certa preocupació per la baixa adhesió dels propietaris de les zones regables. A final de 2013 únicament s’aprofiten 3.000 de les 12.000 hectàrees preparades per regar.
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2011
La recuperació del canal Xerta-Sénia, que permetrà convertir a regadiu 16.000 ha del Baix Ebre i el Montsià, continua avançant en la seva execució i es preveu que el primer tram sigui inaugurat al 2012. Mentrestant, a conseqüència de la victòria del Partit Popular (PP) a les eleccions generals, es revifa la polèmica a l’entorn d’un futur transvasament que utilitzi aquest canal com a punt de partida. També resta pendent la fixació d’un cabal mínim de l’Ebre en el marc del Pla de Conca que podria impossibilitar aquest transvasament.
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El novembre de 2010 el Govern aprova el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. El document inclou tant el pla per gestionar les CIC com un programa de mesures per valor de vora 9.000 MEUR per garantir-ne el bon estat ecològic i satisfer la demanda dels diversos sectors. També incorpora una sèrie de propostes per elaborar el Pla de gestió de l’Ebre, que correspon a la CHE, iniciativa que ha rebut la total oposició d’Aragó que es planteja dur-lo als tribunals. Tot i això, abans d’entrar en vigor, cal que el document el validi el Consell Nacional de l’Aigua i l’aprovi el Govern estatal.
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El conflicte del canal Segarra-Garrigues i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la plana de Lleida arriba al seu clímax amb la redacció del Pla especial i de gestió dels espais naturals protegits en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues (amb un procés participatiu vinculat) i la revisió de la Declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. El compliment de la normativa comunitària implica que s’arxivin els litigis oberts pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), però no certifica la resolució del conflicte territorial, que es manté viu a les portes de les eleccions catalanes.
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
L’agost de 2010 s’inaugura la darrera fase del regadiu del Garrigues Sud, que bomba aigua des de l’embassament de Flix, al riu Ebre, cap al sud-oest de les Garrigues. Així es completen les tres fases que s’havien anat executant des de 1994. En total, la instal•lació permet dotar de reg de suport més de 1.700 regants i 10.750 ha de camps, sobretot d’oliveres i ametllers, fet que n’augmenta la productivitat i en redueix les males collites per anys de secada. La nova infraestructura també genera expectatives d’alguns nous conreus, com el festuc o la tòfona. Tot i així, els pagesos consideren que el preu del subministrament és alt i pot esdevenir un entrebanc.
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El Consell Comarcal del Solsonès i els tres municipis de la comarca per on ha de passar el primer tram de la canonada que ha de connectar l’embassament de la Llosa del Cavall amb el Bages i l’Anoia es mostren contraris al traçat proposat. L’ACA manté el projecte i preveu per al gener de 2011 l’inici d’aquestes obres, que rebran el 80% del finançament dels Fons de Cohesió de la Unió Europea. Mentre es manté l’oposició de tres dels municipis del Solsonès, les obres al tram entre Calaf i Igualada avancen a bon ritme.
Xavier Sabaté-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009
El pantà de Rialb frega el ple deu anys després de la seva inauguració. La construcció de l’embassament (amb una capacitat de 400 hm3) no va estar exempta d’entrebancs, com ara l’oposició al projecte dels habitants de Tiurana i Miralpeix, poblacions que van quedar negades pel pantà, o com els episodis de sequera de 2007 i 2008. Amb aquesta infraestructura ja en ple rendiment, la prioritat dels municipis de la zona és convertir el gegant hidràulic en un atractiu turístic.
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
Durant la primavera de 2009 transcendeix que la dessalinitzadora del Prat de Llobregat només funcionarà a ple rendiment en situació de prealerta per sequera. Aquest fet rebaixa les expectatives de retorn de part del cabal transvasat des del Ter cap a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i rep una forta contestació des de les institucions i entitats gironines. Tot i així, setmanes més tard, el DMAH anuncia un calendari progressiu de retorn que culminaria el 2015 amb la reducció a la meitat del cabal transvasat del Ter. El juliol de 2009 s’inaugura oficialment la planta dessalinitzadora que pot produir potencialment fins a 60 hm3 anuals, el 20% de la demanda de la xarxa regional.
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009
Les obres del canal Segarra-Garrigues mantenen un bon ritme. S’inaugura el primer tram (5,2 km) del canal i s’adjudiquen les obres del quart tram i de la presa de l’Albagés, de manera que només resta per adjudicar un darrer tram. El litigi entre la Comissió Europea i l’Estat espanyol per la designació de zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) evoluciona i finalitza amb una proposta consensuada de 42.144 ha, un 60% de la superfície originalment de reg. A finals d’any s’inicia el procés participatiu per definir els plans de gestió de les ZEPA, que hauran de determinar els usos en aquests territoris.
Actualitat territorial
Cerca per comarques
Documentació territorial
Destaquem