Dijous 9 de Setembre de 2010
Gestió de recursos hídrics
Arnau Urgell
Actualitzat a maig de 2010
El març de 2010 la Unió Europea anuncia que finançarà, mitjançant els Fons de Cohesió, el 80% de la xarxa d’abastament per connectar l’embassament de la Llosa del Cavall amb el Solsonès, el Bages i l’Anoia. Tot i que se soluciona definitivament el finançament –l’any 2007 l’Estat i la Generalitat l’havien assumit, ja que Europa havia descartat el projecte–, es mantenia el conflicte entre els alcaldes del Solsonès i l’ACA per determinar la gestió de la portada de l’aigua i el traçat de la canonada del primer tram fins a Calaf. D’altra banda, el tram entre Calaf i Igualada avançava a bon ritme.
![[Continuar]](http://territori.scot.cat/cat/images/ico_view_more.gif "[Continuar]")
Xavier Sabaté-X3 Estudis Ambientals
El pantà de Rialb frega el ple deu anys després de la seva inauguració. La construcció de l’embassament (amb una capacitat de 400 hm3) no va estar exempta d’entrebancs, com ara l’oposició al projecte dels habitants de Tiurana i Miralpeix, poblacions que van quedar negades pel pantà, o com els episodis de sequera de 2007 i 2008. Amb aquesta infraestructura ja en ple rendiment, la prioritat dels municipis de la zona és convertir el gegant hidràulic en un atractiu turístic.
Arnau Urgell
Durant la primavera de 2009 transcendeix que la dessalinitzadora del Prat de Llobregat només funcionarà a ple rendiment en situació de prealerta per sequera. Aquest fet rebaixa les expectatives de retorn de part del cabal transvasat des del Ter cap a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i rep una forta contestació des de les institucions i entitats gironines. Tot i així, setmanes més tard, el DMAH anuncia un calendari progressiu de retorn que culminaria el 2015 amb la reducció a la meitat del cabal transvasat del Ter. El juliol de 2009 s’inaugura oficialment la planta dessalinitzadora que pot produir potencialment fins a 60 hm3 anuals, el 20% de la demanda de la xarxa regional.
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Les obres del canal Segarra-Garrigues mantenen un bon ritme. S’inaugura el primer tram (5,2 km) del canal i s’adjudiquen les obres del quart tram i de la presa de l’Albagés, de manera que només resta per adjudicar un darrer tram. El litigi entre la Comissió Europea i l’Estat espanyol per la designació de zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) evoluciona i finalitza amb una proposta consensuada de 42.144 ha, un 60% de la superfície originalment de reg. A finals d’any s’inicia el procés participatiu per definir els plans de gestió de les ZEPA, que hauran de determinar els usos en aquests territoris.
Arnau Urgell
La sequera que des de la tardor del 2006 afecta el Principat s’allarga a l’Alt Empordà més enllà de la primavera del 2008, quan ja es normalitza la situació a la resta de les conques internes. Al llarg de la tardor, amb l’embassament de Boadella per sota del 25% de la seva capacitat, es posen sobre la taula possibles mesures estructurals com la construcció d’una dessalinitzadora a Roses o Castelló d’Empúries o engrandir la presa. Finalment, les pluges i nevades dels darrers dies de l’any permeten duplicar en tan sols quatre dies les reserves de Boadella i albirar la possibilitat de tancar un episodi de sequera que havia durat més de dos anys.
Arnau Urgell
L’episodi de sequera que afecta Catalunya des de la tardor del 2006 s’agreuja i el 4 de febrer de 2008 l’ACA activa la fase d’excepcionalitat 2 a les conques del Ter i el Llobregat. Dies abans transcendia que Agbar estudiava la possibilitat d’abastir l’AMB amb vaixells per evitar les restriccions. El primer vaixell, provinent del Camp de Tarragona, arriba al port de Barcelona el 13 de maig enmig del major episodi de pluges dels darrers tretze mesos. El Govern fins i tot es planteja derogar l’excepcionalitat 2. Finalment aquest pas es fa el 3 de juny, i al cap de dos dies el Govern de l’Estat anul•la el projecte per allargar el minitransvasament de l’Ebre fins a l’AMB.
Arnau Urgell
El març del 2008 transcendeix la possibilitat de dur a terme un transvasament del Segre al Llobregat aprofitant la galeria de servei del túnel del Cadí. El DMAH nega que sigui un transvasament, atès que es tractar, tot just, d’una captació “puntual i reversible”. La mesura agafa per sorpresa una part del Govern i rep les crítiques de CiU, dels regants, dels ecologistes i de les administracions de Ponent. La proposta no rep el vistiplau de l’Estat, que aposta finalment per allargar el minitransvasament de l’Ebre fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mesos després l’ACA manté l’opció de transvasar l’aigua del Segre, però com un intercanvi de drets d’aigua dels regants d’Urgell i el Segarra-Garrigues.
Arnau Urgell
La sequera extrema que afecta Catalunya des de la tardor del 2006 s’allarga fins a la primavera de 2008. A començament del 2008 es decreta a la conca del Ter la fase d’excepcionalitat 2 per extremar les mesures d’estalvi. Mentrestant s’aguditza el debat sobre el transvasament del riu cap a l’AMB i els regants del Baix Ter intensifiquen les seves mobilitzacions. Protestes que tenen el seu punt àlgid amb una manifestació a Girona amb més de 2.000 assistents. Les pluges d’abril i maig permeten salvar la campanya de reg però no eviten que es mantingui l’incompliment del cabal ecològic ni de la Llei del transvasament. Per aquest motiu la Plataforma del Ter denuncia l’ACA.
Arnau Urgell
L’abril del 2008 transcendeix que l’opció escollida per l’Estat per evitar restriccions a l’AMB és la d’allargar el minitransvasament de l’Ebre. La Generalitat accepta el projecte, que rep una forta contestació per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El 30 d’abril el Congrés dels Diputats n’aprova el reial decret però les intenses pluges de final d’aquell mes, i especialment de maig, acaben descartant el projecte. El Govern estatal anul•la el Decret el 5 de juny tot i que diverses entitats econòmiques i l’Ajuntament de Barcelona demanaven que es construís igualment. A la tardor ,l’enfrontament entre Govern i PDE es torna a emprendre a causa del canal Xerta-Sènia.
Arnau Urgell - Mercè Mauri
La conca del riu Tordera presenta en una superfície molt limitada una gran diversitat d'usos antròpics. Aquest fet suposa que de manera tradicional la seva gestió hagi tingut dificultats tant a nivell d'impactes en els recursos hídrics com per a garantir-ne l'abastament. El 2007 es realitza, en el marc de la implementació de la Directiva marc de l'aigua, un procés participatiu per a determinar les mesures que haurà d'incloure el Pla de gestió de conca que cal aprovar abans del 2009. Al llarg del 2007 aspectes com la sequera o les reiterades aturades de la dessaladora de Blanes esdevenen els principals punts crítics.
Fons de documentació i anàlisi territorial
Destaquem
Ja estan disponibles tots els articles corresponents a l'Anuari Territorial de Catalunya 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 I 2009.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
A través de les eines "Cerca temàtica" i "Cerca al mapa" es poden fer recerques sectorials i territorials del fons d'articles de Territori.
Segueix-nos a través de les xarxes socials
